L'Ajuntament de Barcelona ha exigit al fons voltor Lazora, integrat al grup Azora, que segui a negociar per evitar increments de lloguer "abusius" a la ciutat en blocs de la seva propietat. Veïns de cinc blocs de la capital ja s'han organitzat per pressionar l'empresa, a més d'un bloc de L'Hospitalet de Llobregat, un a Sitges, dos a Sabadell, dos a Granollers, un a Polinyà, un a Badalona i un altre a Terrassa. En total ja són gairebé 600 les famílies que s'han organitzat a través del Sindicat de Llogaters i els consistoris de Terrassa, Granollers, Badalona i L'Hospitalet ja han aprovat mocions en el mateix sentit que Barcelona.
En total hi ha 13.500 persones al conjunt de l'estat espanyol que viuen als pisos d'Azora i l'empresa està plantejant increments de fins al 80% als llogaters que hi viuen. En aquest escenari, l'Ajuntament exigeix al fons voltor que deixi de "vulnerar el dret a l'habitatge del veïnat de forma sistemàtica" i li exigeix que segui a negociar.
El fons imposa clàusules fraudulentes als contractes de lloguer, com els increments interanuals, i està imposant pujades en habitatges de protecció oficial. Un cop aprovada la declaració, la portaveu del sindicat Marta Ill h ainsistit en la necessitat de combatre les pràctiques "especulatives i depredadores" d'Azora. "Surten vencedors d’una crisi que no ha acabat. Es dediquen a perpetuar-la fent miserable la vida dels llogaters", ha valorat, a més de lamentar que l'estat espanyol posi la "catifa vermella" als fons voltor, que estan exempts de pagar impost de societats.
L'alcaldessa, Ada Colau, ha insistit que l'Ajuntament està "al costat" dels llogaters i ha asseguat que l'Ajuntament farà servir "totes les eines al seu abast" per garantir el dret a l'habitatge. "Qui és pensa que és si es creu que pot mantenir-se al marge de la legalitat?", ha preguntat.
L'aprovació de la declaració institucional a Barcelona ha comptat amb el suport de Barcelona en Comú, PSC, ERC i JxCat i arriba l'endemà que el Sindicat de Llogaters i representants dels ajuntaments de Barcelona, Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Granollers, exhibissin un front comú contra Azora. El president del Parlament, Roger Torrent, la diputada de la CUP Maria Sirvent i la diputada dels comuns Susana Segovia també van participar en l'acte.
La mobilitzacio del sindicat continuarà diumenge al matí amb la convocatòria d'una manifestació a Badalona amb el lema "Contra els fons voltor, regulació dels lloguers ja".
Precisament, la declaració institucional també reclama a la Generalitat i al govern espanyol que regulin els preus del lloguer. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ja va anunciar el 5 de febrer al Parlament que el Govern prepara una nova proposta en aquest sentit. El ministre d'Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va comprometre's aquest dimecres a portar al Congrés una iniciativa per "controlar" els preus del lloguer abans de l'estiu.
Condicions a l'ampliació de l'aeroport
Barcelona en Comú, PSC, ERC i Junts per Catalunya han aprovat una proposició al ple municipal de Barcelona per exigir a AENA que no ampliï l'aeroport del Prat sense abans estudiar l'impacte sobre el medi natural i la biodiversitat del delta del Llobregat la renovació de la infraestructura. Ciutadans s'ha abstingut i el PP hi ha votat en contra.
La proposició també es posiciona a favor d'un model aeroportuari que plantegi una millora de la competitivitat econòmica de Barcelona, amb l'argument que més de 125.000 llocs de feina i 7.600 milions d'euros del PIB de Catalunya estan relacionats amb el Prat.
El text aprovat també reclama una connexió ferroviària "eficient" entre els aeroports de Barcelona, Girona i Reus i insta els tècnics municipals a elaborar un informe on s'analitzin els avantatges i inconvenients de l'especialització del Prat en les rutes de llarga distància.
L'aeroport del Prat té pendent la seva ampliació amb la construcció de la terminal satèl·lit i la ciutat aeroportuària. El govern municipal ja va instar l'Estat a limitar-ne l'activitat, assegurant que la infraestructura és responsable de bona part de la contaminació de l'aire a la ciutat.
En paral·lel, diverses entitats s'han unit en la plataforma Zeroport per reclamar que s'aturin els plans per ampliar l'aeroport i també el port de Barcelona.
El ple de Barcelona ha aprovat la proposició després que aquest dijous la Cort d'Apel·lacions del Regne Unit prohibís a l'empresa gestora de l'aeroport de Heathrow, a Londres, consumar la seva ampliació amb la construcció d'una tercera pista.
Es tracta d'una sentència pionera que, per primera vegada, es basa en l'incompliment dels Acords de París contra l'emergència climàtica.
Privatització total de Serveis Funeraris
El ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda a la venda del 15% de participació del consistori a l'empresa Serveis Funeraris de Barcelona SA. La proposta ja es va aprovar la setmana passada a la comissió d'Economia i Hisenda i aquest divendres Barcelona en Comú, el PSC, ERC i el PP hi han donat llum verda de manera definitiva.
