J.M. Soldevilla: «La passió tintinaire de Sabadell és remarcable»

Les aficions acostumen a arrelar fort sobretot quan es tracta de modes vigents, però que una història dibuixada segueixi captivant lectors 40 anys després de la seva publicació és digne d’estudi. Tintín és un d’aquests exemples, les històries d’un jove reporter i el seu gos, Milú, i que a Sabadell ha captivat a centenars de seguidors del seu univers. Aquesta tarda l’Espai Cultura de l’antiga Caixa Sabadell (19.00 hores) acull una conferència sobre el seu impacte i arrelament en la nostra societat, coincidint amb l’exposició L'aventura d'aquell jove reporter belga al Tibet, a càrrec del tintinaire Joan Manel Soldevilla.
 
El primer Tintín va ser Tintín al Congo, i en total en sumen 22 àlbums oficials, entre ells Tintín al Tibet, de l’any 1958, i Tintín i Els Pícaros, la darrera obra oficial d’Hergé. “Va quedar pendent una última, Tintín i l’Art Alfa, però està inacabat perquè Hergé va morir abans definalitzar-lo”, asseyala Soldevilla, que recorda que abans d’iniciar la col·lecció també se’n va fer un de “desafortunat” anomenat Tintín al país dels soviets.
 
La virtut de l’obra de Tintín rau en diferents aspectes que fan que encara sigui vigent a nivell artístic i moral. “Tintín al Tibet explica una història d’amistat, un amic que decideix deixar-ho tot per anar a buscar el seu amic, i malgrat que és un disbarat fer-ho perquè tothom li diu que no pot ser viu decideix anar-hi; aquest cant a la noblesa és veritablement únic”, explica Soldevilla, que afegeix el “dibuix excepcional” que el converteix en un dels llibres més importants del segle XX.
 
 
Tintín a Sabadell
 
La cita coincideix amb el 50 aniversari de la traducció al català de Tintín al Tibet, que es va encarregar a Joaquim Ventalló, a la vegada que també es commemora els 65 anys d’una gran expedició que va permetre coronar l’Annapurna, a l’Himàlaia. “A l’exposició hi podem veure elements originals de l’època que van servir a Hergé per a poder fer Tintín al Tibet, amb ells es va poder documentar, li van servir per explicar l’aventura, tan ben treballada que quan la llegim la història ens resulta totalment creïble”, explica Soldevilla.
 
I molts d’aquests objectes i documents provenen de col·leccions de sabadellencs que ho han conservat com tresors. “La passió tintinaire a Sabadell és remarcable, l’exposició es nodreix de diverses col·leccions de tintinaires de renom que viuen a Sabadell, una mostra d’aquesta documentació que va ser la mateixa que va llegir Hergé, un grapat de peces molt valuoses”, explica.
 
A la ciutat existeix una associació anomenada MoulinSab, mentre que a nivell nacional hi ha l’associació 1.001, en honor al fidel company de Tintín, que aplega uns 400 seguidors del reporter belga de tot Catalunya. “A Sabadell el grup de tintinaires que hi ha és molt actiu, creatiu i divulgatiu, és una de les capitals tintinaires del país”, destaca Soldevilla.
 
 
La pèrdua de Jordi Tardà
 Jordi Tardà era un dels principals tintinaires de Catalunya. La seva mort, el passat 1 de març, va provocar un buit en el col·lectiu, tant per la seva aportació com per l’estima que tenia a l’univers de Tintín. “Tenia dos grans virtuts, la primera és que tenia una col·lecció extraordinària, una de les millors a nivell mundial de particulars, i la segona és que l’ensenyava”, destaca l’expert, que apunta que molts col·leccionistes prefereixen no compartir les seves peces. “Tardà en lloc de fer-ho va organitzar una mostra itinerant”, recorda.
 
Soldevilla afegeix que el fet que un personatge públic de la seva notorietat compartís aquesta afició, igual que la tenia per l’univers dels Rolling Stones, feia que la gent ho veiés des d’un punt de vista diferent.