«Si vas a veure un espectacle ets sents més segur que prenent una cervesa»

Una setmana d'aquest mes de juliol Sabadell tenia Festa Major i cartell i a la següent tot s'esvaïa. En vuit dies la feinada de gairebé un any, però especialment dels últims dos mesos, a l'aire. I això és la "nova normalitat", adaptar-se allò que el virus dicti. Per això, el regidor de Cultura, Carles de la Rosa (Barcelona, 1972), assegura que hi ha previsió que les 200 activitats previstes se celebrin fins a la primavera. 

Defensa els esforços del sector per garantir la seguretat tant dels espectadors com dels mateixos protagonistes i organitzadors. Presumeix de l'aparador cultural que és Sabadell i de la programació que ofereix, no només de la xarxa d'equipaments municipals, també de les sales independents. Celebra l'agenda d'estiu, malgrat les crítiques de l'autocinema, i la reacció de la professió per trobar alternatives per tal que l'escenari no quedi orfe de cultura.

- Un dia hi havia Festa Major i vuit dies després se suspèn. 

- Es treballava sota la condició que no fos un risc per a la ciutadania, especialment castigada pel coronavirus. Es va considerar prendre la decisió més sensata i menys arriscada per a tothom.
 
- Quantes vegades s'ha reformulat? I què hi havia que fos inviable respectar les mesures sanitàries?

- Vàries vegades, ha anat canviant segons el tipus de fase en la qual ens trobàvem. I amb l’etapa de represa, amb totes les directrius que havíem rebut, vam fer un redisseny, que era com una mena de festival de tardor, amb la distribució de més punts i espais perimetrats a la ciutat i control dels aforaments. Vam intentar que fos el màxim distés per tot el territori i evitar així aglomeracions. També que hi hagués cita prèvia, control d’assistència i dades del assistents en cas que fos necessari i sempre que fossin espais sota control, com ara el pati de l’Estruch. I la programació de l’estiu, ha estat un gran assaig, perquè hem vist que tot ha anat molt bé: els espectadors han tingut seguretat mentre consumien cultura.
 
I la Festa Major de Sabadell d’enguany era això mateix, però a una escala més macro, passant tots els esdeveniments en dos dies i mig i d'una manera més intensa. I la voluntat era que el Kilòmetre 0 sabadellenc trobés un nínxol de feina, perquè com a tot arreu s’havien quedat sense facturació i sense feina, i volíem que els primers beneficiats fossin aquests col·lectius, entitats i fins i tot empreses tècniques... buscar la manera que el teixit en sortís una mica beneficiat.

- I tota la feina es trasllada a l'any vinent? 
 
- A l’equip de Cultura si alguna cosa tenim és que som tossuts i en homenatge a la iniciativa engegada el passat mes de març, amb l’impuls del hashtag #espectaclecontinuaaSabadell, intentarem programar un cicle amb aquest mateix nom. A partir del cap de setmana del 18 de setembre, més o menys, i convivint amb la programació que hi hagi, distribuirem els 200 espectacles que tenien contractats. D'aquesta manera, cada setmana muntar esdeveniments, seguint les directrius que marqui el Procicat i això vol dir fer-ho en espais com un pati del Casal Pere Quart, de l’Estruch, terrats... llocs molt concrets. Un cicle que recuperi tot el que havíem pensat, perquè estàvem molt contents del resultat final i semblava feina malaguanyada i injust. A més, abraça des de cultura popular, circ, la dansa, música i arts escèniques en general.

- I fins quan està previst?
 
- No ho sabem, s’intentarà que quedi esponjat amb tota la programació. Crèiem que els hi devem i és obligació de l’Ajuntament fer-ho. Potser podria arribar fins a la primavera i connectar amb les festes majors dels barris, perquè puguin nodrir-se d’aquesta programació. Però no se sap, perquè tenim una pandèmia i ho està condicionant tot.

- Ara es poden organitzar perquè el clima acompanya, però de cara a la tardor i l'hivern?
 
- Ara hem d’aprofitar el màxim possible el bon temps per celebrar espectacles. I per Nadal també resituarem coses, perquè quedin en moments importants de la ciutat. És una manera de reaccionar. De totes maneres, ja s'han fet coses i el que preocupa són els protocols per climatització, perquè es pugui garantir una correcta neteja de l’aire. Però ja s’està fent com ara al Grec que tenen climatització. Sí que és cert que no és el mateix l’àmbit públic que el privat, però s’està treballant amb els equips per posar-nos al dia amb els protocols. La idea és no aturar-nos, mentre la seguretat estigui garantida, hem de tirar endavant. El problema serà trobar espectacles amb aforament complet, però tot el que sigui fer que la cultura és segura i la gent la pugui consumir, ho farem. Ens hi trencarem les banyes.

- En el document del pla de xoc, el sector a la ciutat durant el confinament ha patit amb la cancel·lació de gairebé 800 cites i 200.000 espectadors perduts.  
 
- El nivell cultural és evident, hi ha molt de consum i també molta generació de producció. I quan això es para, afloren aquestes xifres tan potents. Pensa que l’aturada ens ha agafat amb una estrena d’”Aladí” al Teatre La Faràndula que de seguida s'omple, les òperes que no s’han celebrat, concerts de l’OSV, els Brodas Bros amb “Around the World", Sergio Dalma... una programació molt potent. Clar! I quan tot això s’atura, surten aquestes dades. Tenim molt més del que ens pensem.
 
