Montse Ribell: «A Cecilia Payne no se li reconeixen els seus mèrits per ser dona»

Va ser la descobridora de la composició de les estrelles però el seu supervisor es va atribuir el mèrit | L’Agrupació Astronòmica de Sabadell ha participat en els Cafès Científics exposant la figura de Payne

per Redacció , 19 de setembre de 2015 a les 12:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Montse Ribell, a l'observatori astronòmic de Sabadell. Foto: Albert Segura

 
La dona ha estat històricament en un segon terme, i encara és avui dia que es reconeix públicament que la seva tasca queda a vegades difosa. Aquestes diferències eren molt més notòries fins la segona meitat del segle passat, quan molt lentament es va començar a equiparar la feina que feien amb la que desenvolupaven els homes. Un d’aquests exemples és la científica Cecilia Payne, descobridora de la composició de les estrelles, però que ha quedat eclipsada per l’atribució que se’n va fer el seu supervisor, Henry Norris Russell.

 
“Payne va demostrar que les estrelles estan composades en un 98% per hidrogen i heli, quan llavors es pensava que era carboni, silici i altres elements que podem trobar a la Terra”, explica Montse Ribell, membre de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, que aquesta setmana ha impartit una conferència sobre la figura de Payne en el marc dels Cafès Científics. La glòria, però, se la va endur algú altre, només per ser dona en els primers anys del segle XX.

 
Nascuda l’any 1900 a Anglaterra, amb 25 anys va obtenir el doctorat, però la presentació de la seva tesi no va ser senzilla. “Li van fer canviar part del contingut només per ser dona, heu de pensar que la comissió científica estava formada només per homes, i que una dona els digués que allò que pensaven no anava pel bon camí no els va agradar gens”, explica Ribell. Rusell, a més, la va frenar.
 

Cecilia Payne, de jove. Foto: Cedida


A Anglaterra, que una dona tingués una carrera no significava tenir titulació, de manera que va beneficiar-se d’una beca d Harvard, als Estats Units, on van reclutar dones per classificar plaques de fotografia i analitzar la fotomoetria i l’espectre de les estrelles, el seu codi intern. “Ho feien amb plaques de trossos de cel que mai abans s’havien vist, i d’aquell grup en van sortir moltes dones que van fer molts descobriments”, assenyala Ribell.
 
El descobriment de Payne es centrava en conèixer la composició de les estrelles, i ho va fer a través de la temperatura i després del treball d’una companya anterior, que va despatxar unes 50.000 estrelles. “El problema, però, és que quan busques qui va descobrir de què es composa l’univers hi surt el nom d’en Russell, no la de Cecilia”, lamenta.
 
Payne va fer de professora ajudant a Harvard fins que al 1956 li van donar una càtedra i va passar a formar part de la direcció de l’època. Va morir a l’any 1979, però el seu llegat va quedar reflectit en un grapat de llibres que va deixar com a testimoni de la seva feina.
 
“Ara la dona és igual que l’home, té les mateixes oportunitats”, recorda Ribell, que apunta que fins el 1950 no van començar a canviar les coses perquè fins llavors les dones treballaven amb pseudònim o a través del seu marit. “Va ser un escàndol que treballés embarassada, i fins i tot quan publicava articles amb avançat estar de gestació li van cridar l’atenció”. La ciència evoluciona, i la societat, per sort, també.

 

Arxivat a:
Festa Major
Participació