Dades: coronavirus

MAPES Sabadell té gairebé el mateix nombre de casos positius que de negatius per coronavirus

El nombre de negatius puja més del doble del que ho fan els positius

per Roger Tugas Vilardell , 4 d'abril de 2020 a les 12:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nombre de casos negatius de coronavirus -d'entre els tests fets-, el de casos positius, la població, la ràtio de casos positius per cada 100.000 habitants, el nombre de positius el 30 de març i l'evolució en termes absoluts. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Dades del 3 d'abril.

La crisi del coronavirus s'estén cada cop més a Catalunya -i a molts altres països del món-, però no ho fa de forma homogènia. Tal com es pot comprovar en el mapa superior, hi ha clapes del país en què no hi ha cap cas detectat de persona contagiada. La informació, com és sabut, no és fidedigne del tot, ja que la majoria dels casos no s'han identificat per ara ni probablement s'acabaran d'identificar, però sí que es tracta d'un mapa orientatiu sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort. En tot cas, s'observen cada cop menys municipis lliures de coronavirus, en relació al mapa del 30 de març.


A la capital vallesana, a diferència de l'anterior registre, ha retallat en nombre de casos positius i negatius. Dels 291 d'aleshores, s'ha passat a quatre: 1077 i 1073, respectivament. Això es tradueix en una ràtio per cada 100.000 habitants de 504,1, elevant l'anterior xifra, que era de 396,5, i mantenint-se entre les més altes del país, juntament amb Igualada i la Conca d'Òdena i l'àrea metropolitana de Barcelona. No és estrany, a causa de la densitat i els moviments de població que hi havia fins al moment del confinament, dues variables que faciliten la propagació del virus.

Aquesta evolució també ha permès veure que els casos negatius han crescut per sobre dels negatius. Mentre els primers ho han fet en 517, els segons en 230. 


En el mapa inferior es poden observar els mateixos resultats a nivell comarcal, un nivell on és més fàcil de veure l'impacte territorial. A més de l'Anoia i el seu entorn, el Barcelonès i el Vallès Occidental són una zona amb una ràtio d'infectats força elevada. No és estrany, a causa de la densitat i els moviments de població que hi havia fins al moment del confinament. Són comarques d'afectació intensa igualment Osona i el Gironès, a banda de l'Aran, el Pallars Jussà o la Noguera i, en canvi, el terç sud del país -entre Tarragona i les Terres de l'Ebre-, així com l'Alt Empordà o el Solsonès presenten pocs positius.
 
Nota sobre el mapa: El funcionament i la informació són idèntics als del mapa superior, però, en aquest cas, l'evolució del nombre de casos positius és percentual.

Aquests mapes no haurien estat possibles sense la col·laboració d'Isaac Besora, que ha aconseguit descarregar les dades ofertes pel Departament de Salut a nivell municipal i les ofereix de forma oberta. Una eina molt útil per a periodistes, analistes i experts per fer visualitzacions i estudis sobre l'impacte del coronavirus. Per visualitzar l'evolució dels casos de coronavirus per municipis, ell mateix n'ha fet una visualització:
 
En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjada. També serveixen per ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius, de l'evolució de casos dels darrers dies o d'altres variables. A nivell comarcal, per exemple, allà on han augmenten més els contagis els darrers dies són l'Alt i el Baix Empordà, el Ripollès, la Terra Alta o el Priorat, tot i que es tracta de zones generalment amb pocs casos i, per tant, l'increment d'uns pocs, en termes absoluts, pot semblar molt elevat si s'analitza en termes relatius.












 

Participació