coronavirus

«És impossible comparar la situació que hem viscut amb res»

LaTorre parla amb Alfons Arizmendi, director de Cures Intensives i cap del servei d'Urgències del Consorci Sanitari de Terrassa sobre la petjada del coronavirus al centre

per Marc Solé , 6 de maig de 2020 a les 09:00 |
El Dr. Arizmendi al seu despatx de l'Hospital de Terrassa. | CST
Alfons Arizmendi viu la crisi sanitària del coronavirus com a director de Cures Intensives i cap del servei d'Urgències del Consorci Sanitari de Terrassa. LaTorre ha conversat amb ell per conèixer la situació que viu el centre després que les xifres del coronavirus a la ciutat demostrin que la corba, finalment, s'hi ha doblegat.

Arizmendi explica la situació que s'ha arribat a viure a l'UCI del centre, i la reorganització de les instal·lacions per acollir 31 pacients en un espai que de normal, n'acull 6. També hi destaca el companyerisme viscut durant la crisi i dóna les gràcies a les famílies per la "comprensió".


-  Durant el pic de la pandèmia del coronavirus, l'UCI del CST va acollir fins a 31 pacients; ara en té 9. Podem parlar, finalment, de recés?

- No ho sé, tot i que la tendència és positiva. El que sí que està clar és que està caient el nombre d'hospitalitzats a planta i a l'UCI, però perquè es confirmi necessitem que la corba es segueixi doblegant en un període més llarg, i no durant tres dies.


- En el cas de l'UCI del CST, s'hi va arribar en algun moment al col·lapse?

- Vam arribar a necessitar 30 llits a l'UCI, quan de normal n'hi ha sis. Així doncs, amb la ràpida reorganització dels espais i de personal hem pogut anar assumint l'alt nombre de pacients que ens anavem arribant. Per sort, en el nostre cas no podem parlar de col·lapse, però si que vam haver de fer molts esforços.

- Quins i com van ser els dies més crítics?

- Les últimes dues setmanes de març i la primera d'abril van ser les més dures. Aleshores va ser quan el volum de pacients va arribar al pic i quan el nombre de nous hospitalitzats en planta i en UCI creixia més de pressa. Va ser aleshores quan es va necessitar incrementar el nombre de llits.

- En algun moment va creure que la demanda els aclaparava?

- Sempre ho penses, és inevitable, però amb mans i mànigues acabes atenent a tots els pacients encara que sigui al límit.

- Recorda alguna situació igual?

- No, mai, en cap cas. Cada any tenim repunts de grip i patologies que apareixen amb més freqüències però la situació que hem viscut és impossible comparar-la amb res.

- Com a director de l'Àmbit Mèdic Crític i Urgent, en què es basa la seva tasca durant la pandèmia?

- Els primers dies em tocava gestionar els circuits, els espais i el personal, que em pertoca pel meu càrrec. Jo sóc metge d'intensius, i un cop vaig deixar l'organització enllestida, vaig cedir algunes tasques a altres professionals que també les podien assumir i vaig passar a primera línia a principis d'abril.

- Com s'han gestionat els pacients d'altres patologies greus? Quines mesures s'han pres al respecte?

- Hem tingut la sort de què han sigut pocs, però pels que han arribat, hem habilitat l'àrea d'urgències pediàtriques. D'altra banda hem activat dos circuits, un pels positius de Covid-19 i un altre per pacients de patologies com infarts. Tot i això, sortosament aquesta última àrea ha estat buida durant setmanes, però segueix oberta.

- Com ha sigut l'actitud del personal d'UCI i Urgències de l'inici de la pandèmia?

- Es mereixen un 10. A més, la seva labor encara té més valor perquè en molts casos venien d'altres àrees a ajudar: personal d'infermeria, pediatria i cirurgians, entre d'altres, ens han vingut a donar un cop de mà. La relació entre els equips de treball ha sigut boníssima i s'ha reforçat.

"El millor ha sigut presenciar l'evolució favorable i l'alta d'alguns pacients així com veure la dedicació de tots els companys"


- Què era el més gratificant en aquests dies caòtics?

- Per una banda, el millor ha sigut presenciar l'evolució favorable i l'alta d'alguns pacients, i per altra, veure la dedicació de tots els companys amb els quals treballava braç a braç.

- De mitjana, quants dies es passen a l'UCI els ingressats per coronavirus?

Entre dues i tres setmanes, normalment, tot i que hi ha casos de tot.

- Al CST, quina és l'edat mitjana de les persones ingressades a UCI per coronavirus?

- Podríem parlar d'homes d'uns 60 anys amb patologies prèvies. Tot i això, el virus no entén d'edats, i per urgències del CST hi ha passat una desena de persones sanes d'uns 40 anys, alguns dels quals hem hagut entubar.

- Com han lidiat amb la falta de material? Què ha faltat?

- Per sort ens ha anat arribant material gràcies a donacions i també a les existències que tenia a l'hospital, pel que sempre hem tingut material, encara que no en sobrés. Hem anat ajustant i dosificant les existències d'EPIS, bates i altres objectes per equilibrar la disponibilitat i necessitat en cada moment.

- I els respiradors?

- A la UCI, a part dels que ja tenim de normal, hem utilitzat respiradors dels quiròfans , que han baixat l'activitat. A més, donem les gràcies al CatSalut i a Sanitat que també ens en van fer arribar, pel que en el nostre cas no ens ha faltat de res.

- Com era acollir cada cop més pacients, però a la vegada tenir més personal mèdic en quarantena?

- Com he dit anteriorment, hem reforçat els equips amb treballadors de diferents àrees i especialitats. En el nostre cas, analitzàvem la situació de la plantilla de l'hospital i valoràvem quin personal podia ajudar-nos millor en cada moment. En el cas dels treballadors disponibles de l'àrea, s'ha fet una gran feina ajustant horaris i allargant jornades, per exemple.

- Com era la relació amb les famílies dels pacients greus, als quals no podien visitar?

- Han sigut molt comprensives i conscients i han tingut un comportament exemplar, malgrat les adversitats. Des de l'hospital es telefonaven diàriament, pel que les famílies estaven constantment informades. En pacients que no estaven sedats, s'han facilitat videotrucades amb els familiars, un gest que també agraïen.







 

Participació