24
de març
del
2020
Actualitzat
el
01
de juliol
a la
13:30h
El programa Crims de TV3 va recordar, aquest dilluns, el fet viscut a Sabadell a finals de 2001, amb l'assassinat d'Helena Jubany, una jove mataronina que vivia a la ciutat i treballava a la Biblioteca de Sentmenat. La van trobar morta, nua i amb cremades en el pati interior d'un bloc de pisos del carrer Calvet d'Estrella, després que algú o alguns la llancessin des del terrat. Un delicte pel qual no hi ha culpables i, tal com va subratllar l'espai televisiu, el 7 d'octubre de 2025 prescriurà.
Després dels interrogatoris, i de les proves aportades pels estudis cal·ligràfics pels anònims que havia rebut a casa Jubany uns dies abans de la mort, es van detenir i empresonar, primer, Montse Careta, coneguda com a Muntsa, i posteriorment, Ana Echaguibel.
Tot i que aquestes observacions van canviar el resultat, primer es va associar la lletra de Careta als escrits, però més tard es va descartar i se li va atribuir a Echaguibel -finalment, va ser posada en llibertat-.
Desavinences jutge i policia
Un altre dels aspectes que deixa entreveure el programa són les desavinences entre el jutge instructor del cas i la policia espanyola. L'agent, David Medialdea, tal com va admetre va ser un cas que el va marcar i va estudiar a fons, volia detenir Santi Laiglesia, parella de Muntsa, perquè, segons deia, també era culpable de l'assassinat. L'agent va recordar una frase del magistrat, Manuel Horacio: "Cal esperar, és un advocat i no vull tenir problemes", ja que Laiglesia és lletrat.
I apunta la responsabilitat cap a Horacio, perquè els va "impedir" detenir-lo. Una acusació que el jutge va qualificar de greu i va defensar una bona instrucció, indicant "un joc que se'n va anar de les mans, rivalitat i despit" per tal que, de cara a un possible judici, es valorés. Tanmateix, Horacio va relacionar la mort de Jubany a Muntsa, perquè s'havien trobat proves que l'incriminaven al seu pis, on hi convivia amb Laiglesia, però va expressar, amb dubtes, que només se la relacionés a ella.
L'acusada es va suïcidar el 2002 als lavabos de la presó de Wad-Ras, el mateix dia que ho va fer un germà seu anys enrere. Això va provocar el sobreseïment de la causa per falta d'autor. La família i amics, però, esperen que abans de cinc anys aparegui "una nova prova", com va manifestar el germà, Joan Jubany, i es pugui reobrir el cas, "no per venjança, per tancar el dol".
L'autòpsia va determinar que no havia estat un suïcidi sinó que havien precipitat el cadàver, a més també que en el moment del llançament al seu organisme hi havia somnífers i que, molt probablement, feia dos dies que estava en coma. A més, tenia marques als turmells i un líquid blanc a la vagina, que les anàlisi van fixar, en el primer cas, era la pressió dels mitjons i en l'altre, no es va poder concretar, com tampoc si hi havia hagut agressió sexual.Amb el sobreseïment del cas ningú va ser acusat. Avui, totes les persones vives que s’han anomenat en aquest programa són ciutadans lliures, sense cap càrrega ni imputació.
— Crims (@Crims_Oficial) March 23, 2020
Fins que no passin 20 anys, el cas encara no està tancat definitivament.#CrimsJubanyTV3pic.twitter.com/yRqaTby3rL
Després dels interrogatoris, i de les proves aportades pels estudis cal·ligràfics pels anònims que havia rebut a casa Jubany uns dies abans de la mort, es van detenir i empresonar, primer, Montse Careta, coneguda com a Muntsa, i posteriorment, Ana Echaguibel.
Tot i que aquestes observacions van canviar el resultat, primer es va associar la lletra de Careta als escrits, però més tard es va descartar i se li va atribuir a Echaguibel -finalment, va ser posada en llibertat-.
Desavinences jutge i policia
Un altre dels aspectes que deixa entreveure el programa són les desavinences entre el jutge instructor del cas i la policia espanyola. L'agent, David Medialdea, tal com va admetre va ser un cas que el va marcar i va estudiar a fons, volia detenir Santi Laiglesia, parella de Muntsa, perquè, segons deia, també era culpable de l'assassinat. L'agent va recordar una frase del magistrat, Manuel Horacio: "Cal esperar, és un advocat i no vull tenir problemes", ja que Laiglesia és lletrat.
I apunta la responsabilitat cap a Horacio, perquè els va "impedir" detenir-lo. Una acusació que el jutge va qualificar de greu i va defensar una bona instrucció, indicant "un joc que se'n va anar de les mans, rivalitat i despit" per tal que, de cara a un possible judici, es valorés. Tanmateix, Horacio va relacionar la mort de Jubany a Muntsa, perquè s'havien trobat proves que l'incriminaven al seu pis, on hi convivia amb Laiglesia, però va expressar, amb dubtes, que només se la relacionés a ella.
L'acusada es va suïcidar el 2002 als lavabos de la presó de Wad-Ras, el mateix dia que ho va fer un germà seu anys enrere. Això va provocar el sobreseïment de la causa per falta d'autor. La família i amics, però, esperen que abans de cinc anys aparegui "una nova prova", com va manifestar el germà, Joan Jubany, i es pugui reobrir el cas, "no per venjança, per tancar el dol".