07
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
10:37h
Va ser activar-se l'estat d'alarma i gairebé de forma automàtica es va veure afectat per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). Una conjuntura que el va portar a descobrir "un tema pendent" que arrossegava: fer-se voluntari.
Àlex Rauet (Sabadell, 1981) va contactar amb Creu Roja Sabadell i una setmana mal comptada després que la ciutadania es confinés passava a formar part de la gran xarxa de voluntaris de l'organització humanitària.
La feina no s'acaba i pràcticament ha intercanviat la seva jornada laboral per la de voluntari. Ha passat a ser un més dins la Creu Roja i això que porta un mes i mig, un temps suficient, tal com diu, per aprendre a canviar alguns comportaments que tenia abans del coronavirus.
- Primera vegada que fa voluntariat i s’estrena amb una pandèmia mundial.
- Era a casa i veia tota la situació i em deia a mi mateix: “No em puc quedar aquí, haig d’ajudar amb el que pugui”. I aleshores vaig contactar amb Creu Roja, tot i que estaven força saturats i davant la meva insistència amb trucades, em van dir que anés a l’oficina i des d’aquell moment, era el 22 o 23 de març, fins ara.
- I en què ha ajudat?
- Vaig començar atenent trucades per consultes, com podien ser immigrants que estaven en situació de vulnerabilitat, gent que no podia sortir de casa, d’altres que no tenien cap tipus d’ingrés... molts casos. Prenia nota i ho passava als encarregats de fer el seguiment, per decidir quines mesures a prendre. I, més o menys, una setmana després ja vaig passar a fer repartiment d’aliments, ja fos a famílies sense recursos, població de risc i que no podia sortir a comprar o veïns que necessitaven medicaments. Tot el que fos ajudar a domicili. També vaig estar repartint mascaretes al transport públic per als usuaris.
- Com és passar d’una atenció telefònica, que pot ser més distant, al tracte directe?
- Per telèfon també és dur, perquè he atès algú a qui se li havia mort el seu pare; casos de famílies amb situació de risc, sense cap ingrés a la llar, i gent gran plorant que es trobava angoixada i sola.
- I quines mesures de seguretat s'apliquen?
- Abans de començar ja ens van ensenyar tots els protocols. La neteja de mans, l'ús de mascaretes i la distància social, també quan sortim molta desinfecció o deixar la compra en un punt acordat amb l'usuari, sense interacció física, ni tocar res. I em trobo bé.
- Què ha après sent voluntari?
- Doncs, he après a no queixar-me de tonteries i valorar altres coses. Potser si, en general, es fes més voluntariat canviaria la perspectiva de les coses i ens deixaríem de mirar menys al melic. Segurament, la ciutadania no se n’adona, però aquests que surten en massa a córrer, en companyia, sense respectar la distància social, pot posar en perill a qualsevol altre. Crec que no som conscients de la situació.
- Deia que va contribuir en la distribució de mascaretes al transport públic, com va veure als usuaris?
- Imagino que com va passar a ser obligatori l'ús de mascaretes al transport públic, et diria que el 90% o més la duia. Molta gent la demanava per més endavant o per algun familiar. Crec, i això és una opinió personal, que potser s'hauria de repensar i fer la distribució en d'altres llocs com als supermercats.
- Un cop torni a la feina i a la vida que feia abans, seguirà fent voluntariat?
- M'agradaria, però treballo en un comerç i això vol dir pràcticament tot el dia dedicat al negoci i amb només un dia per descansar, diumenge. Però m'agradaria, en la mesura que pugui, fer-ho. Ja ho veuré com m'ho puc compaginar.
Àlex Rauet (Sabadell, 1981) va contactar amb Creu Roja Sabadell i una setmana mal comptada després que la ciutadania es confinés passava a formar part de la gran xarxa de voluntaris de l'organització humanitària.
La feina no s'acaba i pràcticament ha intercanviat la seva jornada laboral per la de voluntari. Ha passat a ser un més dins la Creu Roja i això que porta un mes i mig, un temps suficient, tal com diu, per aprendre a canviar alguns comportaments que tenia abans del coronavirus.
- Primera vegada que fa voluntariat i s’estrena amb una pandèmia mundial.
- Era a casa i veia tota la situació i em deia a mi mateix: “No em puc quedar aquí, haig d’ajudar amb el que pugui”. I aleshores vaig contactar amb Creu Roja, tot i que estaven força saturats i davant la meva insistència amb trucades, em van dir que anés a l’oficina i des d’aquell moment, era el 22 o 23 de març, fins ara.
- I en què ha ajudat?
- Vaig començar atenent trucades per consultes, com podien ser immigrants que estaven en situació de vulnerabilitat, gent que no podia sortir de casa, d’altres que no tenien cap tipus d’ingrés... molts casos. Prenia nota i ho passava als encarregats de fer el seguiment, per decidir quines mesures a prendre. I, més o menys, una setmana després ja vaig passar a fer repartiment d’aliments, ja fos a famílies sense recursos, població de risc i que no podia sortir a comprar o veïns que necessitaven medicaments. Tot el que fos ajudar a domicili. També vaig estar repartint mascaretes al transport públic per als usuaris.
- Com és passar d’una atenció telefònica, que pot ser més distant, al tracte directe?
- Per telèfon també és dur, perquè he atès algú a qui se li havia mort el seu pare; casos de famílies amb situació de risc, sense cap ingrés a la llar, i gent gran plorant que es trobava angoixada i sola.
- I quines mesures de seguretat s'apliquen?
- Abans de començar ja ens van ensenyar tots els protocols. La neteja de mans, l'ús de mascaretes i la distància social, també quan sortim molta desinfecció o deixar la compra en un punt acordat amb l'usuari, sense interacció física, ni tocar res. I em trobo bé.
- Què ha après sent voluntari?
- Doncs, he après a no queixar-me de tonteries i valorar altres coses. Potser si, en general, es fes més voluntariat canviaria la perspectiva de les coses i ens deixaríem de mirar menys al melic. Segurament, la ciutadania no se n’adona, però aquests que surten en massa a córrer, en companyia, sense respectar la distància social, pot posar en perill a qualsevol altre. Crec que no som conscients de la situació.
- Deia que va contribuir en la distribució de mascaretes al transport públic, com va veure als usuaris?
- Imagino que com va passar a ser obligatori l'ús de mascaretes al transport públic, et diria que el 90% o més la duia. Molta gent la demanava per més endavant o per algun familiar. Crec, i això és una opinió personal, que potser s'hauria de repensar i fer la distribució en d'altres llocs com als supermercats.
- Un cop torni a la feina i a la vida que feia abans, seguirà fent voluntariat?
- M'agradaria, però treballo en un comerç i això vol dir pràcticament tot el dia dedicat al negoci i amb només un dia per descansar, diumenge. Però m'agradaria, en la mesura que pugui, fer-ho. Ja ho veuré com m'ho puc compaginar.