coronavirus: entrevista

Ballart: «El Govern estava centrat en el procés i el coronavirus l'ha agafat desprevingut»

Entrevista amb l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que demana més competències pels ajuntaments

per Marc Solé , Terrassa , 17 de maig de 2020 a les 12:00 |
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, fa balanç de la crisi del coronavirus. | Adrià Costa
Jordi Ballart (Terrassa, 1980) afronta el primer any de la segona etapa com a alcalde de la seva ciutat. Després de setmanes en un context de crisi sanitària a causa de la pandèmia del coronavirus, LaTorre parla amb ell per conèixer de primera mà la gestió de la situació per part de l'Ajuntament, saber les mesures que pretenen aplicar-se a la ciutat i entendre els canvis que viurem en el dia a dia dels pròxims mesos.

En una conversa per videotrucada, Ballart parla des de la seva posició privilegiada, avança noves actuacions per lluitar contra les afectacions de la pandèmia en el sector econòmic egarenc i reivindica el paper del municipalisme, del que assegura que s'ha trobat "a la trinxera" en les últimes setmanes.


 - Dijous es va reunir amb les conselleres Meritxell Budó i Alba Vergés, així com amb el conseller Miquel Buch, per preparar l'entrada de Terrassa a una nova fase amb menys restriccions. Com valora la reunió?

- Era molt important que el món municipal tingués informació de primera mà per part dels consellers, ja que ens hem acostumat a saber les notícies durant el confinament a través de comunicats i pels mitjans de comunicació. En certa manera, estem cansats de ser el pati del darrere de Barcelona, que sol tenir un tracte preferent respecte a la resta de municipis de la corona metropolitana, com és el cas de Terrassa.


- Dona suport a l'entrada de Terrassa a la nova fase 0,5?

- Sí, la veiem amb bons ulls. Tenim màxima confiança en els experts i les autoritats sanitàries, que tenen molta més informació. D'altra banda, celebrem que les botigues puguin obrir per fi sense cita prèvia. Tot i així, necessitem que les persones siguin prudents i, sobretot, que respectin les distàncies de seguretat. Sabem que algunes normes són confuses, però demanem responsabilitat per part de la ciutadania, que ha de ser conscient que encara no som a la fase 1.

- Quan creu que la ciutat entrarà a la fase 1?

- Esperem que Terrassa entri en fase 1 el dilluns 25 de maig, després d'una setmana a la fase 0,5.

"Actualment, l'UCI dels hospitals egarencs es troben al 50% de la seva ocupació, quan havien arribat a estar prop del 100%"

- En l'àmbit sanitari, quina és la situació actual a Terrassa?

- La situació actual no té res a veure amb la que es va arribar a viure setmanes enrere; ha millorat moltíssim. Tant, que ja podem parlar de certa normalitat. Actualment, l'UCI dels hospitals egarencs es troben al 50% de la seva ocupació, quan havien arribat a estar prop del 100%. Valorem positivament l'evolució de xifres de la pandèmia a la ciutat, sobretot la minvada pel que fa al nombre de morts diaris, però hem de ser prudents i ser conscients que hi ha possibilitat de rebrots: podem dir que s'ha tocat sostre, però encara coneixem poc el virus.

- Vista la descongestió dels hospitals egarencs, quina és la previsió sobre l'hospital de campanya de l'Hotel Terrassa Park?

- En les pròximes hores es tancarà. Per sort, MútuaTerrassa i l'Hospital de Terrassa s'han anat buidant de pacients i cada cop ha sigut menys necessari, però si la situació es torna a complicar, se'n valorarà la reobertura.

- Quins han estat els moments més durs que des de l'esclat de la pandèmia?

- El principi va ser molt dur, perquè la incertesa era absoluta i cap administració, tampoc les municipals, estava preparada per fer front a aquesta situació. Va ser difícil entendre el que estava passant, no sabíem com actuar, ni quant duraria. A més, van existir mancances en la coordinació entre Ajuntament, Govern i Madrid. Un segon moment crític va ser la crisi de les residències. No arribava material ni s'estaven fent tests. Fa un mes i mig la situació era realment preocupant, i es van arribar a viure situacions molt greus.

"Esperem que Terrassa entri en fase 1 el dilluns 25 de maig"

- L'Ajuntament de Terrassa ha trobat a faltar competències durant la crisi?

