25
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
12:20h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre de positius en cadascuna de les setmanes des de l'aixecament de l'estat d'alarma, la població, la ràtio de positius per cada 100.000 habitants durant l'última quinzena i l'evolució de contagis entre l'última quinzena i l'anterior -xifra per la que s'han multiplicat els positius-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Els focus de preocupació principal del coronavirus estan força identificats, però la situació és "crítica" en global, segons va reconèixer el Departament de Salut, ja que l'increment de contagis s'està estenent a bona part del país. De fet, 32 de les 42 comarques catalanes han incrementat el nombre de positius en l'última quinzena, respecte de l'anterior, i en 20 d'aquestes, la xifra s'ha duplicat o, en algun cas, multiplicat fins i tot per set. Una situació que, si no es controla, pot obligar a prendre mesures més dràstiques que, per ara, no passen per un confinament estricte. Tanmateix, França ja recomana als seus ciutadans evitar el turisme a Catalunya.
Sabadell es troba entre la seixantena de localitats que han vist incrementar per sobre de 10 els positius en la darrera quinzena -amb dades fins aquest dijous, dia 23-. A la capital vallesana, hi ha 52 persones detectades, quan entre el 10 i el 16 havien estat 39, entre el 3 i 9, 7 i entre el 26 de juny i 2 de juliol, 4. És a dir, una progressió aritmètica de 3, 32 i 13.
Una pujada notable la primera part d'aquest setè mes de l'any i reducció gairebé en la mateixa proporció a la segona, però no evita que situï Sabadell en un posició intermèdia, al límit entre passar a rebaixar la tonalitat del color vermell del mapa o pujar-la. Això fa que la ràtio entre els dies 10 i 23 sigui de 42,6 per cada 1.000 habitants.
La "calma tensa" del Vallès
Aquesta setmana deia el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, que la situació era de "calma tensa" i és que els contagis s'han elevat fins a 187 a la comarca. Si bé, l'increment, igual que a Sabadell, s'ha produït la primera quinzena de juliol, passant de 42 a 132 i sumant 55 més fins el dia 23 -187-.
D'aquesta manera, converteix el Vallès en una de les vuit que han multiplicat entre tres i cinc el nombre de positius. La ràtio, entre el 10 i el 23 de juliol, és de 34,5 per cada 1.000 habitants.
Punt calent: el Segrià
El principal punt calent és encara el Segrià, amb una ràtio de 913,2 positius per cada 100.000 habitants, durant l'última quinzena, seguit de la Noguera, amb 469,4. Tot i això, filant més prim, els contagis detectats l'última setmana són inferiors a la penúltima. Un trencament d'una tendència esperançadora, si bé cal tenir en compte que les dades dels darrers dies són encara provisionals, pels retards en la recepció i computació. Si es remenen les dades del mapa inicial, amb detalls de les últimes cinc setmanes, s'observa com bona part de les comarques han anat incrementant els casos des de la setmana del 19 al 25 de juny -la primera des de la fi de l'estat d'alarma a Catalunya- fins a l'última.
Per darrere del Segrià i la Noguera, se situa el Pla d'Urgell, tot i que amb tan sols 67 positius l'última quinzena que, a causa de la poca població, es transformen en una ràtio de 182,6 per cada 100.000 habitants. En tercer lloc, ja amb 3.913 contagis recents (ràtio de 171,7) i clara tendència en augment, se situa el Barcelonès, seguit per l'Alt Empordà (151,4), l'Urgell (117,2), les Garrigues (116,8) i, just per sota dels simbòlics -i preocupants- 100, el Baix Llobregat (97,8).
A l'altra cantó de la balança, es troba la Terra Alta, sense cap positiu des de la fi de l'estat d'alarma, i l'Alta Ribagorça, amb cap contagi també, tot i que en l'última quinzena, ja que se'n van detectar 17 en les setmanes prèvies. Tant l'Aran com la Cerdanya o l'Alt Camp només han tingut un positiu l'última quinzena, mentre que al Moianès, el Priorat, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà n'hi ha hagut dos, i a la Ribera d'Ebre, tres. Les ràtios per cada 100.000 habitants són igualment molt baixes al Baix Empordà (16,4) i al Pla de l'Estany (18,6).
