21
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
19:30h
Com serà el turisme postpandèmia? La incertesa econòmica i la falta de protocols oficials consensuats amb Europa fa que les previsions futures siguin pura ciència-ficció. El coronavirus ha fet miques un dels sectors amb més pes a l'economia catalana, que aportava el 12% de la riquesa i el 14% de l'ocupació, i això, inevitablement, portarà un canvi de paradigma.
El problema és comú arreu del territori català i les mirades sobre la sortida, també. A les estrictes mesures d'higiene que els hostalers hauran d'aplicar –algunes, segons ells, "inassumibles"- se'ls hi suma la por ciutadana a viatjar i la baixada del poder adquisitiu.
Encara no hi ha dates certes de reobertura i tots els agents juguen ara amb la incertesa de què passarà aquest estiu. Les coincidències? Tots auguren que el turisme de proximitat serà la clau de la reactivació.
La "nova normalitat" portarà un escenari sense precedents al sector, que fa una crida a canviar el "queda't a casa" pel "queda't a Catalunya les pròximes vacances". Només així, diuen, s'aconseguirà pal·liar els efectes devastadors del turisme català, que preveu perdre més de 15 milions només en aquest primer semestre.
El Govern també apunta en la mateixa línia i ja ha anunciat que desenvoluparà una campanya de promoció del mercat domèstic en els mesos vinents. "Farem una crida al turista nacional. És una estratègia compartida amb diputacions i ajuntaments", apuntava la portaveu, Meritxell Budó, aquesta setmana.
"Tots volem el mateix tall de pastís"
Aconseguir sobreviure amb el turisme local, però, no serà fàcil. El president de l'Associació d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Francesc Pintado, explica a NacióDigital que aquest estiu totes les destinacions aniran a buscar el mateix target, el client nacional, i això farà que la competència sigui més agressiva que mai.
"Anirem tots a buscar el mateix tall de pastís i no hem d'oblidar que a Catalunya en els últims anys no s'ha apostat per aquest tipus de client. Partim amb desavantatge respecte a altres llocs de l'Estat. Actualment, el turisme nacional suposa només un 30% i anys enrere era de més del 50%", adverteix.
Tot i això, els hostalers centren tots els seus esforços i confien en aquest tipus de turisme, que pot arribar per quedar-se i reconvertir el model actual. "Catalunya és un país molt ric, amb oferta diversa i segur que pot complir amb les expectatives de les vacances de tots. Creiem que els destins de poca massificació seran els que donaran més garanties sanitàries i més confiança. Això pot fer redescobrir llocs que eren 'de segona' com el Priorat o les Terres de l'Ebre. Per ells pot ser un bon any per sobre de l'habitual", destaca Pintado.
Confiança en el turisme rural
A l'altra punta de Catalunya, al Berguedà, tot i tenir un turisme totalment diferent del de sol i platja que ofereix la Costa Daurada, també donen totalment per perdut el turisme europeu. Tot i això, els propietaris de la vuitantena de cases rurals de la comarca es mantenen a l'expectativa, perquè ara mateix és impossible, diuen, saber què pot passar.
El president de l'Associació de Turisme Rural, Oriol Baños, ha explicat que tot just ara, amb l'inici de la desescalada, han començat a rebre reserves provinents de clients nacionals per al mes d'agost.
"El que s'està notant és que s'estan omplint reserves bàsicament de cara a l'agost, encara que no sabem com estarem i si canviaran les condicions", ha afirmat Baños. El president calcula que la meitat d'equipaments rurals començaran a obrir aquesta setmana, però adverteix que la situació d'alguns negocis és força greu, després de veure com s'esfumava la Setmana Santa i bona part de la temporada de primavera: "Hi ha gent que potser haurà de repensar el negoci perquè han estat molts dies sense poder obrir".
De retruc, els propietaris d'activitats de muntanya també miren l'estiu amb preocupació. Sergi José Pérez, responsable d'una empresa d'esports d'aventura de Vallcebre, admet que el coronavirus els suposa tot un repte, però assegura que el sector es pot adaptar amb facilitat a les noves mesures higièniques.
"Normalment, rebem molts clients de l'àrea metropolitana i esperem que hi hagi més turisme de proximitat. Prendrem les màximes mesures de seguretat, des de desinfectar tot el material que donem als clients i portar pantalles protectores fins a guardar la distància de seguretat", apunta. "Amb una activitat, per exemple, de via ferrada o puenting no hi ha cap problema per mantenir dos metres entre participants, mentre que amb barranquisme tindrem més dificultats", afegeix. Això sí, la limitació de 10 persones per grup no els suposarà un canvi, ja que acostumen a treballar amb grups molt reduïts.
Un cas similar és el que ocupa a la direcció del Centre d'Observació de l'Univers d'Àger, una de les puntes de llança del sector turístic a la comarca de la Noguera i a tota la demarcació de Lleida. Des del centre s'apunta que hi haurà d'haver una adaptació a la nova normalitat, però confien en l'afluència de visitants de proximitat.