- Les situacions que hem viscut ens han de fer aprendre de cara al futur. El món municipal s'ha trobat a la trinxera durant la crisi, i hem hagut de dedicar recursos i fer tasques que no ens corresponien com a administració. Els problemes globals es gestionen millor des de la proximitat del municipalisme, i considerem que, com en el cas de les residències, ha quedat palès que els ajuntaments haurien d'adquirir més responsabilitats i haurien de comptar amb més fons per assumir-ho.

- Quantes persones han mort a Terrassa a causa del coronavirus?

- Als hospitals de la ciutat, que donen cobertura a altres municipis de la rodalia, la pandèmia ha provocat la mort de 290 persones. D'aquest total, 190 eren de Terrassa, 61 dels quals eren avis provinents de residències.

- Quina és la situació actual a les residències de la ciutat?

- Després del traspàs de competències del Departament d'Afers Socials al de Salut, la situació va millorar molt, però com ja he dit era un focus important i la feina de control i seguiment es podria haver fet millor. Actualment, la situació està totalment normalitzada, compten amb tot el material de protecció necessaris i s'han fet tests a tots els centres. Val la pena seguir atents a aquest sector perquè un focus en una residència pot crear un gran problema.

"No ens agrada la imatge de l'exèrcit als carrers, però la situació era tan greu que necessitàvem ajuda, vingués d'on vingués"

- Quin ha sigut el paper de l'exèrcit a la ciutat? Quan i com es va demanar la seva intervenció?

- No ens agrada la imatge de l'exèrcit als carrers, però la situació era tan greu que necessitàvem ajuda, vingués d'on vingués. Vam demanar suport a totes les administracions possibles quan vam veure que es desbordaven els contagis en residències, i l'ajuda del cos en forma de tasques de desinfecció va ser benvinguda. En tot cas, es tracta d'una situació puntual i excepcional.
 

Jordi Ballart reclama més finançament als ajuntaments en la crisi del coronavirus. Foto: Adrià Costa


- Aquests dies coneixíem que el cap de setmana es tallaria el trànsit en alguns carrers i que al Pont del Passeig un carril per a vehicles es convertia en zona de vianants. S'esperen més mesures en aquesta direcció?

- Es tracta d'una prova que pretén recuperar espais pels vianants i evitar que es produeixin imatges gens positives com les aglomeracions que s'han vist en diversos racons de la ciutat, així com en altres punts del país. Es tracta de llocs estratègics i normalment concorreguts, i si veiem que funciona, pot ser una mesura per aplicar i fer perdurar a la ciutat, també en consonància de la revolució verda impulsada abans de la crisi.

- Aposten per aplicar un aforament màxim en carrers del centre, com s'ha decidit a Sant Cugat?

- No ens volem precipitar. Aquesta mesura podria portar a la caiguda de les vendes dels comerços, que ja han patit prou durant aquestes setmanes. L'illa de vianants del centre de la ciutat és molt àmplia, i de moment creiem que es poden mantenir les distàncies sense aplicar restriccions d'aquesta mena.

"Els problemes globals es gestionen millor des de la proximitat del municipalisme"

- S'han plantejat en algun moment restringir l'accés al parc de Vallparadís?

- Ho vam pensar al principi, però és molt difícil: travessa la ciutat i té molts accessos. En el cas dels parcs i places que tenen porta, sí que s'han tancat, però el parc de Vallparadís està totalment integrat a la ciutat i comunica molts barris i zones de Terrassa.

- Segons un informe del Consell Comarcal, Terrassa és la ciutat amb més treballadors afectats per ERTO de la comarca. Com es plantegen ajudar i reimpulsar aquest sector?

- La xifra és molt impactant i esfereïdora. Donar suport als comerços, empreses i emprenedors és una prioritat, però s'han de tenir en compte les competències d'un Ajuntament. Basarem l'ajuda a les empreses en els impostos i les taxes: hem bonificat l'IBI pels propietaris que prorroguessin els lloguers de locals comercials, hem eliminat la taxa de terrasses tot el 2020 i estem treballant a modificar o, fins i tot, eliminar la taxa de residus comercials, entre d'altres.

Dins del marc de competències, explotarem la fiscalitat i donarem suport a les empreses a través del servei d'Ocupabilitat i Foment, fent d'intermediaris entre administracions i informant de les mesures impulsades per Govern i Estat.

