16
de maig
del
2020
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nombre de casos positius i sospitosos no confirmats de coronavirus totals, els casos per a dones i per a homes, la població, la ràtio de casos positius per cada 1.000 habitants, la ràtio del 22 d'abril i l'augment d'aquesta. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Dades del 15 de maig.
La crisi del coronavirus s'ha alentit però continua estenent-se a Catalunya. L'afectació no ha estat homogènia i, tal com es pot comprovar en el mapa superior, hi ha fins i tot alguns municipis no hi ha cap cas detectat o sospitós de persona contagiada. Es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort, també amb dades sobre les ràtios per habitants i l'evolució de les darreres setmanes.
A Sabadell, la incidència de la Covid-19 segueix afectant més a les dones. Igual que a principis de setmana, un 64% del casos i els sospitosos de coronavirus són dones, 4.534 dels 7.039 del total -5.167 sospitosos i 1.872 positius-. N'hi ha 134 més, mentre que ells en sumen 58. Tot i haver 102 positius menys de la ciutadania respecte al darrer mostreig, la ràtio pràcticament és la mateixa, 32,9 per cada 1.000 habitants. La capital vallesana continua estant entre les més afectades de Catalunya.
En el mapa inferior es poden observar els mateixos resultats a nivell comarcal, un nivell on és més fàcil de veure l'impacte territorial. El Berguedà és la zona amb una ràtio d'infectats acumulats fins ara més elevada -positius i sospitosos-, seguit de prop pel Pallars Jussà i per davant de l'Anoia, el Bages, la Garrotxa o Osona. En tot cas, la zona sud i oest del país té, en general, comarques amb ràtios inferiors de casos. On n'hi ha menys és a l'Alta Ribagorça, seguida del Pla d'Urgell, el Pallars Sobirà, la Cerdanya i el Priorat.
Si es posa el focus en relació a la variació de la ràtio des del 22 d'abril, el mapa comarcal resultant és similar, però amb les zones d'impacte més marcades. En general, el nombre de casos detectats ha passat -amb municipi identificat- de 125.231 a 242.175, sobretot pel que fa a la incorporació de sospitosos sense test, creixent la ràtio de catalana de 16,3 casos per 1.000 habitants a 31,6, més de 15 punts més. L'augment, al Berguedà, però ha estat de 31,1 punts, per davant del Pallars Jussà (28,2), el Moianès (23) o el Bages, l'An o el Pla de l'Estany (22,4 als tres llocs), mentre que al Pallars Sobirà és on ha crescut menys (5,7), junt a l'Urgell (5,9) i el Pla d'Urgell (6,8).
En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors -extretes de la Generalitat-, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjada. També s'hi poden ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius i sospitosos, en funció de l'evolució des del 22 d'abril o pel que fa al nombre de casos per sexe.
En tot cas, les ràtios més elevades són a municipis petits com Sant Boi de Lluçanès, Vilalba Sasserra, Torre-serona o la Pobla de Lillet, on uns pocs casos disparen ràtios molt altes en relació als habitants. En termes absoluts, els municipis on hi ha més positius són lògicament els més grans, com Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Badalona o Terrassa.
La crisi del coronavirus s'ha alentit però continua estenent-se a Catalunya. L'afectació no ha estat homogènia i, tal com es pot comprovar en el mapa superior, hi ha fins i tot alguns municipis no hi ha cap cas detectat o sospitós de persona contagiada. Es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort, també amb dades sobre les ràtios per habitants i l'evolució de les darreres setmanes.
A Sabadell, la incidència de la Covid-19 segueix afectant més a les dones. Igual que a principis de setmana, un 64% del casos i els sospitosos de coronavirus són dones, 4.534 dels 7.039 del total -5.167 sospitosos i 1.872 positius-. N'hi ha 134 més, mentre que ells en sumen 58. Tot i haver 102 positius menys de la ciutadania respecte al darrer mostreig, la ràtio pràcticament és la mateixa, 32,9 per cada 1.000 habitants. La capital vallesana continua estant entre les més afectades de Catalunya.
En el mapa inferior es poden observar els mateixos resultats a nivell comarcal, un nivell on és més fàcil de veure l'impacte territorial. El Berguedà és la zona amb una ràtio d'infectats acumulats fins ara més elevada -positius i sospitosos-, seguit de prop pel Pallars Jussà i per davant de l'Anoia, el Bages, la Garrotxa o Osona. En tot cas, la zona sud i oest del país té, en general, comarques amb ràtios inferiors de casos. On n'hi ha menys és a l'Alta Ribagorça, seguida del Pla d'Urgell, el Pallars Sobirà, la Cerdanya i el Priorat.
Si es posa el focus en relació a la variació de la ràtio des del 22 d'abril, el mapa comarcal resultant és similar, però amb les zones d'impacte més marcades. En general, el nombre de casos detectats ha passat -amb municipi identificat- de 125.231 a 242.175, sobretot pel que fa a la incorporació de sospitosos sense test, creixent la ràtio de catalana de 16,3 casos per 1.000 habitants a 31,6, més de 15 punts més. L'augment, al Berguedà, però ha estat de 31,1 punts, per davant del Pallars Jussà (28,2), el Moianès (23) o el Bages, l'An o el Pla de l'Estany (22,4 als tres llocs), mentre que al Pallars Sobirà és on ha crescut menys (5,7), junt a l'Urgell (5,9) i el Pla d'Urgell (6,8).
En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors -extretes de la Generalitat-, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjada. També s'hi poden ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius i sospitosos, en funció de l'evolució des del 22 d'abril o pel que fa al nombre de casos per sexe.
En tot cas, les ràtios més elevades són a municipis petits com Sant Boi de Lluçanès, Vilalba Sasserra, Torre-serona o la Pobla de Lillet, on uns pocs casos disparen ràtios molt altes en relació als habitants. En termes absoluts, els municipis on hi ha més positius són lògicament els més grans, com Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Badalona o Terrassa.