MAPES Gairebé una cinquantena de nous positius a Sabadell al juny

Al Vallès Occidental se'n registren una mica més de 200

Mapa de Catalunya, amb les ràtios municipals de nous positius de coronavirus.
Mapa de Catalunya, amb les ràtios municipals de nous positius de coronavirus.
01 de juliol del 2020
Actualitzat el 03 de juliol a les 11:14h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, els positius de coronavirus de juny, els positius des de la segona quinzena de mes, els positius en dones i homes, el total de sospitosos i la ràtio de positius del mes per cada 1.000 habitants.

El degoteig de brots puntuals de coronavirus és constant, com els set actius a la regió sanitària de Lleida i que han afectat a un centenar de persones. La de Lleida, de fet, és la província amb la ràtio més elevada de nous positius de tot l'Estat, una evidència conforme, malgrat l'avenç en el control de la pandèmia, no es poden abaixar els braços.

Durant el juny, s'han detectat 3.831 nous contagis a Catalunya, cada cop més amb la gent jove com a protagonista. A Sabadell, la xifra s'ha situat en 49, 28 la primera quinzena i 21, la segona. I l'afectació ha estat pràcticament la mateixa entre dones i homes, 26 i 23, respectivament.

Això ha fet que la ràtio s'incrementi lleument, del 0,1 fa una setmana a una de 0,2. El que sí s'ha multiplicat, i per dos, ha estat els sospitosos, que s'han col·locat en 2.098.  

Els positius recents, a més, han estat molt repartits i tan sols una comarca se n'ha salvat: el Baix Ebre, una de les que menys casos ha tingut també durant tota la pandèmia. Per contra, la comarca amb una major ràtio, durant el juny, és la Segarra, amb 5,5 positius per cada 1.000 habitants, més que duplicant la segona, l'Aran (2,4), i la tercera, el Segrià (2,3), i triplicant la quarta, el Pla d'Urgell (1,6).

Doble de casos en una setmana

Si fa uns dies, en l'anterior recompte, al Vallès hi havia 101, el mes s'ha clausurat amb 206 -118 dones i 88 homes-, cosa que ha fet que la ràtio torni a ser de 0,2 per cada 1.000 habitants. Aquests nous positius suposen una mica més de 5% detectats a Catalunya. Tot i així, el Vallès Occidental té dels valors més baixos del país i els millors, juntament amb l'Oriental, de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En termes absoluts, però, on hi ha hagut més contagis aquest mes ha estat en la comarca més poblada, el Barcelonès (1.218), seguida pel Segrià (480) i el Baix Llobregat (451), mentre que a l'Alt Urgell, la Terra Alta i el Priorat només hi ha hagut un nou cas i al Montsià i el Solsonès, dos de nous. Així mateix, al Segrià hi va haver el doble de casos la segona quinzena que la primera, així com a l'Urgell també n'hi ha hagut sobretot la segona meitat de juny (31 dels 51 totals) i a l'Alta Ribagorça, tots cinc nous casos han arribat a partir del dia 15. En determinades zones, per tant, la tendència no és a reduir l'impacte.

A nivell municipal, 363 dels 947 municipis catalans han detectat positius aquest mes, tot i que, en 121 d'aquests, tan sols n'ha estat un de sol, i en 70 més, només dos. Tenint en compte només els municipis amb 10 o més contagis, els que presenten ràtios superiors per cada 1.000 habitants són Guissona (9,9), Alcarràs (59), Aitona (5,4), Torres de Segre (4,4) i Cervera (4,2), tal com s'observa en el mapa inferior. El primer i cinquè d'aquests municipis són de la Segarra i els altres tres, del Segrià. En termes absoluts, però, on n'hi ha hagut és més a Barcelona (930), Lleida (358), l'Hospitalet de Llobregat (171) i Manresa (86).
 

En la taula inferior es poden consultar totes les dades dels 947 municipis catalans, amb positius del juny i de la segona quinzena de mes, en termes absoluts i, en el primer cas, també la ràtio, i informació sobre sospitosos i dades per sexe. Cal tenir en compte, però, que les xifres són provisionals, especialment pel que fa als quatre darrers dies de mes, ja que cal un temps perquè el resultat de la prova es comuniqui i entri als registres informàtics -tal com exposa aquest estudi-, cosa que obliga a corregir retrospectivament les dades cada dia.