20
de juliol
del
2020
Actualitzat
a la
13:14h
Un equip del Centre d'Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC) està estudiant en les instal·lacions del Sincrotró Alba de Cerdanyola potencials fàrmacs contra la Covid-19. Els investigadors utilitzen llum de sincrotró per estudiar el possible efecte d'un fàrmac antitumoral d'ús clínic sobre el cicle vital del SARS-COV-2.
El projecte es basa a estudiar com aquests fàrmacs afecten l'estructura dels microtúbuls, uns biopolímers en forma de filaments que es troben dins de les cèl·lules funcionant com un esquelet intern i que hi intervenen, entre altres coses, en la funció de transport de substàncies, entre elles els virus.
El responsable del grup d'agents estabilitzants de microtúbuls del CIB-CSIC, Fernando Díaz, ha explicat que se sospita que molts processos virals poden ser inhibits per antitumorals "perquè bloquegen processos necessaris per al creixement cel·lular exacerbat". Aquests mateixos processos, però encara més accelerats, són els que fan servir els virus per replicar dins la cèl·lula una vegada han pres el control de la seva màquina.
En anteriors anàlisis fets en les línies XALOC i NCD-SWEET del Sincrotró Alba es va demostrar que el paclitaxel, un dels antitumorals més utilitzats, és capaç de modular els microtúbuls alterant la seva estructura.
Per moure's per la cèl·lula, els virus segresten la kinesina i dineïna, unes proteïnes motores que actuen com a transportadors sobre els microtúbuls, desplaçant-se sobre ells com si es tractés de carreteres a l'interior de les cèl·lules. La hipòtesis és que l'alteració estructural que el fàrmac provoca sobre els microtúbuls podria afectar el moviment d'aquestes proteïnes motores, interrompent el transport de virus i bloquejant la seva replicació.
A més, les citoqueines, que són les proteïnes que intervenen en la resposta immunològica, són transportades en vesícules per aquests mateixos transportadors, de manera que la modulació d'aquest moviment podria afectar el seu alliberament, prevenint la hiperactivació del sistema immunològic, que és un dels agreujants de la malaltia causada pel virus.
Un possible antiviral
L'investigador Daniel Lucena ha afirmat que si el projecte obté èxit no s'estaria només combatent aquest virus "sinó que es podria extrapolar a altres" perquè el que es busca és atacar un mecanisme que utilitzen molts virus per moure's dins de la cèl·lula i per sortir-ne. "Si funciona podríem estar davant el primer antiviral d'ampli espectre", afirma Lucena.
La llum de sincrotró permet veure molt clarament l'estructura del microtúbul i els canvis que fa quan se li aplica un compost. Un altre dels investigadors, Joan Estevez, explica que els canvis són molt petits, de l'ordre dels nanòmetres, i per això no es podrien veure en un microscopi normal.
Un cop analitzats al Sincrotró, els fàrmacs que provoquin una major pertorbació de l'estructural dels microtúbuls seran seleccionats per, més endavant, avaluar el seu efecte inhibidor sobre el transport viral. Si es confirma que el fàrmac té l'efecte esperat, es podria començar a utilitzar "de forma immediata perquè ja es coneixen les seves dosis segures i els seus procediments d'administració", apunta el doctor Díaz.
El projecte es basa a estudiar com aquests fàrmacs afecten l'estructura dels microtúbuls, uns biopolímers en forma de filaments que es troben dins de les cèl·lules funcionant com un esquelet intern i que hi intervenen, entre altres coses, en la funció de transport de substàncies, entre elles els virus.
El responsable del grup d'agents estabilitzants de microtúbuls del CIB-CSIC, Fernando Díaz, ha explicat que se sospita que molts processos virals poden ser inhibits per antitumorals "perquè bloquegen processos necessaris per al creixement cel·lular exacerbat". Aquests mateixos processos, però encara més accelerats, són els que fan servir els virus per replicar dins la cèl·lula una vegada han pres el control de la seva màquina.
En anteriors anàlisis fets en les línies XALOC i NCD-SWEET del Sincrotró Alba es va demostrar que el paclitaxel, un dels antitumorals més utilitzats, és capaç de modular els microtúbuls alterant la seva estructura.
Per moure's per la cèl·lula, els virus segresten la kinesina i dineïna, unes proteïnes motores que actuen com a transportadors sobre els microtúbuls, desplaçant-se sobre ells com si es tractés de carreteres a l'interior de les cèl·lules. La hipòtesis és que l'alteració estructural que el fàrmac provoca sobre els microtúbuls podria afectar el moviment d'aquestes proteïnes motores, interrompent el transport de virus i bloquejant la seva replicació.
A més, les citoqueines, que són les proteïnes que intervenen en la resposta immunològica, són transportades en vesícules per aquests mateixos transportadors, de manera que la modulació d'aquest moviment podria afectar el seu alliberament, prevenint la hiperactivació del sistema immunològic, que és un dels agreujants de la malaltia causada pel virus.
Un possible antiviral
L'investigador Daniel Lucena ha afirmat que si el projecte obté èxit no s'estaria només combatent aquest virus "sinó que es podria extrapolar a altres" perquè el que es busca és atacar un mecanisme que utilitzen molts virus per moure's dins de la cèl·lula i per sortir-ne. "Si funciona podríem estar davant el primer antiviral d'ampli espectre", afirma Lucena.
La llum de sincrotró permet veure molt clarament l'estructura del microtúbul i els canvis que fa quan se li aplica un compost. Un altre dels investigadors, Joan Estevez, explica que els canvis són molt petits, de l'ordre dels nanòmetres, i per això no es podrien veure en un microscopi normal.
Un cop analitzats al Sincrotró, els fàrmacs que provoquin una major pertorbació de l'estructural dels microtúbuls seran seleccionats per, més endavant, avaluar el seu efecte inhibidor sobre el transport viral. Si es confirma que el fàrmac té l'efecte esperat, es podria començar a utilitzar "de forma immediata perquè ja es coneixen les seves dosis segures i els seus procediments d'administració", apunta el doctor Díaz.