Esport, compres i passejos: els carrers s'omplen en les primeres hores de sortida

Més d'un i d'una tenien assenyalat en vermell aquest dissabte al calendari. A partir de les sis del matí tothom més gran de 14 anys ha pogut sortir per primera vegada al carrer sense necessitat de tenir més motius que passejar o fer esport. La mesura s'ha notat arreu i els carrers s'han omplert, sumant caminadors i runners als veïns que aprofiten el cap de setmana per fer la compra.

A Barcelona, entre la plaça de Francesc Macià i el Passeig de Gràcia, l'afluència de vianants era molt superior a la d'un dissabte habitual a primera hora del matí. A la gent que ha sortit a fer el primer passeig més o menys llarg des que va arrencar el confinament s'hi han sumat -en algunes fases del trajecte eren majoria- desenes de runners, la majoria dels quals sense mascareta. La quantitat de persones feia complicat, en algunes zones, mantenir la distància social, tenint en compte que al carrer hi han coincidit vianants que passejaven, corredors i també gent que feia cua als establiments -especialment farmàcies- de la Diagonal. 

El bon temps, amb temperatura agradable i sense vent, ha generat encara més afluència a l'avinguda barcelonina, que en algunes parts -com ara la confluència del Passeig de Gràcia amb la Diagonal- ha recuperat l'aspecte habitual. Una ullada al voltant, però, servia per entendre l'excepcionalitat del moment: totes les botigues es mantenen tancades, així com també els bars i els restaurants. On sí que es mantenien amb rigor les distàncies de seguretat ha estat als forns i pastisseries, on es deixen entrar només una o dues persones en funció de la superfície de venda.

Al passeig de Sant Joan s'ha viscut una realitat similar. El punt de més concentració de persones ha estat el Mercat de l'Abaceria, com ja ha passat cada dissabte des de l'inici del confinament. A les voreres de l'entorn, esportistes i vianants s'han esforçat per mantenir la distància físcia, salvant els obstacles que molts cops representaven les cues per entrar als forns, farmàcies o establiments d'alimentació. Mentrestant, alguns veïns optaven per fet temps asseguts als bancs.

A la Vila de Gràcia, les primeres hores de sortida al carrer han estat tranquil·les i molts veïns han optat per desplaçar-se a les places, com Joanic o Virreina, aprofitant les hores de sol i fent recuperar per un moment les estampes habituals prèvies a l'epidèmia. El Parc de Collserola s'ha omplert d'esportistes durant el primer dia en què el govern espanyol ha permès l'activitat a l'aire lliure des que es va decretar l'estat d'alarma.

Des de primera hora del matí, centenars de ciclistes i corredors han recorregut les carreteres de la zona, la gran majoria respectant la distància de seguretat. Tot plegat, sota l'atenta mirada de les autoritats policials, que han establert diversos controls abans d'arribar a la carretera de les Aigües, un dels punts més concorreguts.

No s'ha detectat cap incident rellevant però alguns dels agents desplaçats ironitzaven amb l'afluència d'esportistes. La gent ha entès que era obligatori sortir a fer exercici", deien. Tot i la forta afluència de persones, al voltant de les deu del matí –hora límit en què la pràctica d'esport a l'aire lliure estava permesa- les carreteres pràcticament s'han buidat i ja només quedaven els residents que sortien a passejar el seu gos.

Als municipis amb espais verds o muntanyes, com a les Gavarres de la Bisbal d'Empordà, es podien veure des de primera hora molts ciclistes i corredors pels camins, mentre que al Passeig Marítim de Badalona des de primera hora s'hi han vist molts corredors i ciclistes, així com parelles caminant prop del mar.

L'altra cara de la moneda: por al carrer

Coincidint amb les primeres hores de sortida al carrer, la presidenta de la secció de psicologia clínica del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Carmen Ferrer, ha avisat que el desconfinament pot suposar por a sortir de casa a alguns ciutadans, i fins i tot agorafòbia, por als espais oberts.  

Ferrer assegura que l'agorafòbia es pot produir especialment en les persones que ja patien aquesta patologia però amb un tipus de vida que no les exposava a situacions "temudes". "A banda de l'agorafòbia, hi ha moltes altres pors. Per exemple, a contagiar algú, a contraure la malaltia o l'angoixa de viure una situació que no es pot controlar", enumera Ferrer.


​