11
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
12:35h
L'esclat de la pandèmia ha fet brotar la solidaritat, especialment dins les comunitats, els barris. A Sabadell han sorgit diverses iniciatives d'ajuda, allà on no ha pogut arribar l'administració davant l'allau d'emergència ho ha fet l'impuls ciutadà. Al nord de la ciutat, ha nascut Corona Ayuda Sabadell, una idea de Xavi Pérez (Sabadell, 1992), en col·laboració amb Marc Iniesta, Edgar Navarro i Joan Domene.
Aquests quatre joves van començar portant menjar a les llars de gent que no podien sortir a comprar, també medicaments. "Qualsevol tipus d'ajuda", diu Pérez i passat més d'un mes ja son 40 voluntaris de tot tipus, "fins i tot gent gran des de casa", explica.
Una iniciativa que ha nascut per ser "temporal" i ara no descarta que, amb prop d'un servei a un centenar de persones setmanals, continuï quan la pandèmia algun dia passi.
- Què l'impulsa a crear aquesta xarxa d'ajuda?
- El detonant va ser una situació molt particular amb la qual em vaig trobar. Era al supermercat i estava ple de gent gran, hi havia aglomeracions. Aleshores, vaig pensar que seria una bona idea ajudar aquest col·lectiu, perquè és dels de més risc. Dit i fet, en arribar a casa, vaig crear el compte de Twitter i va arribar com un tsunami de peticions, van arribar-ne moltes.
- I per què al sector nord de la ciutat?
- Sí, als districtes 2 i 3 per un tema d'eficiència. Si volíem oferir un servei decent ens havíem de centrar en una àrea i això no es podria respectar fent-ho extensiu a tota la ciutat. A més, tampoc ens volíem solapar amb d'altres iniciatives. A més, ho vaig comprovar, i si a Sabadell hi ha una mica més d'un 15% de la població major de 65 anys, al nord en són gairebé un 25%.
- Com és el dia a dia?
- Doncs, el dia es prepara 24 hores abans amb la planificació segons les comandes. Vàrem crear un sistema que, amb el temps, hem aconseguit optimitzar. D'aquesta manera, programem molt millor les rutes a fer, tenim el plàning per franges horàries i ens distribuïm per zones. Abans, al principi de tot, era molt manual i ens ho repartíem entre nosaltres.
- I com s'ho fan per comprar, tenen una mena de pot comunitari?
- Som molt flexibles en aquest aspecte, o bé anem a recollir els diners i la llista de la compra o, el que recomanem per minimitzar el contacte, avancem els diners i presentem tots els tiquets. En algun cas, molt puntual, també ens han fet una transferència. També hem pagat de la nostra butxaca aliments per a persones que no tenen recursos i d'algun sensesostre.
- Això implica una confiança mútua entre desconeguts.
- Exacte. Al principi ens vam arribar a trobar gent que desconfiava. Imagina't que, de sobte, un desconegut t'agafa 50 euros i potser ja no els tornaves a veure. També ho entenc, és normal. Els vam explicar que érem voluntaris, certificats per l’Ajuntament de Sabadell. Tot i que va haver-hi alguna reticència, en general, els veïns estan molt agraïts.
- Per si em parava la policia, vaig contactar amb el Punt de Voluntariat que ens va donar uns certificats per cada voluntari, a més l'Ajuntament de Sabadell ens va fer una assegurança de responsabilitat civil per si ens passava alguna cosa. En aquest sentit, estic molt agraït, perquè han anat molt ràpid, en 24 hores. A més, també ens va passar unes pautes d'higiene i seguretat sobre l'ús de les mascaretes, el gel desinfectant i la manera d'actuar. Deixem la comanada a l'ascensor per no arribar fins a la porta o si no n'hi ha, ho desem a la porta. Evitem al màxim el contacte.
- Quan tot això acabi, seguirà viva aquesta xarxa?
- En principi era una proposta temporal per donar resposta a la situació actual. Però, un cop viscuda l'experiència, no descartem allargar-ho i que sigui un projecte més. No sé si serà de la mateixa manera, perquè la gent podrà sortir i anar a comprar... potser fent acompanyament de gent gran o també fer la compra, perquè no?