- L'aplicació d'aquestes mesures tenen un cost per a l'Ajuntament. De quina quantitat estem parlant?

- Amb les mesures que s'han pres s'han deixat d'ingressar més de set milions d'euros fins ara. Hem de trobar l'equilibri entre ajudar i sanar les despeses municipals. En aquest aspecte creiem que no hem rebut prou ajudades per part de l'Estat, que va prometre ajudes socials però no hem rebut cap proposta concreta.

"La petjada del coronavirus podria costar uns 15 milions a la ciutat"

- Com es veurà reduït el pressupost municipal a causa de la crisi del coronavirus?

- Aquesta situació ha tingut i tindrà un impacte molt gran en l'Ajuntament. A part dels que s'ha deixat d'ingressar, fins ara s'han gastat dos milions en mascaretes i en transport públic, pel que actualment estem parlant d'un impacte de deu milions Tot i així, calculem que la petjada del coronavirus podria costar uns 15 milions a la ciutat. 

- D'on sortiran els diners que es destinaran a fer front a aquesta situació?

- Haurem de deixar de fer coses perquè surtin els números. Tot i que cap àrea veu amb bons ulls les retallades, ens hem de posar tots el barret de la crisi i fer un exercici de solidaritat i generositat. No podem posar una etiqueta concreta: totes les partides pressupostàries seran modificades en pro de la reactivació: en tots els àmbits hi ha despeses més supèrflues i més prescindibles que es poden ajornar en un context com aquest. A més, vull dir que no ens val el tòpic de retallar en cultura: també el considerem un motor econòmic i serà tractat igual que la resta d'àrees. Les regidores treballen per redistribuir els respectius pressupostos, i intentarem no moure'ls d'àrea però sí d'actuació.

- Reclamen més ajudes econòmiques a les administracions?

- El món municipal ha sigut el que ha lluitat a primera línia donant respostes a la ciutadania. De moment, no hem rebut concrecions ni inversions, i demanem instruments per fer front a la crisi. Històricament, el municipalisme ha demanat més competències i recursos, i ara és un bon moment per reivindicar el govern de la proximitat, ja que la gent confia en qui té més a prop.

"Entenem els errors i la descoordinació, però Terrassa necessita més atenció"

- L'Ajuntament de Terrassa s'ha vist sol en aquesta lluita?

- El Govern es trobava molt centrat en el procés català i s'ha trobat amb una crisi que l'ha agafat desprevingut, de la mateixa manera que el nou govern de coalició de l'Estat i el ministre Illa, que no s'esperava haver d'afrontar aquesta situació en aquesta posició. Entenem els errors i la descoordinació, però Terrassa necessita més atenció, així com altres ciutats que no són estrictament contigües a Barcelona com Sabadell, Mataró o Granollers.

- Altres ciutats estan iniciant serveis de mediació entre propietaris i llogaters per arribar a acords de rebaixa a canvi de bonificacions en l'IBI. S'està plantejant una mesura semblant a la ciutat, tenint en compte la problemàtica amb l'habitatge que hi ha?

- L'Oficina d'Intermediació Hipotecària treballa des de fa anys en aquesta direcció i en les últimes setmanes ha intensificat molt la seva activitat. A Terrassa hi ha una tradició molt important en habitatge social que ara va molt bé per donar suport a la ciutadania en una situació que aguditza aquest tipus de conflictes.

- En les últimes setmanes han aflorat a les xarxes les queixes de ciutadans que asseguren que els carrers estan més bruts. Com s'explica aquesta sensació generalitzada?

- Sí, és veritat que els carrers estan més bruts. Té una explicació ràpida: l'activitat de la plantilla d'Eco-Equip s'ha vist afectada a causa de la Covid-19, amb diversos treballadors en quarantena, conciliació o reservada per a situacions d'urgència. Admetem que la falta d'efectius i l'aturada de les deixalleries –també les mòbils- s'ha traduït en l'acumulació de deixalles, estris i mobles a les zones de contenidors, però aquesta situació s'hauria de revertir en els pròxims dies, amb la tornada gradual a la normalitat en aquest aspecte.

"Històricament, el municipalisme ha demanat més competències i recursos, i ara és un bon moment per reivindicar el govern de la proximitat"

Del milió de mascaretes adquirit per l'Ajuntament, quantes s'han distribuït a domicili? Què es farà amb la resta?

