30
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
17:28h
L'Audiència Nacional ha dictat llibertat amb càrrecs per a quatre membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per fer estralls en el marc de l'operació Judes. L'alt tribunal ha descartat la presó provisional i ha ajornat dues de les declaracions previstes per avui, que es faran finalment dilluns que ve. Els quatre investigats han declarat per videoconferència als jutjats de Sabadell i Mollet del Vallès.
L'operació Judes va sortir a la llum el 23 de setembre, quan la Guàrdia Civil va detenir nou CDR als seus domicilis. Set d'ells van ingressar a presó i van estar privats de llibertat fins al desembre o al gener. Els altres dos no havien passat a disposició judicial fins avui, que han declarat davant del jutge.
Els han acompanyat quatre nous investigats més, que l'Audiència Nacional havia citat a declarar a petició de la Fiscalia.
Amb les declaracions d'avui, l'Audiència Nacional ha reactivat una causa que s'ha anat diluint amb els mesos. Les detencions a les portes de la sentència pel judici de l'1-O van anar seguides de filtracions del sumari judicial en què s'acusava els nou detinguts de pertànyer a una suposada organització terrorista batejada amb el nom d'Equip de Resposta Tàctica, vinculada amb uns CDR que la Guàrdia Civil catalogava d'organització criminal. La Fiscalia feia públic el mateix 23 de setembre que acusava els nou membres dels CDR detinguts de preparar actes "terroristes amb finalitats secessionistes".
Amb l'obertura del sumari, però, s'evidenciava que la investigació policial no havia pogut acreditar l'existència d'explosius, ni d'objectius concrets contra els quals atemptar. A finals d'any, la sapa penal de l'Audiència Nacional va contradir el criteri del jutge d'instrucció de la causa Manuel García Castellón, del mateix tribunal.
El canvi de criteri establia que només s'havien pogut trobar precursors d'explosius en els registres als domicilis i la sala penal reconeixia que no podia emetre un judici definitiu "suficientment fundat" sobre si els fets investigats són de naturalesa terrorista. El fet que fos un dubte i no una negativa ha permès que la causa no s'hagi mogut de l'Audiència Nacional, competent per investigar casos de presumpte terrorisme. Un terrorisme que la legislació espanyola permet investigar en delictes de desordres públics que no requereixin l'ús d'armes.
L'operació Judes va sortir a la llum el 23 de setembre, quan la Guàrdia Civil va detenir nou CDR als seus domicilis. Set d'ells van ingressar a presó i van estar privats de llibertat fins al desembre o al gener. Els altres dos no havien passat a disposició judicial fins avui, que han declarat davant del jutge.
Els han acompanyat quatre nous investigats més, que l'Audiència Nacional havia citat a declarar a petició de la Fiscalia.
L'Esther, la Queralt, la Klara i el David han sortit. pic.twitter.com/mlezaDDpsL
— Detingudes23S (@Detingudes23S) June 30, 2020
Amb les declaracions d'avui, l'Audiència Nacional ha reactivat una causa que s'ha anat diluint amb els mesos. Les detencions a les portes de la sentència pel judici de l'1-O van anar seguides de filtracions del sumari judicial en què s'acusava els nou detinguts de pertànyer a una suposada organització terrorista batejada amb el nom d'Equip de Resposta Tàctica, vinculada amb uns CDR que la Guàrdia Civil catalogava d'organització criminal. La Fiscalia feia públic el mateix 23 de setembre que acusava els nou membres dels CDR detinguts de preparar actes "terroristes amb finalitats secessionistes".
Amb l'obertura del sumari, però, s'evidenciava que la investigació policial no havia pogut acreditar l'existència d'explosius, ni d'objectius concrets contra els quals atemptar. A finals d'any, la sapa penal de l'Audiència Nacional va contradir el criteri del jutge d'instrucció de la causa Manuel García Castellón, del mateix tribunal.
El canvi de criteri establia que només s'havien pogut trobar precursors d'explosius en els registres als domicilis i la sala penal reconeixia que no podia emetre un judici definitiu "suficientment fundat" sobre si els fets investigats són de naturalesa terrorista. El fet que fos un dubte i no una negativa ha permès que la causa no s'hagi mogut de l'Audiència Nacional, competent per investigar casos de presumpte terrorisme. Un terrorisme que la legislació espanyola permet investigar en delictes de desordres públics que no requereixin l'ús d'armes.