Aquests quatre joves van començar portant menjar a les llars de gent que no podien sortir a comprar, també medicaments. "Qualsevol tipus d'ajuda", diu Pérez i passat més d'un mes ja son 40 voluntaris de tot tipus, "fins i tot gent gran des de casa", explica.
Una iniciativa que ha nascut per ser "temporal" i ara no descarta que, amb prop d'un servei a un centenar de persones setmanals, continuï quan la pandèmia algun dia passi.
- Què l'impulsa a crear aquesta xarxa d'ajuda?
- El detonant va ser una situació molt particular amb la qual em vaig trobar. Era al supermercat i estava ple de gent gran, hi havia aglomeracions. Aleshores, vaig pensar que seria una bona idea ajudar aquest col·lectiu, perquè és dels de més risc. Dit i fet, en arribar a casa, vaig crear el compte de Twitter i va arribar com un tsunami de peticions, van arribar-ne moltes.
- I per què al sector nord de la ciutat?
- Sí, als districtes 2 i 3 per un tema d'eficiència. Si volíem oferir un servei decent ens havíem de centrar en una àrea i això no es podria respectar fent-ho extensiu a tota la ciutat. A més, tampoc ens volíem solapar amb d'altres iniciatives. A més, ho vaig comprovar, i si a Sabadell hi ha una mica més d'un 15% de la població major de 65 anys, al nord en són gairebé un 25%.
- Com és el dia a dia?
- Doncs, el dia es prepara 24 hores abans amb la planificació segons les comandes. Vàrem crear un sistema que, amb el temps, hem aconseguit optimitzar. D'aquesta manera, programem molt millor les rutes a fer, tenim el plàning per franges horàries i ens distribuïm per zones. Abans, al principi de tot, era molt manual i ens ho repartíem entre nosaltres.
- I com s'ho fan per comprar, tenen una mena de pot comunitari?
- Som molt flexibles en aquest aspecte, o bé anem a recollir els diners i la llista de la compra o, el que recomanem per minimitzar el contacte, avancem els diners i presentem tots els tiquets. En algun cas, molt puntual, també ens han fet una transferència. També hem pagat de la nostra butxaca aliments per a persones que no tenen recursos i d'algun sensesostre.
- Això implica una confiança mútua entre desconeguts.
- Exacte. Al principi ens vam arribar a trobar gent que desconfiava. Imagina't que, de sobte, un desconegut t'agafa 50 euros i potser ja no els tornaves a veure. També ho entenc, és normal. Els vam explicar que érem voluntaris, certificats per l’Ajuntament de Sabadell. Tot i que va haver-hi alguna reticència, en general, els veïns estan molt agraïts.
- Farà un mes i mig que van començar. Com era i és moure's amb les restriccions de l'estat d'alarma?Nueva red de ayuda en #Sabadell. Traemos alimentos y fármacos a gente mayor y colectivos de riesgo para afrontar el #coronavirus.
— Corona Ayuda Sabadell (@coronayudasbd) March 30, 2020
Empezaremos por los barrios de La Concòrdia y La Creu Alta.
Para realizar encargos: [email protected] pic.twitter.com/LWLfHYRUhy
- Per si em parava la policia, vaig contactar amb el Punt de Voluntariat que ens va donar uns certificats per cada voluntari, a més l'Ajuntament de Sabadell ens va fer una assegurança de responsabilitat civil per si ens passava alguna cosa. En aquest sentit, estic molt agraït, perquè han anat molt ràpid, en 24 hores. A més, també ens va passar unes pautes d'higiene i seguretat sobre l'ús de les mascaretes, el gel desinfectant i la manera d'actuar. Deixem la comanada a l'ascensor per no arribar fins a la porta o si no n'hi ha, ho desem a la porta. Evitem al màxim el contacte.
- Quan tot això acabi, seguirà viva aquesta xarxa?
- En principi era una proposta temporal per donar resposta a la situació actual. Però, un cop viscuda l'experiència, no descartem allargar-ho i que sigui un projecte més. No sé si serà de la mateixa manera, perquè la gent podrà sortir i anar a comprar... potser fent acompanyament de gent gran o també fer la compra, perquè no?