Les mirades d'esperança
Tot i la patacada del coronavirus al sector turístic, sembla que hi ha motius per creure en la supervivència dels negocis gràcies al turisme local. Alguns ciutadans han vist estroncats els seus plans per aquest estiu, mentre a d'altres la situació econòmica no els permetrà més, i això farà que els llocs de proximitat es converteixin en destins atractius i desitjats. En concret, l'Agència Catalana del Turisme calcula que el 70% dels catalans tenen pensat passar les vacances d'enguany al país.
Un exemple és el de la família López de Sant Cugat del Vallès, que ja tenien els vols i allotjaments pagats des de principis de febrer. Havien de marxar als Estats Units a principis d'agost però reconeixen que veuen difícil que puguin tirar endavant les vacances i, ara per ara, tan sols confien en recuperar el màxim possible de la inversió. Ara, diuen, sense tenir res tancat i a l'expectativa de l'evolució de tot plegat, estudiaran quedar-se a Catalunya o, com a màxim, "escapar-se uns dies" a algun punt de l'Estat.
La família Masip, de Lleida, es troba en la mateixa situació i enguany no podran seguir amb la ruta de les capitals europees que fan cada any. L'estiu passat van anar a Londres i aquest any tocava Amsterdam, però la crisi de la Covid-19 ha fet canviar els plans. "Ens mourem per Catalunya i farem allò que haguéssim hagut de fer fa molts anys, que és conèixer el nostre patrimoni", explica en Josep, marit i pare de dos fills. Ara es proposen conèixer part del Pirineu català i ajudar als negocis locals com cases rurals i petits restaurants.
La família Fonoll, de Sabadell, canviarà França per la Costa Daurada; els Bach, de Terrassa, canviaran Colòmbia per la Costa Brava i els Mimbró, de Barcelona, baixaran uns dies al Delta.
La reconversió de les vacances de les famílies catalanes és un fet i sembla que aquest agost, si les circumstàncies sanitàries ho permeten, les estampes seran similars a la dels setanta: cotxes plens i carretera i manta. Adéu a la hipermobilitat, els low cost i els rècords de viatgers.
---------------------------------------------------------------------------
Aquest reportatge ha estat elaborat conjuntament per Àlvar Llobet, Pilar Màrquez, Sergi Baixas, Albert Hernández i Anna Mira, periodistes d'algunes de les edicions territorials de NacióDigital, i coordinat per Alba Domingo.
El problema és comú arreu del territori català i les mirades sobre la sortida, també. A les estrictes mesures d'higiene que els hostalers hauran d'aplicar –algunes, segons ells, "inassumibles"- se'ls hi suma la por ciutadana a viatjar i la baixada del poder adquisitiu.
Encara no hi ha dates certes de reobertura i tots els agents juguen ara amb la incertesa de què passarà aquest estiu. Les coincidències? Tots auguren que el turisme de proximitat serà la clau de la reactivació.
La "nova normalitat" portarà un escenari sense precedents al sector, que fa una crida a canviar el "queda't a casa" pel "queda't a Catalunya les pròximes vacances". Només així, diuen, s'aconseguirà pal·liar els efectes devastadors del turisme català, que preveu perdre més de 15 milions només en aquest primer semestre.
El Govern també apunta en la mateixa línia i ja ha anunciat que desenvoluparà una campanya de promoció del mercat domèstic en els mesos vinents. "Farem una crida al turista nacional. És una estratègia compartida amb diputacions i ajuntaments", apuntava la portaveu, Meritxell Budó, aquesta setmana.
"Tots volem el mateix tall de pastís"
Aconseguir sobreviure amb el turisme local, però, no serà fàcil. El president de l'Associació d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Francesc Pintado, explica a NacióDigital que aquest estiu totes les destinacions aniran a buscar el mateix target, el client nacional, i això farà que la competència sigui més agressiva que mai.
"Anirem tots a buscar el mateix tall de pastís i no hem d'oblidar que a Catalunya en els últims anys no s'ha apostat per aquest tipus de client. Partim amb desavantatge respecte a altres llocs de l'Estat. Actualment, el turisme nacional suposa només un 30% i anys enrere era de més del 50%", adverteix.
Tot i això, els hostalers centren tots els seus esforços i confien en aquest tipus de turisme, que pot arribar per quedar-se i reconvertir el model actual. "Catalunya és un país molt ric, amb oferta diversa i segur que pot complir amb les expectatives de les vacances de tots. Creiem que els destins de poca massificació seran els que donaran més garanties sanitàries i més confiança. Això pot fer redescobrir llocs que eren 'de segona' com el Priorat o les Terres de l'Ebre. Per ells pot ser un bon any per sobre de l'habitual", destaca Pintado.