- A priori, els prop de 220.000 veïns de Terrassa han rebut ja la seva mascareta a casa, i en cas que no s'hagi produït l'enviament sigui quin sigui el motiu, s'han de posar en contacte amb el 010, que ho resoldrà sense inconvenient. De la segona tramesa de 300.000 que va arribar, n'hem repartit més de 150.000 als responsables de comerços que dia a dia passen pel recinte Firal, i també a col·lectius vulnerables, com infants, gent gran o entitats.


- Quin estoc en té, encara, el consistori?

- En tenim unes 180.000 i a finals de maig, amb l'arribada de l'última remesa, assolirem el mig milió. Així, el Consistori comptarà amb material per abastar les necessitats de tots els ciutadans de la ciutat en aquest sentit, que era el propòsit de comprar-ne en quantitat. Insisteixo en el fet que la mascareta serà un material fonamental, i preferim estar preparats per a possibles brots, o una crescuda de la demanda sigui quin sigui el motiu.

- Per a una ciutat de 220.000 habitants i tenint en compte el gran estoc de mascaretes, no són "masses", un milió?

- Crec que són poques, perquè ens haurem d'habituar a utilitzar-les en els pròxims mesos: amb la reactivació de comerços i empreses i la tornada de gent al carrer la demanda creixerà. La mascareta és un dret, i si vam adquirir-ne un milió va ser per estar previnguts davant dels pròxims mesos.

"És curiós: com més contenta està la ciutadania, més enfadat està el principal partit de l'oposició"

- L'oposició parla d'"irregularitats" en la compra d'aquest producte. Per què?

- Coneixem el fabricant i tenim tots els detalls de la procedència. És curiós: com més contenta està la ciutadania, més enfadat està el principal partit de l'oposició. Han volgut fer política amb la compra de les mascaretes, ja que els hem mantingut informats en tot moment per escrit i en junta de portaveus.
 

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart Foto: Adrià Costa


- A què es deu aquest qüestionament?

- És insòlit, l'Ajuntament constantment compra material i ningú demana on s'ha adquirit. Per això crec que darrere les queixes per les mascaretes hi ha una voluntat política per part d'un partit que encara ha d'assimilar que fa un any va perdre les eleccions de Terrassa. És molt greu acusar l'alcalde de posar en perill la salut de la ciutadania com ha fet algun partit de l'oposició.

"Darrere les queixes per les mascaretes hi ha una voluntat política per part d'un partit que encara ha d'assimilar que fa un any va perdre les eleccions de Terrassa"

- Sabien quin producte estaven adquirint?

- No som experts en mascaretes. És veritat que al principi vam dir que eren FFP2, cosa que era un error, i que després va ser esmenat a través d'un decret. El milió de mascaretes que hem adquirit són bàsiques; que són les que l'Estat recomana per a la ciutadania. En canvi, les les FFP2 han de ser destinades al personal sanitari, segons el Ministeri de Consum.

- Quina ha estat la relació amb la resta de partits en les últimes setmanes?

- Des del primer dia s'ha traspassat la informació diàriament, pràcticament al minut i, fins i tot, abans d'informar els mitjans de comunicació. Hem escoltat i acceptat propostes d'alguns regidors, als que agraïm haver-se posat a disposició del govern. El contacte, encara que virtual, ha sigut fluid i continuat, i fins i tot vam elaborar un document de 60 pàgines en què contestàvem totes les preguntes que ens havien plantejat.

- Com avança el pacte de ciutat que es va reclamar a l'últim ple? De què consta?

- Ja el tenim pràcticament tancat, i en les pròximes hores s'ha de publicar el document que servirà de base per un acord definitiu que hauria d'estar enllestit al juliol. Se centra en tres grans pilars: atenció social, reactivació econòmica i sostenibilitat i mobilitat, i en farem partícips a la ciutadania, actors econòmics, entitats i sindicats.

- Què demana, en aquesta direcció, a la resta de partits?

- Comprensió. Signarem la unitat per resoldre la crisi, però fins aleshores el Govern ha de seguir aprovant mesures en el dia a dia, ja que l'actual context requereix respostes i actuacions ràpides. L'oposició ha de fer la seva feina i fiscalitzar, però no es pot enfadar si prenem decisions immediates com a Ajuntament, tenint en compte la situació que vivim.