I per no parlar de les sales independents que fan programació constant, l’Espai Foc, la Bàscula, la Cava Urpí, L’Alternativa, el Teatre del Sol i me’n deixo moltes. És una gran oferta que tenim a Sabadell per escollir.

"L'espectador que ve a Sabadell comprova que no cal anar a Barcelona"

- Com s'ho fa Sabadell per atraure i retenir públic envoltat de Terrassa i Sant Cugat, amb també una programació potent, i la gran Barcelona.  
 
- Encara hem de treballar molt la percepció interna de la potència que tenim com a ciutat. La gent ha de ser més conscient, i estem posant tots els mitjans possibles, de fet ho estem fent amb alguns de nous, per generar aquest orgull de programació. Crec que l’espectador que ve a Sabadell comprova que les sales són de qualitat i el que veu està molt bé, que no cal anar a Barcelona. A més, tenim un preu més econòmic, això fa que sigui més fàcil arribar a produccions de qualitat i no cal pagar preus desorbitats. Però, hem d’escoltar molt al públic per saber què voldria veure a la seva ciutat i què li interessa. Ho intentarem si la Covid-19 és tan amable i ens ho permet.
 
- Un amic em va dir, com a reflexió, quan començava la desescalada: "Diu molt d'una societat que mira més per l'obertura de bars i restaurants, mentre té biblioteques, escoles, cinemes i teatres continuen tancats". Ho comparteix?  
 
- Era un tema que anava més enllà i estava vinculat als comitès de seguretat i salut. Però fixa't la reacció que hi ha hagut quan s’ha volgut tancar els teatres una altra vegada, ha estat lògica, amb el hashtag #laculturaessegura. Al final, vas a veure un espectacle i ets sents més segur que prenent una cervesa, perquè estàs amb distància, amb la teva mascareta i hi ha una traçabilitat per si passa alguna cosa. Quan vas a un bar o una terrassa això no és així. O la celebració d’alguns amb la victòria del CE Sabadell, hi ha gent que s’ha arriscat. Espero que no estiguin en 15 dies a l’hospital.

"El sector de la cultura ha fet un gran esforç per reinventar-se i donar seguretat i sensació de responsabilitat. Ara no podem fer passes enrere"

- La ciutat està preparada per, si es dona el cas, garantir la seguretat dels espectadors davant un brot?
 
- Seria duríssim, perquè seria ploure sobre mullat al sector. Ara sembla que comencen a treure el cap i hi ha grans produccions que necessiten platees senceres, aforament complet i si han d’anar al 50% no ho podran suportar, perquè cal pagar sous. I això és un efecte dominó, qualsevol irresponsabilitat en un sector arrossegarà als altres. Cal que la gent sigui conscient que és una peça del que pot provocar quan es fan barbacoes amb 18 persones, botellons... Cal pensar molt amb el cap. El sector de la cultura ha fet un gran esforç per reinventar-se i donar seguretat i sensació de responsabilitat. Ara no podem fer passes enrere. Per exemple, es terrible veure els cinemes buits.

- Quina valoració fa de la programació d'estiu?
 
- Ha anat molt bé, tot i aquestes crítiques per l'autocinema. Era una seguretat per als usuaris, no ens podíem permetre perimetrar 28 espais durant dos mesos com es feia el cinema a la fresca normal, perquè  no teníem garanties que s’aplegués gent al voltant o des d’altres punts. L’any que ve, si Déu vol, recuperarem el cicle i que sigui el més bucòlic possible i humà. Com a tots ens agrada.

- I sense cotxes?

- Sí, sense cotxes. Estar amb els nostres veïns, asseguts en una cadira i gaudint de l’aire lliure.

- La pandèmia pot ser un bon moment per apostar pel producte de casa.
 
- Som conscients que aquí hi ha un talent i que no té fronteres. Muntar una Festa Major en dos mesos, amb 200 esdeveniments, en els quals el 99% era Kilòmetre 0 i de qualitat i una cosa ben feta. Això ja t’ho diu tot. L’endogàmia té un risc i hem de buscar una equitat, tant en qüestions de gènere com de produccions i cal buscar d’externa, perquè uns es retroalimente amb els altres.

Tenim dos centres de creació, L’Estruch i LaSala, i això es molt excepcional a Catalunya. Ens fa tenir connexions amb tot Europa i el món. Això vol dir que Sabadell deixa entrar el talent i es nodreix d’ell. És el que ens fa tenir aquesta idiosincràsia. De fet, tenim molta gent que s’ha format a Barcelona i ha tornat a Sabadell i que ara estan creant projectes nous molt interessants. Estan preparats per cantar, ballar, interpretar... tenim un planter brutal.

- El coronavirus també ha permès descobrir espais? 
 
- Ens ha permès que tot és possible. Els humans evolucionem molt ràpid. Per exemple, el que ha fet el Teatre Sant Vicenç al terrat és meravellós, em sembla que hem descobert espais a la ciutat i que poden conviure amb les ordenances de soroll i d’espai públic. Només cal que hi hagi voluntat, ganes i gent que vulgui gaudir de la cultura. A mi això em fa agafar més fe en la humanitat.