L'empresa gestiona quatre tanatoris a Barcelona i presta més de 14.000 serveis funeraris a l'any. Actualment el 85% del capital de la companyia està controlat per la funerària privada Mémora.
La decisió arriba amb la incògnita de què passarà amb una de les propostes estrella del govern de Colau durant el passat mandat: la creació d'una funerària pública. En plena precampanya de les municipals, els comuns només van aconseguir el suport de la CUP i els dos regidors no adscrits i el projecte no va poder tirar endavant.
El regidor de govern Eloi Badia ha estat l'encarregat de defensar la decisió i assegurar que el compromís de l'executiu amb la funerària pública és ferm. Des d'ERC, Jordi Coronas, ha justificat el vot positiu amb l'argument que els diners que s'aconsegueixin amb la venda del paquet accionarial es podrà destinar a polítiques públiques i ha demanat al govern que estudiï si a la ciutat li convé més un servei públic o un de privat regit per un codi de bones pràctiques i de transparència.
Per part de JxCat, Ferran Mascarell, ha lamentat la venda assegurant que el seu grup veu en la col·laboració público-privada el millor model de funcionament. "Van dir que farien una funerària pública i ara ens proposen vendre el 15% i deixar el servei en mans totalment privades. No acabem d'entendre cap a on van", ha dit.
Des del PP, Josep Bou ha demanat conèixer a què es destinaran els diners de la venda, mentre que la regidora de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha donat suport a la mesura i l'ha qualificat de "més econòmica que política".
Crítiques de la UGT
El sindicat UGT ha lamentat aquest divendres que l'Ajuntament de Barcelona hagi aprovat la privatització definitiva de Serveis Funeraris i que la decisió s'hagi tirat endavant amb el suport dels partits d'esquerres del consistori.
La UGT denuncia que l'Ajuntament es desentén de la gestió, el manteniment i el control dels tanatoris de Les Corts, Collserola i Sant Gervasi. Mentrestant, constata que la funerària pública no està a l'agenda, perquè no hi ha acord dels grups municipals, i que en tot cas seria un procediment lent que duraria anys.
Aprovada la nova taxa de residus
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament la nova taxa pel servei de recollida de residus en domicilis, que estableix les bases per premiar aquells veïns que reciclin més.
Per ara la taxa costarà entre 27 i 51 euros per llar, anirà lligada al rebut de l'aigua, i l'objectiu és que s'acabi definint un cos concret per a cada municipi en funció de la quantitat de residus que recicli cada llar. Un control que es podrà fer quan es posin en marxa mesures com el porta a porta o els contenidors intel·ligents.
La taxa s'ha aprovat amb els vots de Barcelona en Comú, el PSC i ERC, mentre que Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP s'hi han oposat. El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha defensat la taxa assegurant que representa una fiscalitat "justa". "Representa un salt qualitatiu en la recollida de residus", ha valorat.
El regidor d'ERC, Jordi Coronas, ha demanat el govern que la fiscalitat municipal faci pagar més a qui més residus generi, mentre que Junts per Catalunya també ha demanat una fiscalitat basada en la generació de residus.
Des de Ciutadans, María Luz Guilarte ha criticat que el govern municipal no detalli "quan i com" s'implementarà la taxa, mentre que Josep Bou (PP) ha criticat l'augment d'impostos. Per part de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha criticat que el govern municipal no accepti "observacions" per part de l'oposició i ha acusar l'executiu de Colau de manca d'autocrítica.
Suport a la plantilla de Nissan
El ple de l'Ajuntament de Barcelona aprovarà aquest divendres per unanimitat una declaració institucional que insta Nissan a "reafirmar el compromís" amb la planta de la Zona Franca.
El gest del consistori arriba després que el 28 de gener la direcció de Nissan va anunciar que a partir del mes de maig es deixarà de fabricar a la Zona Franca la pick-up-X-Class de Mercedes, un fet que segons l'empresa faria que la planta no sigui "rendible".
En paral·lel, el 3 de febrer es va anunciar que a partir de la Setmana Santa també es reduirà un 40% la producció de la furgoneta elèctrica que fabriquen, l'e-NV200, l'únic vehicle elèctric que es produeix a Catalunya. Aquest fet deixarà la planta per sota del 20% de la seva capacitat.
Els treballadors reclamen un pla que asseguri el futur de la planta amb l'adjudicació d'un nou model de vehicle i l'Ajuntament ha volgut visibilitzar el seu suport a la plantilla. "Barcelona aposta per mantenir indústria", ha dit Colau, que ha agraït la "lluita" dels treballadors de la planta de la Zona Franca i ha expressat la "disponibilitat" del consistori per treballar amb la Generalitat i l'Estat per obrir negociacions per aconseguir nous encàrrecs per a la planta.
La declaració aprovada també insta l'empresa a prendre mesures que puguin "capgirar la situació", com l'adjudicació de la producció d'un nou model