19
de maig
del
2020
Actualitzat
el
20
de maig
a les
10:21h
Aquest cap de setmana va arrencar el futbol a Alemanya, la Bundesliga, la primera de les grans lligues europees que ha reprès l'activitat en plena pandèmia. La Lliga, tal com va afirmar el seu president, Javier Tebas, està previst que ho faci el 12 de juny. Una data que el jugador del FC Barcelona, Gerard Piqué, va admetre entendre, però demanava més dies per entrenar.
Tot i que el focus està posat sobre els jugadors, perquè són els protagonistes del show business, amb les queixes pel risc de lesions i el debat generat sobre els tests. Però, i els àrbitres? Ells són una part molt important d'aquest engranatge per la tornada a la competició. Què han de dir? Estan comptats, n'hi ha 22 a Primera Divisió. NacióSabadell parla amb un d'aquesta vintena, que és veí de la ciutat, David Medié (Sabadell, 1984), que des de la temporada 2017-2018 imparteix justícia als terrenys de joc.
- Com ha portat el confinament, com ha mantingut la preparació física?
- A casa no és el mateix, perquè no és un terreny de joc, però m'he adaptat la part cardiovascular corrent, fent bicicleta i rem. Tinc unes peses, per mantenir la part de força i, en general, m'he adaptat bé. Tot i que, insisteixo, és diferent, però els beneficis són similars.
- I des de fa una mica més de dues setmanes que es pot fer esport a la via pública, com s'ha trobat?
- Al principi, vaig anar més a poc a poc, a més també ens ho van recomanar, que no forcéssim. En els primers instants sí que et sents estrany, però és com anar amb bicicleta, no s'oblida. Al final d'aquella primera sortida ja tenia sensacions anteriors al confinament.
- El 12 de juny, la data per tornar. Creu que serà així?
- Sincerament, no vull pensar-hi. El virus ens ha demostrat que no podem pensar en el demà, perquè no sabem què passarà. Toca adaptar-se, igual que hem anat fent fins ara. Per exemple, fins fa un parell de setmanes no podíem sortir a córrer, ara ja sí. Cal anar poc a poc.
- Com s'imagina aquest retorn?
- Tinc moltes ganes de tornar, perquè això vol dir que hi ha una certa normalitat i que anem pel bon camí. Si hi ha futbol és perquè hi ha seguretat i així ho certifica el Ministeri de Sanitat. Al cap i a la fi és la meva feina i tornar a viure la sensació d'arbitrar. No crec que canviï massa de com era abans de la pandèmia. Això sí, fent les coses amb sentit comú i respectant el virus.
- Estadis sense espectadors, una mica sí canviarà.
- Com a àrbitre, has d'estar concentrat en tot moment, perquè qualsevol situació que es doni, has d'estar ben col·locat i seguir el joc. De fet, em va tocar dirigir l'Eibar-Reial Societat, de la 24a jornada i que es va posposar per disputar-se el passat 10 de març, i va ser a porta tancada. Al final, s'està jugant un partit de futbol i la dificultat és la mateixa. En aquest sentit, poc canviarà.
- I juga a favor o en contra unes grades buides?
- En contra, perquè al final ets un espectador i, a la vegada, jugador. Fins i tot et diria que l'equip rival voldria jugar amb públic, encara que no fos el seu. El futbol al final és passió i el públic és una part molt important. Per a l'àrbitre és el mateix, no som diferents a la resta, volem que hi hagi ambient.
- S'ha comentat el risc de lesions dels jugadors, però i els àrbitres, es poden lesionar?
- Estem molt preparats, hem tingut i tenim una planificació molt bona. M'atreviria a dir que vivim en un moment en el qual està tot més estudiat i analitzat, especialment en l'àmbit físic. Risc de lesions? Sí, pot haver-hi, com quan es fa qualsevol activitat esportiva, però no crec que n'hi hagin.
Tot i que el focus està posat sobre els jugadors, perquè són els protagonistes del show business, amb les queixes pel risc de lesions i el debat generat sobre els tests. Però, i els àrbitres? Ells són una part molt important d'aquest engranatge per la tornada a la competició. Què han de dir? Estan comptats, n'hi ha 22 a Primera Divisió. NacióSabadell parla amb un d'aquesta vintena, que és veí de la ciutat, David Medié (Sabadell, 1984), que des de la temporada 2017-2018 imparteix justícia als terrenys de joc.
- Com ha portat el confinament, com ha mantingut la preparació física?
- A casa no és el mateix, perquè no és un terreny de joc, però m'he adaptat la part cardiovascular corrent, fent bicicleta i rem. Tinc unes peses, per mantenir la part de força i, en general, m'he adaptat bé. Tot i que, insisteixo, és diferent, però els beneficis són similars.
- I des de fa una mica més de dues setmanes que es pot fer esport a la via pública, com s'ha trobat?
- Al principi, vaig anar més a poc a poc, a més també ens ho van recomanar, que no forcéssim. En els primers instants sí que et sents estrany, però és com anar amb bicicleta, no s'oblida. Al final d'aquella primera sortida ja tenia sensacions anteriors al confinament.
- El 12 de juny, la data per tornar. Creu que serà així?
- Sincerament, no vull pensar-hi. El virus ens ha demostrat que no podem pensar en el demà, perquè no sabem què passarà. Toca adaptar-se, igual que hem anat fent fins ara. Per exemple, fins fa un parell de setmanes no podíem sortir a córrer, ara ja sí. Cal anar poc a poc.
- Com s'imagina aquest retorn?
- Tinc moltes ganes de tornar, perquè això vol dir que hi ha una certa normalitat i que anem pel bon camí. Si hi ha futbol és perquè hi ha seguretat i així ho certifica el Ministeri de Sanitat. Al cap i a la fi és la meva feina i tornar a viure la sensació d'arbitrar. No crec que canviï massa de com era abans de la pandèmia. Això sí, fent les coses amb sentit comú i respectant el virus.
- Estadis sense espectadors, una mica sí canviarà.
- Com a àrbitre, has d'estar concentrat en tot moment, perquè qualsevol situació que es doni, has d'estar ben col·locat i seguir el joc. De fet, em va tocar dirigir l'Eibar-Reial Societat, de la 24a jornada i que es va posposar per disputar-se el passat 10 de març, i va ser a porta tancada. Al final, s'està jugant un partit de futbol i la dificultat és la mateixa. En aquest sentit, poc canviarà.
- I juga a favor o en contra unes grades buides?
- En contra, perquè al final ets un espectador i, a la vegada, jugador. Fins i tot et diria que l'equip rival voldria jugar amb públic, encara que no fos el seu. El futbol al final és passió i el públic és una part molt important. Per a l'àrbitre és el mateix, no som diferents a la resta, volem que hi hagi ambient.
- S'ha comentat el risc de lesions dels jugadors, però i els àrbitres, es poden lesionar?
- Estem molt preparats, hem tingut i tenim una planificació molt bona. M'atreviria a dir que vivim en un moment en el qual està tot més estudiat i analitzat, especialment en l'àmbit físic. Risc de lesions? Sí, pot haver-hi, com quan es fa qualsevol activitat esportiva, però no crec que n'hi hagin.