- Com valora que l'oposició en bloc demanés la dimissió de Noel Duque?

- És una persona de sang calenta, que en moments molt difícils i de molt nerviosisme va fer unes declaracions gens malintencionades, però que podien ser malinterpretades i que ja ha matisat. Per a mi és un tema completament tancat, en Noel està fent una gestió magnífica en el càrrec.

- Aquest episodi ha refredat les relacions?

- En un moment de crisi com aquest, és una obligació per part nostre fer el màxim esforç perquè això no sigui així. Avui havíem de signar l'acord premonitori del pacte de ciutat, però finalment s'ha endarrerit, possiblement per aquest motiu. Tot i així, durant la crisi s'ha donat una tendència a la col·laboració, en què tots els partits han manifestat la seva voluntat d'entesa i la relació entre grups és continua.

"És el que fa por a molta gent: el govern municipal actual és de llarg recorregut, pensat per a més mandats, i alguns ho haurien de començar a acceptar"

- Creu que el govern de Tot per Terrassa i Esquerra Republicana surten reforçats d'aquesta crisi?

- Som un equip cohesionat, unit en una causa tot i estar format per dos partits. Tot per Terrassa és un partit municipalista sense referents nacionals i això provoca una relació de sinceritat i complicitat, una situació molt diferent de la que he viscut formant part d'altres pactes de coalició. Si hem pogut superar aquesta crisi junts, és impossible que aquest pacte es trenqui. És el que fa por a molta gent: el govern municipal actual és de llarg recorregut, pensat per a més mandats, i alguns ho haurien de començar a acceptar.

- A Terrassa, les piscines obren per Sant Joan. Enguany es podrà respectar aquesta data tan sagrada?

- És molt complicat: segons els nostres càlculs de terminis pel que fa a fases creiem que les piscines podran obrir-se a mitjans de juliol. Així i tot, els tècnics municipals ja han començat a treballar per si s'hagués d'obrir abans davant d'una acceleració de les mesures de relaxament del confinament. Hem de tenir en compte factors com hipotètiques onades de calor, o la necessitat de lleure per part dels més petits, que podrien provocar un gir a les mesures i davant de les quals estarem preparats.


- Com serà la Festa del Retrobament que van anunciar després de cancel·lar la Festa Major?

- Encara tenim molts dubtes pel que fa a la celebració de grans esdeveniments, pel que encara no sabem si es farà a la tardor o ens haurem d'esperar a la primavera. Tenim la intenció que sigui una gran festa de benvinguda a la normalitat i un homenatge a les persones que han lluitat contra la pandèmia des de la seva posició. Tal com diuen alguns informes, és possible que hàgim d'adaptar la pròxima campanya de Nadal, Cavalcada de Reis o el Carnestoltes, pel que no hi ha res decidit.

"Creiem que les piscines de Terrassa podran obrir-se a mitjans de juliol"

- Ens pot avançar algun detall de com preveuen passar la Festa Major a xarxes?

- La regidoria de Cultura i entitats es troben treballant en aquesta línia i, fins i tot, estudien la possibilitat de dur a terme alguna activitat presencial. Tot depèn de la fase en què ens trobem, i en tot cas ens adaptarem a la situació buscant nous canals per a dur a terme el pregó, concerts i altres actes multitudinaris. En qualsevol cas, és difícil imaginar-se cercaviles de grups de cultura popular de manera virtual, però si cal, ens haurem d'adaptar.

- Tenint en compte les restriccions que s'ha produït en enterraments i vetlles durant aquest episodi, s'acomiadarà en algun moment a les persones que han mort a la ciutat en les últimes setmanes?

- És una prioritat, pel que celebrar un funeral de ciutat per a totes les persones mortes en aquest període serà de les primeres coses que es faran quan sigui possible; treballarem per a fer-lo realitat abans que altres iniciatives.

- Com valora el comportament dels terrassencs durant el confinament? Quin missatge té per a ells?

- Una gran majoria ha respectat les mesures del confinament i també les del desconfinament. Ningú està dient que això s'hagi acabat, i hem de ser molt prudents davant el risc de rebrot. Les mesures han sigut molt més estrictes en relació amb altres països, i a excepció de la minoria de sempre, el comportament durant el confinament ha sigut exemplar.








 

Participació