El ple rebutja la sentència del Suprem que prohibeix exhibir banderes no oficials en edificis públics

Tots els partits hi voten a favor i Cs s'absté

Les dues banderes penjades a la façana de l'Ajuntament de Sabadell
Les dues banderes penjades a la façana de l'Ajuntament de Sabadell | Albert Hernàndez
19 de juny del 2020
Actualitzat a les 14:58h
El ple de Sabadell, convocat de forma extraordinària, ha rebutjat aquest divendres la sentència contra la prohibició de la sentència del Tribunal Suprem sobre les banderes no oficials en edificis públics, amb els vots favorables de l'equip de govern -PSC i Podem-, els convocants de la moció, ERC, la Crida i Junts per Sabadell (JxS), i Cs s'ha abstingut.

Una proposta que s'ha debatut després de celebrar-se el primer ple extraordinari del dia, gràcies a la petició dels tres partits independentistes, i d'acord amb la normativa municipal, perquè es convoqués "el més aviat possible" un ple extraordinari per discutir aquest tema.

El regidor de JxS, Francesc Baró, ha assegurat que "l'essència" de les lleis està en la seva pluralitat i ha recordat que aquest mateix tribunal és el que també ha prohibit comunicar-se en català entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. 

La portaveu de la Crida, Nani Valero, ha advertit que la decisió judicial "coarta" el que es determini en l'àmbit municipal i també "la llibertat d'expressió". 

Vots favorables amb retrets 

Tot i l'ampli suport, hi ha hagut retrets dels socialistes, de Podem i Cs per la "urgència" de la moció. En aquest sentit, el primer tinent d'alcaldessa, Pol Gibert, ha dit que es podia tractar en Junta de Portaveus, en un ple ordinari i, a més, ha afegit que es tracta d'una resolució judicial que "no és ferma". A la vegada que ha afegit que si es dona caràcter extraordinari, també se n'haurien de celebrar "per les beques menjador o la reobertura dels CAP" per l'afectació a la ciutadania de Sabadell. 

La segona tinent d'alcaldessa, Marta Morell, ha expressat el seu suport a la iniciativa, "sense esmenes", ha puntualitzat. Però, i en la línia de Gibert, no ha compartit la celeritat, com tampoc quan es va dur al ple de juny fa uns dies, perquè "corria el risc que no s'aprovés per unanimitat", tal com ha passat, ha recalcat. Per això, ha dit que els procediments "no han estat els més adequats". 

El portaveu de Cs, Adrián Hernández, ha repassat els episodis viscuts en el marc del procés català durant el mandat anterior i "no es van convocar plens extraordinaris", així com tampoc amb la sentència que condemnava, entre d'altres, dos veïns de la ciutat. El líder taronja ha matisat que els "drets fonamentals són de les persones i no de les institucions" i que "no s'acaba el dret a la llibertat amb una sentència del Suprem". 

El portaveu d'ERC, Gabriel Fernàndez, ha justificat la presentació de la moció, perquè "hi tenim dret", en referència a l'aplicació del Reglament Orgànic Municipal (ROM). Així com ha afirmat que primer van ser "els llaços grocs", però ara "també afecta les banderes LGTBI, la del poble gitano, la d'Andalusia... fins i tot, la pancarta dels refugiats" i ha finalitzat, "no podem permetre que s'imposi".