06
de març
del
2020
Actualitzat
a les
9:30h
El Passeig de la Plaça Major amb el carrer Palanca té implícit el nom d'un comerç: la Merceria Casa Traveria. Enguany, fa 140 anys que es troba en aquest punt cèntric de la ciutat i és un dels negocis emblemàtics, un dels pocs de Sabadell. "Som la resistència", com diu Mariona Pons (Sabadell, 1964), perquè és una zona que ha anat perdent comerços "de tota la vida" com La Moda, recorda.
Ella, juntament amb la seva germana Sílvia, són la cinquena generació d'un negoci familiar, en què la seva mare, Roser Canals, "ens dona un cop de mà". Més d'un segle despatxant clientela i vestint a Sabadell, bé, ara ja "tunejant".
- 140 anys i un comerç tan de proximitat com és una merceria i encara tenen clientela.
- No en perdem. Al principi la botiga era una barreja de merceria i perfumeria, però quan van sortir cadenes i negocis especialitzats de colònies va passar a ser només merceria. Es cert que no hi ha tantes modistes com abans, però això no vol dir que es deixi de cosir. De fet, actualment està molt de moda el patchwork, però també hi ha gent que fa ganxet, mitja i punt de creu. Es poden fer jerseis, ninos i és que amb dues agulles i un cabdell de llana t'hi passes hores.
- S'adapten als nou temps, sense renunciar a les arrels?
- Hem de fer de tot. Al costat de la botiga, al carrer de la Palanca, des de fa uns 20 anys, hem muntat el Celler de les Labors. Cada dia un professor o una professora donen classes molt variades. Per exemple, per renovar pantalons que han passat de moda o aprofitar-los per fer una bossa o una altra peça, patronatge, punt de creu... Hi ha grups molt consolidats. És com una mena de teràpia de grup, a més, el lloc, quan el vam adaptar es van trobar unes voltes catalanes, i dona molta molt de confort i intimitat.
- I hi ha gent jove?
- Sí, fins i tot hi ha nois. Però amb el jovent és difícil, perquè han d'estudiar, les classes extraescolars... Estem molt contentes amb la iniciativa.
- I com s'ho fan per sobreviure a les grans cadenes de moda i la roba tan barata?
- Doncs, escoltem molt als nostres clients, del que volen i estem obertes a que ens expliquin. Ens informen tant com podem, ja sigui per Internet o a través de revistes especialitzades. A patir d'aquí, i amb el coneixement que tenim del que hi ha al mercat, intentem donar resposta. Però fem molt túning de la roba, la bàsica que pots veure 40 vegades replicada per Sabadell, la refem. Però també tenim molt de ventall, perquè hi ha molt fabricant de puntes i bordats, també de cremalleres, botons i puntes elàstiques.
- I també han resistit a les obres del Passeig.
- Aquí ens hem quedat, i també hem resistit al tancament de negocis emblemàtics de la zona. La merceria ha tingut alts i baixos. Quan es van fer totes les obres va ser un període molt dur, però havíem d'afrontar-ho amb positivisme, no ho podíem mirar de cap altra manera. Deia que era com una hipoteca i que calia aguantar. Vam aprendre anar més amb compte a l’hora de comprar.
- Una frase que deia la meva àvia i que imagino comparteix: "Ja no es fa la roba com abans".
- Exacte! Aquestes samarretes que en dos dies et surten forats o quan les treus de la rentadora. Si això passa és perquè precisament hi ha poca roba, manca de material. Per això és tan barata. Ara bé, les puntes sí serveixen per fer una altra peça.
- Com passen a ser la cinquena generació? Hi haurà sisena?
- En el meu cas vaig estudiar Administració i la meva germana Sílvia, Química. I des de jovenetes, la nostra mare necessitava ajuda en èpoques puntuals com ara Nadal. A més, els diumenges a la tarda acostumàvem a jugar a la botiga. Però ja un cop la meva mare va necessitar un relleu, vaig fer el pas endavant. Poc després, ho va fer la meva germana, perquè li vaig demanar ajuda, ja que tot plegat era massa gran. Tanmateix, la nostra mare, de 86 anys, ens segueix donant un cop de mà. Sisena? Per ara, espero que seguim molts anys.
- I quines històries els han explicat la seva mare i la seva àvia, perquè deurien viure el punt àlgid amb tota la indústria del tèxtil a la ciutat.
- I tant! Venien moltes modistes a la botiga. Per exemple, recordo que ens explicaven que al vespre, les dues havien de folrar botons per a vestits de senyors i s'havien de fer un a un. Era una gran feina! També hi havia qui volia folrar cinturons i la meva mare anava a Barcelona amb retalls de roba perquè s'hi posessin flors com els dels barrets.
- Conserven maquinària i peces de l'època?
- Hem fet un aparador amb puntes, agulles, cintes de l’època i tenim la màquina registradora d'abans, així com màquines de cosir de l’època i pinces per eixamplar els guants de la núvia i els de pell. Tot plegat, són records.
- I faran alguna festa o tenen una agenda d'activitats per celebrar aquest aniversari?
