El Congrés aprova la pròrroga de l'estat d'alarma amb l'abstenció dels independentistes

La situació d'excepcionalitat s'allarga fins a l'11 d'abril en una sessió marcada pel debat sobre un confinament total i una aturada de tota activitat no essencial que el govern espanyol descarta

El Congrés dels Diputats, aquest dimecres
El Congrés dels Diputats, aquest dimecres | Congrés
Sara González / Bernat Surroca
26 de març del 2020
Estat d'alarma fins a l'11 d'abril. Amb un esfereïdor balanç de 3.434 morts a Espanya per coronavirus, a les portes d'assolir els 50.000 contagis diagnosticats, amb el sistema sanitari fregant el col·lapse i amb la incertesa de quan la corva començarà a fer baixada i 800.000 treballadors a l'atur de forma inicialment temporal, el Congrés dels Diputats ha avalat l'ampliació d'aquesta situació excepcional per fer front a la crisi.

Ho ha fet, però, amb l'abstenció dels partits independentistes -ERC, JxCat, CUP i Bildu-, que, juntament amb altres formacions que finalment han optat per un vot afirmatiu, reclamen des de fa dies que s'ha de decretar un confinament general i aturar la producció de l'activitat no essencial per reduir el ritme de contagis. La votació s'ha produït de matinada, a les dues, després d'un ple que s'ha allargat més d'11 hores.

Durant l'exposició de la necessitat de prorrogar l'estat d'alarma, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat "unitat i lleialtat" a tots els partits per "guanyar temps" per frenar els contagis i perquè la ciència trobi una vacuna contra el Covid-19. El debat, però, s'ha anat tornant agre a mesura que s'allargava i el nivell de crítiques de l'oposició anava in crescendo.

Sánchez assegura que "es defensarà"

Davant les peticions d'enduriment de les mesures i l'advertència que el govern "arriba tard", el president espanyol ha defensat que s'ha actuat conforme les indicacions de l'Organització Mundial de la Salut i els experts. De fet, ha arribat a defensar que des de Sanitat es va reaccionar "50 dies abans de la primera mort" perquè el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries es va reunir. Amb hores de debat a les esquenes, Sánchez ha acabat dient que es defensarà dels atacs passada la crisi. I fins i tot ha insinuat que també les autonomies podrien haver pres mesures, per exemple, en les residències d'avis. 

Davant les reiterades peticions d'un confinament total, ha subratllat que cal actuar amb "bisturí" per garantir un equilibri que ha admès que és "delicat": no perjudicar més la població confinada ni tampoc la recuperació econòmica que s'haurà d'encarar després de la crisi sanitària. Potenciar la sanitat, protegir la població i insuflar oxigen a l'economia és el trident pel qual, ha dit, vetlla el seu govern.

Proposta: que la comissió de Sanitat sigui la comissió de seguiment de la crisi

En un darrer intern per intentar arrencar el vot favorable dels abstencionistes, Sánchez ha proposat que la comissió de Sanitat del Congrés es converteixi durant la crisi en la comissió de seguiment de la gestió que se'n fa. Que sigui, ha dit, l'espai on es posi en comú amb els grups les accions que es decideix des del comitè de coordinació dels experts i els ministres. També ha tornat a demanar "solidaritat amb Madrid", la comunitat més afectada, amb un missatge de reciprocitat: "Avui per Madrid, demà per Catalunya o per qualsevol comunitat autònoma".
 
Gabriel Rufián: "O parem el país o ens quedem sense país"

Tot i això, l'abstenció crítica s'ha mantingut fins al final. ERC l'ha justificat així: "Es perdonarà l'excés de prudència, però mai les mostres d'inconsciència". Gabriel Rufián ha titllat d'"irresponsable" no confinar Madrid o permetre transports públics plens de gent. "És absurd seguir amb la matraca de tanquem Madrid o Catalunya. Si és un problema global és perquè no es va tractar de forma territorial", ha sentenciat. El republicà ha reclamat que cal "parar com abans millor" i que això implica aturar tota activitat no essencial. "O parem el país o ens quedem sense país", ha exigit.

La mateixa línia discursiva que han seguit la CUP, Bildu, BNG o Més País d'Íñigo Errejón. "Estan utilitzant el terror", ha etzibat la diputada Mireia Vehí al govern espanyol, a qui ha retret que consideri com a "soldats" la població. "El que ens salvarà la vida no és l'ètica de l'enemic comú, sinó l'ètica del be comú. Els militars no ens salvaran la vida", ha assegurat.

Podem s'obre a mesures "més restrictives"

El portaveu de Podem, Pablo Echenique, ha sortit en defensa de la gestió del govern espanyol però ha avisat que, en cas que les mesures adoptades fins ara no funcionin i l'escenari "vagi a pitjor", es consideri adoptar "restriccions més dures dels moviments". "La gent sap que haurem de prendre més decisions complexes i difícils", ha reblat el portaveu de Podem. 

Dur ha estat també el discurs, però en un altre sentit, tant del PP com de Vox malgrat el vot afirmatiu. Els populars de Pablo Casado han demanat a Sánchez que "no torni a defraudar" els espanyols. "Donem suport, però la seva intervenció ens deixa més preocupats. El nostre país no està per a mítings", ha sentenciat tot demanant que les banderes onegin a mig pal mentre s'allargui l'alarma i se celebri un "funeral d'estat" quan acabi la pandèmia. 

El to bel·ligerant s'ha mantingut amb Vox. Santiago Abascal ha retret a Sánchez la lentitud a l'hora de prendre mesures i l'ha acusat de permetre la manifestació del 8-M tot i saber que "el virus ja era al carrer". El dirigent ultra ha reclamat la dimissió de Pablo Iglesias, de Salvador Illa i de Fernando Simón, i ha demanat de nou la destitució de Quim Torra i la suspensió de l'autonomia de Catalunya. Tot i així, ha admès que Vox no té "més remei" que votar a favor de la pròrroga. 

Un pla de xoc qüestionat per "insuficient"

Les diferències en la pròrroga de l'estat d'alarma també s'han produït en el debat del pla de xoc per pal·liar els efectes en l'àmbit econòmic. La vicepresidenta Nadia Calviño ha defensat que les mesures aprovades en aquest terreny busquen reforçar el sistema sanitari, però també evitar la destrucció estructural de llocs de treball. L'objectiu, ha dit, és protegir els ciutadans, però també mantenir una "base" que garanteixi la recuperació econòmica un cop passada la crisi sanitària. Tot i això, des del faristol del Congrés, ha reclamat als empresaris que "mirin de mantenir" l'ocupació, al mateix temps que ha reclamat la col·laboració dels bancs per assolir aquest repte.

Per als partits independentistes, però també per a formacions com Més País, això és tant com fiar a l'acció d'empresaris, bancs o arrendadors el coixí per mitigar un cop que, han advertit, pot ser més dur que la crisi econòmica del 2008. Han reclamat especialment que es prohibeixin els acomiadaments com ha fet Itàlia i la suspensió del pagament dels lloguers, i no només de les hipoteques, per als ciutadans que no els puguin pagar. Calviño ha afirmat que el govern espanyol està "treballant" en mesures en aquest sentit. De portes endins, Podem ha augmentat la pressió en aquest sentit. 

Malgrat que partits com ERC han acabat votant a un paquet de mesures que consideren insuficients, també han assenyalat que cal destinar més inversió per als col·lectius més vulnerables, suspendre el pagament d'aigua, llum i gas, fixar una renda de confinament i obligar les grans fortunes a pagar més impostos, així com ampliar les mesures per protegir els autònoms.