16
de juny
del
2020
Els presos continuaran entre reixes. El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat per unanimitat aquest dimarts alliberar-los mentre revisa la sentència de l'1-O, segons han informat fonts jurídiques a EFE i han recollit diversos mitjans. Era una decisió previsible, i els propis advocats dels presos admetien que la petició de llibertat tenia poca viabilitat. Els dotze magistrats analitzaran a partir d'ara els recursos d'empara contra el veredicte del Tribunal Suprem i hauran de dictar sentència, un tràmit que pot durar més d'un any i que bloqueja l'accés al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg.
De fet, el risc que veuen bona part de les defenses i els presos polítics és que el TC guardi en un calaix els recursos i trigui molts mesos a resoldre. Fonts de les defenses consultades apunten que podria trigar fins a dos anys a comunicar si finalment modifica o no la sentència de l'1-O. Durant tot aquest temps, els advocats volien que els presos poguessin estar en llibertat, precisament per garantir els seus drets fonamentals i preservar el sentit del propi recurs d'empara, que denuncia vulneracions de drets en tot el procediment contra el referèndum i en la sentència de Manuel Marchena.
El TC ha adoptat el criteri de la Fiscalia, que es va oposar a deixar en suspens la condemna tenint en compte la durada de les penes. L'alt tribunal sosté que l'entitat de les condemnes -de fins a tretze anys de presó, en el cas d'Oriol Junqueras- indica la rellevància del "bé jurídic protegit" i constitueix "un factor determinant de la preservació de l'interès general". En aquest sentit, nega que els recursos d'empara perdin la seva finalitat encara que els presos continuïn més temps entre reixes. La decisió afecta tots els presos menys Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell, que han optat per recusar els magistrats.
D'aquesta manera, els presos només podran sortir per treballar i fer voluntariat amb l'article 100.2 del reglament penitenciari o amb els permisos. Pel que fa a aquesta segona opció, fins ara només hi han accedit Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, perquè ja havien complert una quarta part de la pena. Aquesta setmana hi podrà accedir -si així ho estableix la junta de tractament de Lledoners- Joaquim Forn. Josep Rull podrà tenir permisos a partir de l'octubre i la resta de presos no podran fins al 2021.
De fet, el risc que veuen bona part de les defenses i els presos polítics és que el TC guardi en un calaix els recursos i trigui molts mesos a resoldre. Fonts de les defenses consultades apunten que podria trigar fins a dos anys a comunicar si finalment modifica o no la sentència de l'1-O. Durant tot aquest temps, els advocats volien que els presos poguessin estar en llibertat, precisament per garantir els seus drets fonamentals i preservar el sentit del propi recurs d'empara, que denuncia vulneracions de drets en tot el procediment contra el referèndum i en la sentència de Manuel Marchena.
El TC ha adoptat el criteri de la Fiscalia, que es va oposar a deixar en suspens la condemna tenint en compte la durada de les penes. L'alt tribunal sosté que l'entitat de les condemnes -de fins a tretze anys de presó, en el cas d'Oriol Junqueras- indica la rellevància del "bé jurídic protegit" i constitueix "un factor determinant de la preservació de l'interès general". En aquest sentit, nega que els recursos d'empara perdin la seva finalitat encara que els presos continuïn més temps entre reixes. La decisió afecta tots els presos menys Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell, que han optat per recusar els magistrats.
D'aquesta manera, els presos només podran sortir per treballar i fer voluntariat amb l'article 100.2 del reglament penitenciari o amb els permisos. Pel que fa a aquesta segona opció, fins ara només hi han accedit Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, perquè ja havien complert una quarta part de la pena. Aquesta setmana hi podrà accedir -si així ho estableix la junta de tractament de Lledoners- Joaquim Forn. Josep Rull podrà tenir permisos a partir de l'octubre i la resta de presos no podran fins al 2021.