15
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
9:16h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nombre de casos positius de coronavirus -d'entre els tests fets- i el de casos negatius, per al conjunt de veïns i per a homes i dones, la població i la ràtio de casos positius per cada 100.000 habitants. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Dades del 14 d'abril.
La crisi del coronavirus s'estén cada cop més a Catalunya -i a molts altres països del món-, però no ho fa de forma homogènia. Tal com es pot comprovar en el mapa superior, hi ha clapes del país en què no hi ha cap cas detectat de persona contagiada. La informació, com és sabut, no és fidedigne del tot, ja que la majoria dels casos no s'han identificat per ara ni probablement s'acabaran d'identificar, però sí que es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort. En tot cas, s'observen cada cop menys municipis lliures de coronavirus, en relació als mapes del 3 d'abril o del 30 de març.
A la capital vallesana, les persones que han donat positiu en el test de coronavirus són el mateix nombre entre homes i dones: 585. En canvi, el que sí canvia és la diferència entre els resultats negatius, gairebé el doble. Elles han obtingut 1080 i ells 563. En total, ja hi ha més negatius que positius, 1170 contra 1643. D'aquesta manera, es confirma la tònica endegada en els dos mapes anteriors, en què hi havia, d'una banda, gairebé 300, i, de l'altra, quatre.
Tot i així, Sabadell es manté entre les localitats catalanes amb la ràtio més alta -547,6-, juntament amb Igualada i la Conca d'Òdena i l'àrea metropolitana de Barcelona. No és estrany, a causa de la densitat i els moviments de població que hi havia fins al moment del confinament, dues variables que faciliten la propagació del virus.
En el mapa inferior es poden observar els mateixos resultats a nivell comarcal, un nivell on és més fàcil de veure l'impacte territorial. A més de l'Anoia i el seu entorn, el Barcelonès, el baix Llobregat i el Vallès Occidental són una zona amb una ràtio d'infectats força elevada. No és estrany, a causa de la densitat i els moviments de població que hi havia fins al moment del confinament. Són comarques d'afectació intensa igualment Osona, l'Aran o el Pallars Jussà i, en canvi, el terç sud del país -sobretot les Terres de l'Ebre-, així com el Solsonès presenten pocs positius.
En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors -extretes de la Generalitat-, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjada. També s'hi poden ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius o de la quantitat absoluta, total o per sexes. En tot cas, les ràtios més elevades són a municipis petits com Àger, Vilalba Sasserra o Mediona, on uns pocs casos disparen ràtios molt altes en relació als habitants. En termes absoluts, els municipis on n'hi ha més són lògicament els més grans, com Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Badalona o Terrassa.
La crisi del coronavirus s'estén cada cop més a Catalunya -i a molts altres països del món-, però no ho fa de forma homogènia. Tal com es pot comprovar en el mapa superior, hi ha clapes del país en què no hi ha cap cas detectat de persona contagiada. La informació, com és sabut, no és fidedigne del tot, ja que la majoria dels casos no s'han identificat per ara ni probablement s'acabaran d'identificar, però sí que es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort. En tot cas, s'observen cada cop menys municipis lliures de coronavirus, en relació als mapes del 3 d'abril o del 30 de març.
A la capital vallesana, les persones que han donat positiu en el test de coronavirus són el mateix nombre entre homes i dones: 585. En canvi, el que sí canvia és la diferència entre els resultats negatius, gairebé el doble. Elles han obtingut 1080 i ells 563. En total, ja hi ha més negatius que positius, 1170 contra 1643. D'aquesta manera, es confirma la tònica endegada en els dos mapes anteriors, en què hi havia, d'una banda, gairebé 300, i, de l'altra, quatre.
Tot i així, Sabadell es manté entre les localitats catalanes amb la ràtio més alta -547,6-, juntament amb Igualada i la Conca d'Òdena i l'àrea metropolitana de Barcelona. No és estrany, a causa de la densitat i els moviments de població que hi havia fins al moment del confinament, dues variables que faciliten la propagació del virus.
En el mapa inferior es poden observar els mateixos resultats a nivell comarcal, un nivell on és més fàcil de veure l'impacte territorial. A més de l'Anoia i el seu entorn, el Barcelonès, el baix Llobregat i el Vallès Occidental són una zona amb una ràtio d'infectats força elevada. No és estrany, a causa de la densitat i els moviments de població que hi havia fins al moment del confinament. Són comarques d'afectació intensa igualment Osona, l'Aran o el Pallars Jussà i, en canvi, el terç sud del país -sobretot les Terres de l'Ebre-, així com el Solsonès presenten pocs positius.
En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors -extretes de la Generalitat-, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjada. També s'hi poden ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius o de la quantitat absoluta, total o per sexes. En tot cas, les ràtios més elevades són a municipis petits com Àger, Vilalba Sasserra o Mediona, on uns pocs casos disparen ràtios molt altes en relació als habitants. En termes absoluts, els municipis on n'hi ha més són lògicament els més grans, com Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Badalona o Terrassa.