Confiança en el turisme rural
A l'altra punta de Catalunya, al Berguedà, tot i tenir un turisme totalment diferent del de sol i platja que ofereix la Costa Daurada, també donen totalment per perdut el turisme europeu. Tot i això, els propietaris de la vuitantena de cases rurals de la comarca es mantenen a l'expectativa, perquè ara mateix és impossible, diuen, saber què pot passar.
Un complex de turisme rural al Berguedà buit durant el confinament. Foto: ACN
El president de l'Associació de Turisme Rural, Oriol Baños, ha explicat que tot just ara, amb l'inici de la desescalada, han començat a rebre reserves provinents de clients nacionals per al mes d'agost.
"El que s'està notant és que s'estan omplint reserves bàsicament de cara a l'agost, encara que no sabem com estarem i si canviaran les condicions", ha afirmat Baños. El president calcula que la meitat d'equipaments rurals començaran a obrir aquesta setmana, però adverteix que la situació d'alguns negocis és força greu, després de veure com s'esfumava la Setmana Santa i bona part de la temporada de primavera: "Hi ha gent que potser haurà de repensar el negoci perquè han estat molts dies sense poder obrir".
De retruc, els propietaris d'activitats de muntanya també miren l'estiu amb preocupació. Sergi José Pérez, responsable d'una empresa d'esports d'aventura de Vallcebre, admet que el coronavirus els suposa tot un repte, però assegura que el sector es pot adaptar amb facilitat a les noves mesures higièniques.
"Normalment, rebem molts clients de l'àrea metropolitana i esperem que hi hagi més turisme de proximitat. Prendrem les màximes mesures de seguretat, des de desinfectar tot el material que donem als clients i portar pantalles protectores fins a guardar la distància de seguretat", apunta. "Amb una activitat, per exemple, de via ferrada o puenting no hi ha cap problema per mantenir dos metres entre participants, mentre que amb barranquisme tindrem més dificultats", afegeix. Això sí, la limitació de 10 persones per grup no els suposarà un canvi, ja que acostumen a treballar amb grups molt reduïts.
Un cas similar és el que ocupa a la direcció del Centre d'Observació de l'Univers d'Àger, una de les puntes de llança del sector turístic a la comarca de la Noguera i a tota la demarcació de Lleida. Des del centre s'apunta que hi haurà d'haver una adaptació a la nova normalitat, però confien en l'afluència de visitants de proximitat.
Les mirades d'esperança
Tot i la patacada del coronavirus al sector turístic, sembla que hi ha motius per creure en la supervivència dels negocis gràcies al turisme local. Alguns ciutadans han vist estroncats els seus plans per aquest estiu, mentre a d'altres la situació econòmica no els permetrà més, i això farà que els llocs de proximitat es converteixin en destins atractius i desitjats. En concret, l'Agència Catalana del Turisme calcula que el 70% dels catalans tenen pensat passar les vacances d'enguany al país.
Un exemple és el de la família López de Sant Cugat del Vallès, que ja tenien els vols i allotjaments pagats des de principis de febrer. Havien de marxar als Estats Units a principis d'agost però reconeixen que veuen difícil que puguin tirar endavant les vacances i, ara per ara, tan sols confien en recuperar el màxim possible de la inversió. Ara, diuen, sense tenir res tancat i a l'expectativa de l'evolució de tot plegat, estudiaran quedar-se a Catalunya o, com a màxim, "escapar-se uns dies" a algun punt de l'Estat.
Turistes amb mascareta visitant la Sagrada Família. Foto: Adrià Costa
La família Masip, de Lleida, es troba en la mateixa situació i enguany no podran seguir amb la ruta de les capitals europees que fan cada any. L'estiu passat van anar a Londres i aquest any tocava Amsterdam, però la crisi de la Covid-19 ha fet canviar els plans. "Ens mourem per Catalunya i farem allò que haguéssim hagut de fer fa molts anys, que és conèixer el nostre patrimoni", explica en Josep, marit i pare de dos fills. Ara es proposen conèixer part del Pirineu català i ajudar als negocis locals com cases rurals i petits restaurants.
La família Fonoll, de Sabadell, canviarà França per la Costa Daurada; els Bach, de Terrassa, canviaran Colòmbia per la Costa Brava i els Mimbró, de Barcelona, baixaran uns dies al Delta.
La reconversió de les vacances de les famílies catalanes és un fet i sembla que aquest agost, si les circumstàncies sanitàries ho permeten, les estampes seran similars a la dels setanta: cotxes plens i carretera i manta. Adéu a la hipermobilitat, els low cost i els rècords de viatgers.
---------------------------------------------------------------------------
Aquest reportatge ha estat elaborat conjuntament per Àlvar Llobet, Pilar Màrquez, Sergi Baixas, Albert Hernández i Anna Mira, periodistes d'algunes de les edicions territorials de NacióDigital, i coordinat per Alba Domingo.