El mapa de major afectació recent, però, no és idèntic al de l'evolució respecte les setmanes anteriors. El mapa inferior reflecteix aquesta segona variable, mostrant el salt pel que fa a casos detectats entre la segona i tercera setmanes posteriors a l'estat d'alarma -del 26 de juny al 9 de juliol- i les dues posteriors -del 10 al 23 de juliol-. En aquest cas, encapçalen el rànquing dues comarques que, tot i no presentar encara xifres preocupants, venien d'una situació molt òptima, com el Baix Camp i el Tarragonès, que han multiplicat els positius per 7 i 6,5, respectivament.
Els segueixen el Baix Llobregat (x6,5) i l'Alt Empordà (x5,5), ja amb xifres de positius més rellevants. Just després, el Ripollès ha multiplicat els contagis per 5,3, tot i que la xifra absoluta de l'última quinzena és moderada (21 casos), i el Barcelonès ho ha fet per 5,2, font de molta més preocupació. A l'altre cantó, com s'ha vist, l'Alta Ribagorça ha passat d'11 casos a cap, i set comarques més han reduït també els positius en l'última quinzena: Alt Urgell, Aran, Alt Camp, Segarra, Pallars Jussà, Garrota i Bages.
A nivell municipal, la concentració de positius recents és força més accentuada, amb un mapa més verd, com es pot observar just a sota. 589 dels 957 municipis no han detectat cap positiu en l'última quinzena, mentre que, dels 358 que sí que n'han tingut, només en 68 ocasions han estat més de 10. Les clapes netes de coronavirus són força freqüents, mentre que els municipis afectats es concentren sobretot a l'entorn de Lleida i de Barcelona i en zones properes a la costa o, puntualment, de la Catalunya central.
En la següent taula, es poden consultar totes les dades de positius en cadascuna de les setmanes posteriors a l'estat d'alarma en els 947 municipis catalans, també amb la ràtio de contagis per cada 100.000 habitants, durant l'última quinzena. Les columnes, a més, es poden ordenar de forma interactiva:
Els focus de preocupació principal del coronavirus estan força identificats, però la situació és "crítica" en global, segons va reconèixer el Departament de Salut, ja que l'increment de contagis s'està estenent a bona part del país. De fet, 32 de les 42 comarques catalanes han incrementat el nombre de positius en l'última quinzena, respecte de l'anterior, i en 20 d'aquestes, la xifra s'ha duplicat o, en algun cas, multiplicat fins i tot per set. Una situació que, si no es controla, pot obligar a prendre mesures més dràstiques que, per ara, no passen per un confinament estricte. Tanmateix, França ja recomana als seus ciutadans evitar el turisme a Catalunya.
Sabadell es troba entre la seixantena de localitats que han vist incrementar per sobre de 10 els positius en la darrera quinzena -amb dades fins aquest dijous, dia 23-. A la capital vallesana, hi ha 52 persones detectades, quan entre el 10 i el 16 havien estat 39, entre el 3 i 9, 7 i entre el 26 de juny i 2 de juliol, 4. És a dir, una progressió aritmètica de 3, 32 i 13.
Una pujada notable la primera part d'aquest setè mes de l'any i reducció gairebé en la mateixa proporció a la segona, però no evita que situï Sabadell en un posició intermèdia, al límit entre passar a rebaixar la tonalitat del color vermell del mapa o pujar-la. Això fa que la ràtio entre els dies 10 i 23 sigui de 42,6 per cada 1.000 habitants.
La "calma tensa" del Vallès
Aquesta setmana deia el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, que la situació era de "calma tensa" i és que els contagis s'han elevat fins a 187 a la comarca. Si bé, l'increment, igual que a Sabadell, s'ha produït la primera quinzena de juliol, passant de 42 a 132 i sumant 55 més fins el dia 23 -187-.
