09
de març
del
2020
Actualitzat
a les
17:52h
El poeta sabadellenc Josep-Ramon Blanch ha mort aquest dilluns, als 73 anys. Es va iniciar en el món de la poesia als 19 anys a través d'un recull de poemes que va publicar a la revista Riutort de Sabadell. Les seves primeres obres editades arribarien a la dècada dels 70, com Emilie Kraufort, alumna de primària (1972), De rems i hores (1974) i Diorames (1975).
Entre les obres més destacades hi ha L’ocell imperfecte (1996) i Caïm (2015), amb els que va guanyar el Crítica Serra d'Or. Amb L'ocell imperfecte, a més, Bach va introduir el personatge de Kosambi, a qui va donar continuïtat després a Viatge al cor de Li Bo (1997), Ploma blanca. Poesia oral africana (1999), Kosambi, el narrador (2006) o El primer núvol (2007).
A més de poesia, Bach va escriure també narrativa i teatre. Segons l’editor i crític Manuel Costa: “Bach és un illot solitari dins la poètica catalana, allunyat de tots els ismes, dels grupuscles i de les més acreditades escoles, conrea la ironia i la tendresa en un viatge impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix”.
La seva obra teatral comprèn el recull de peces breus Almanac intermitent (2004); Diàlegs morals sobre la felicitat (2008), premi Recull-Josep Ametller, i La dama de cors se'n va de copes (2009). En prosa és autor d’El mirall insubornable (1993) i de les narracions per a públic juvenil Viatge per l’Àfrica (2000), El gos poeta (2007) i El ventríloc tartamut (2015).
Entre les obres més destacades hi ha L’ocell imperfecte (1996) i Caïm (2015), amb els que va guanyar el Crítica Serra d'Or. Amb L'ocell imperfecte, a més, Bach va introduir el personatge de Kosambi, a qui va donar continuïtat després a Viatge al cor de Li Bo (1997), Ploma blanca. Poesia oral africana (1999), Kosambi, el narrador (2006) o El primer núvol (2007).
A més de poesia, Bach va escriure també narrativa i teatre. Segons l’editor i crític Manuel Costa: “Bach és un illot solitari dins la poètica catalana, allunyat de tots els ismes, dels grupuscles i de les més acreditades escoles, conrea la ironia i la tendresa en un viatge impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix”.
La seva obra teatral comprèn el recull de peces breus Almanac intermitent (2004); Diàlegs morals sobre la felicitat (2008), premi Recull-Josep Ametller, i La dama de cors se'n va de copes (2009). En prosa és autor d’El mirall insubornable (1993) i de les narracions per a públic juvenil Viatge per l’Àfrica (2000), El gos poeta (2007) i El ventríloc tartamut (2015).