- Hem demanat permís per tallar el carrer Palanca el 9 de maig, perquè la data exacte de l'obertura no la sabem, però el dia 6 es quan es van casar els meus pares i avis i ho fem el dissabte següent: el dia 9. De cara al llarg del matí hem preparat una sessió infantil, amb una tarima, on s'hi farà música i tallers. A la tarda vindrà un grup de música i farem un sorteig.
Ella, juntament amb la seva germana Sílvia, són la cinquena generació d'un negoci familiar, en què la seva mare, Roser Canals, "ens dona un cop de mà". Més d'un segle despatxant clientela i vestint a Sabadell, bé, ara ja "tunejant".
- 140 anys i un comerç tan de proximitat com és una merceria i encara tenen clientela.
- No en perdem. Al principi la botiga era una barreja de merceria i perfumeria, però quan van sortir cadenes i negocis especialitzats de colònies va passar a ser només merceria. Es cert que no hi ha tantes modistes com abans, però això no vol dir que es deixi de cosir. De fet, actualment està molt de moda el patchwork, però també hi ha gent que fa ganxet, mitja i punt de creu. Es poden fer jerseis, ninos i és que amb dues agulles i un cabdell de llana t'hi passes hores.
- S'adapten als nou temps, sense renunciar a les arrels?
- Hem de fer de tot. Al costat de la botiga, al carrer de la Palanca, des de fa uns 20 anys, hem muntat el Celler de les Labors. Cada dia un professor o una professora donen classes molt variades. Per exemple, per renovar pantalons que han passat de moda o aprofitar-los per fer una bossa o una altra peça, patronatge, punt de creu... Hi ha grups molt consolidats. És com una mena de teràpia de grup, a més, el lloc, quan el vam adaptar es van trobar unes voltes catalanes, i dona molta molt de confort i intimitat.
- I hi ha gent jove?
- Sí, fins i tot hi ha nois. Però amb el jovent és difícil, perquè han d'estudiar, les classes extraescolars... Estem molt contentes amb la iniciativa.
- I com s'ho fan per sobreviure a les grans cadenes de moda i la roba tan barata?
- Doncs, escoltem molt als nostres clients, del que volen i estem obertes a que ens expliquin. Ens informen tant com podem, ja sigui per Internet o a través de revistes especialitzades. A patir d'aquí, i amb el coneixement que tenim del que hi ha al mercat, intentem donar resposta. Però fem molt túning de la roba, la bàsica que pots veure 40 vegades replicada per Sabadell, la refem. Però també tenim molt de ventall, perquè hi ha molt fabricant de puntes i bordats, també de cremalleres, botons i puntes elàstiques.
- I també han resistit a les obres del Passeig.
- Aquí ens hem quedat, i també hem resistit al tancament de negocis emblemàtics de la zona. La merceria ha tingut alts i baixos. Quan es van fer totes les obres va ser un període molt dur, però havíem d'afrontar-ho amb positivisme, no ho podíem mirar de cap altra manera. Deia que era com una hipoteca i que calia aguantar. Vam aprendre anar més amb compte a l’hora de comprar.
- Una frase que deia la meva àvia i que imagino comparteix: "Ja no es fa la roba com abans".
- Exacte! Aquestes samarretes que en dos dies et surten forats o quan les treus de la rentadora. Si això passa és perquè precisament hi ha poca roba, manca de material. Per això és tan barata. Ara bé, les puntes sí serveixen per fer una altra peça.
Dues generacions de la Merceria Casa Traveria Foto: Albert Hernàndez
- Com passen a ser la cinquena generació? Hi haurà sisena?
- En el meu cas vaig estudiar Administració i la meva germana Sílvia, Química. I des de jovenetes, la nostra mare necessitava ajuda en èpoques puntuals com ara Nadal. A més, els diumenges a la tarda acostumàvem a jugar a la botiga. Però ja un cop la meva mare va necessitar un relleu, vaig fer el pas endavant. Poc després, ho va fer la meva germana, perquè li vaig demanar ajuda, ja que tot plegat era massa gran. Tanmateix, la nostra mare, de 86 anys, ens segueix donant un cop de mà. Sisena? Per ara, espero que seguim molts anys.
- I quines històries els han explicat la seva mare i la seva àvia, perquè deurien viure el punt àlgid amb tota la indústria del tèxtil a la ciutat.
- I tant! Venien moltes modistes a la botiga. Per exemple, recordo que ens explicaven que al vespre, les dues havien de folrar botons per a vestits de senyors i s'havien de fer un a un. Era una gran feina! També hi havia qui volia folrar cinturons i la meva mare anava a Barcelona amb retalls de roba perquè s'hi posessin flors com els dels barrets.
- Conserven maquinària i peces de l'època?
- Hem fet un aparador amb puntes, agulles, cintes de l’època i tenim la màquina registradora d'abans, així com màquines de cosir de l’època i pinces per eixamplar els guants de la núvia i els de pell. Tot plegat, són records.
- I faran alguna festa o tenen una agenda d'activitats per celebrar aquest aniversari?
- Hem demanat permís per tallar el carrer Palanca el 9 de maig, perquè la data exacte de l'obertura no la sabem, però el dia 6 es quan es van casar els meus pares i avis i ho fem el dissabte següent: el dia 9. De cara al llarg del matí hem preparat una sessió infantil, amb una tarima, on s'hi farà música i tallers. A la tarda vindrà un grup de música i farem un sorteig.