D'aquesta manera, converteix el Vallès en una de les vuit que han multiplicat entre tres i cinc el nombre de positius. La ràtio, entre el 10 i el 23 de juliol, és de 34,5 per cada 1.000 habitants.
Punt calent: el Segrià
El principal punt calent és encara el Segrià, amb una ràtio de 913,2 positius per cada 100.000 habitants, durant l'última quinzena, seguit de la Noguera, amb 469,4. Tot i això, filant més prim, els contagis detectats l'última setmana són inferiors a la penúltima. Un trencament d'una tendència esperançadora, si bé cal tenir en compte que les dades dels darrers dies són encara provisionals, pels retards en la recepció i computació. Si es remenen les dades del mapa inicial, amb detalls de les últimes cinc setmanes, s'observa com bona part de les comarques han anat incrementant els casos des de la setmana del 19 al 25 de juny -la primera des de la fi de l'estat d'alarma a Catalunya- fins a l'última.
Per darrere del Segrià i la Noguera, se situa el Pla d'Urgell, tot i que amb tan sols 67 positius l'última quinzena que, a causa de la poca població, es transformen en una ràtio de 182,6 per cada 100.000 habitants. En tercer lloc, ja amb 3.913 contagis recents (ràtio de 171,7) i clara tendència en augment, se situa el Barcelonès, seguit per l'Alt Empordà (151,4), l'Urgell (117,2), les Garrigues (116,8) i, just per sota dels simbòlics -i preocupants- 100, el Baix Llobregat (97,8).
A l'altra cantó de la balança, es troba la Terra Alta, sense cap positiu des de la fi de l'estat d'alarma, i l'Alta Ribagorça, amb cap contagi també, tot i que en l'última quinzena, ja que se'n van detectar 17 en les setmanes prèvies. Tant l'Aran com la Cerdanya o l'Alt Camp només han tingut un positiu l'última quinzena, mentre que al Moianès, el Priorat, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà n'hi ha hagut dos, i a la Ribera d'Ebre, tres. Les ràtios per cada 100.000 habitants són igualment molt baixes al Baix Empordà (16,4) i al Pla de l'Estany (18,6).
El mapa de major afectació recent, però, no és idèntic al de l'evolució respecte les setmanes anteriors. El mapa inferior reflecteix aquesta segona variable, mostrant el salt pel que fa a casos detectats entre la segona i tercera setmanes posteriors a l'estat d'alarma -del 26 de juny al 9 de juliol- i les dues posteriors -del 10 al 23 de juliol-. En aquest cas, encapçalen el rànquing dues comarques que, tot i no presentar encara xifres preocupants, venien d'una situació molt òptima, com el Baix Camp i el Tarragonès, que han multiplicat els positius per 7 i 6,5, respectivament.
Els segueixen el Baix Llobregat (x6,5) i l'Alt Empordà (x5,5), ja amb xifres de positius més rellevants. Just després, el Ripollès ha multiplicat els contagis per 5,3, tot i que la xifra absoluta de l'última quinzena és moderada (21 casos), i el Barcelonès ho ha fet per 5,2, font de molta més preocupació. A l'altre cantó, com s'ha vist, l'Alta Ribagorça ha passat d'11 casos a cap, i set comarques més han reduït també els positius en l'última quinzena: Alt Urgell, Aran, Alt Camp, Segarra, Pallars Jussà, Garrota i Bages.
A nivell municipal, la concentració de positius recents és força més accentuada, amb un mapa més verd, com es pot observar just a sota. 589 dels 957 municipis no han detectat cap positiu en l'última quinzena, mentre que, dels 358 que sí que n'han tingut, només en 68 ocasions han estat més de 10. Les clapes netes de coronavirus són força freqüents, mentre que els municipis afectats es concentren sobretot a l'entorn de Lleida i de Barcelona i en zones properes a la costa o, puntualment, de la Catalunya central.
En la següent taula, es poden consultar totes les dades de positius en cadascuna de les setmanes posteriors a l'estat d'alarma en els 947 municipis catalans, també amb la ràtio de contagis per cada 100.000 habitants, durant l'última quinzena. Les columnes, a més, es poden ordenar de forma interactiva: