entrevista

«Veig en les professionals d'infermeria el reflex del que m'agradaria ser el dia de demà»

Ingrid Malia, estudiant de primer d'Infermeria de la UAB que ha passat a reforçar el personal sanitari de l'Hospital de Bellvitge

per Albert Hernàndez , 30 d'abril de 2020 a les 08:00 |
L'estudiant fent la seva feina a l'Hospital de Bellvitge | Ingrid Malia
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"És el somni de la meva vida". Així confessa que viu Ingrid Malia (El Prat del Llobregat, 1986) la seva experiència a l'Hospital de Bellvitge. Està de reforç a l'UCI aquesta estudiant de primer d'Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tot i que des de fa més d'una dècada que treballa com auxiliar d'infermeria. "És vocacional", assegura i es desfà en elogis per les seves companyes i la professió en general. 

Malia admet una "certa desorganització" en la fase inicial de la pandèmia i la "duresa" d'estar a primera línia. "Vaig tenir la sort d'obrir una UCI des de zero", explica i assegura que això i tot el que està aprenent li servirà de cara al retorn a la facultat. 


- Com li arriba la proposta?

- Estava treballant només caps de setmana d'auxiliar a l'UCI coronària i es van posar en contacte amb mi, juntament amb d'altres companys. Van demanar disponibilitat i m'hi vaig oferir. Haig d'admetre que al principi tenia ansietat per com portar-ho tot, feina i estudis. Però estic aprenent moltíssim, en tema de pràctiques i tècniques d'infermeria. Això ho notaré molt de cara a la carrera. 


- Té la sensació que aprèn més aquí que a l'aula?

- No ho sé, però sí que noto un gran aprenentatge. I en aquest sentit, cal agrair els esforços titànics dels professionals per formar-nos i ajudar-nos en tot moment. Al cap i a la fi, o crees un equip ben cohesionat o serà molt difícil treballar i més en aquest tipus de situacions.

- Quin canvi: de l'UCI coronària a la Covid-19.

- El que et deia, he après moltíssim. Pot sonar contradictori, no és molt diferent del que feia però tampoc és ben bé igual. Els professionals s'han hagut de parar, explicar-nos i ajudar-nos sobre quin tipus de pacient hi ha, els cuidats que els hi fan i com podem contribuir a la seva millora. Per exemple, en el meu cas, tècniques perquè respirin millor o d'altres procediments que en cardiologia no feia. Em sento molt afortunada per tot el que estic aprenent. 

- Veient el que està vivint, li motiva tornar a la facultat?   

- I tant! Malgrat tot el que ha passat, la situació m'ha refermat que és la professió més bonica del món. Em motiva a seguir estudiant, ara tinc moltes més ganes a ser infermera que abans. Veig en les meves companyes de feina, que aguanten fins a quatre hores seguides amb el mono posat, el reflex del que m'agradaria ser el dia de demà. 

- Com es viu un canvi tan dràstic per algú que inicia els estudis d'Infermeria?

- Sincerament, al principi amb molta por. Sobretot els primers dies, com t'he comentat, anava amb ansietat a treballar, perquè davant la desinformació, per si no arribaven proves... Era un estat generalitzat d'ansietat. Però, ara per ara, amb els pacients monitoritzats i estar dins d'un gran equip ja molt millor. He guanyat en confiança i seguretat. Tenim grans professionals sanitaris i, si fos per mi, aplaudiria a les 20 hores, a l'una de la matinada i a les set del matí. 






 

Participació