25
de febrer
del
2020
Era una compareixença esperada: els màxims responsables de CaixaBank i Banc Sabadell, les dues principals entitats bancàries de Catalunya, explicant a la comissió del 155 del Parlament els motius que els van empènyer a canviar la seu social de les seves companyies l'octubre del 2017.
Josep Oliu, president del Banc Sabadell, ha estat el primer a teixir relat davant els diputats. Oliu, que ha fet una intervenció inicial d'escassos minuts i després ha respost les preguntes dels diputats, ha afirmat de forma taxativa -i en dues ocasions- que l'entitat bancària que presideix no va rebre pressions ni de la Casa Reial ni de la Moncloa per traslladar la seu: "No vaig rebre cap pressió ni de la Corona ni del govern espanyol".
Mesurant cadascuna de les paraules i sense respondre totes les preguntes, el president del Banc Sabadell ha argumentat que la "inquietud" i la "incertesa" general que vivia Catalunya durant els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre va obligar la seva entitat a "prendre una decisió", que ha qualificat de "purament tècnica" i com un exercici de "responsabilitat". "Vaig lamentar la decisió, però no va ser precipitada ni gratuïta", ha afegit.
En el relat de com va actuar el Banc Sabadell en els primers dies de l'octubre del 2017, Oliu ha detallat que la primera setmana d'aquell mes la seva entitat va veure com marxaven 4.600 milions en dipòsits. "El saldo retirat del sector públic durant la setmana crítica va ser zero", ha puntualitzat. Així ho ha detallat en seu parlamentària, conscient que el paper de l'Estat en la retirada de fons de bancs catalans ha estat documentada.
Oliu no ha volgut detallar quins clients públics van treure fons durant l'octubre del 2017. El compareixent ha exposat que, dels 4.600 milions retirats de dipòsits privats, un 57% procedien de Catalunya i el 43% del conjunt de l'Estat. "Les pèrdues no van venir del sector públic sinó del sector privat", ha dit Oliu. Des de feia dos anys, el Sabadell tenia estudiada la possibilitat que es produís un escenari d'incertesa. "La inseguretat jurídica sol produir moviments de diners", ha asseverat.
El president del Banc Sabadell ha exposat que, abans que el consell d'administració de l'entitat prengués la decisió de traslladat la seu a Alacant, ho va comunicar a Oriol Junqueras, en aquell moment vicepresident del Govern. També en tindria coneixement Carles Puigdemont. Un cop executada, Oliu ha dit que ho va fer saber també a Carme Forcadell, presidenta del Parlament, i Luis de Guindos, ministre d'Economia. El banquer, que també va trucar el Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu (BCE), ha dit que no va tenir coneixement prèviament de l'elaboració del decret llei del govern espanyol que va emparar el trasllat de seus fora de Catalunya. Oliu ha insistit en què la decisió de trasllat va obeir "únicament i exclusiva" a aquesta situació i es va aconseguir "estabilitzar" la situació.
Oliu ha exposat que de no adoptar la decisió de marxar, la situació hagués estat insostenible. I ha incidit en el fet que això va passar amb els bancs a seu a Catalunya. Ha subratllat que va ser una deicsió molt dolorosa. Sobre un possible retorn del Sabadell, Oliu ha dit que calen motivacions importants per un retorn i que encara no es donen les circumstàncies per fer-ho possible. Sobre un futur polític sobiranista i el paper que adoptaria l'entitat, Oliu ha recordat que l'entitat té una llarga història i que "s'adaptaria depenent d'unes noves circumstàncies".
Els diputats pregunten sobre les pressions
Les preguntes sobre les raons del trasllat de la seu s'han anat acumulant. Lucas Ferro, dels comuns, ha preguntat al màxim responsable del Banc Sabadell sobre els motius veritables del trasllat de la seu social, qüestionant que es degués només a raons tècniques, com havia afirmat Oliu en l'inici de la seva intervenció.
Carles Riera, de la CUP, s'ha referit al fet que, segons ells, avui compareixerien al Parlament "els qui manen de debò". Riera s'ha referit al poder econòmic i bancari, que "mata vides", i ha defensat que estigui sotmès al poder polític. "L'octubre del 2017 vam aprendre algunes coses més" sobre el poder de la banca, assegurant que "els bancs no van ser neutrals" en aquella crisi. S'ha preguntat pels efectes que podia haver tingut el missatge del rei el 3 d'octubre. Uns dies, segons Riera, en què "es va veure configurat el règim del 78". I ha preguntat directament si el Banc Sabadell havia actuat per pressions del rei.
Jordi Orobitg, en nom d'ERC, ha insistit sobre l'existència o no de pressions dels poders institucionals de l'Estat, i ha preguntat sobre la possible reversió de la decisió de traslladar la seu i un retorn a Catalunya. Orobitg també ha preguntat sobre si s'havia produït una sensible retirada de fons en aquells dies, que ha afirmat que "està documentada periodísticament". També ha interpel·lat Oliu sobre les possibles pressions directes per part de la Casa Reial.
Gemma Geis, de Junts per Catalunya (JxCat), s'ha referit al decret llei del govern espanyol per facilitar el canvi de seus, decret llei que ha qualificat de "polític" i no pas tècnic. Geis ha qüestionat els beneficis del canvi de seu, que ha titllat de "canvi de seu fake". Ha preguntat si aquest decret es mantindrà vigent i n'ha reclamat la seva derogació.
Els fets d'octubre
Els primers dies d'octubre van ser trepidants i envoltats d'una forta tensió política, en un marc d'incertesa sobre què passaria un cop concretat el referèndum. El discurs de Felip VI el 3 d'octubre va deixar clar que la cúspide de l'Estat optava per una via de duresa i repressió davant el repte sobiranista, i que no hi hauria marge per concessions o sortides dialogades. El govern espanyol va jugar a fons totes les cartes i, el divendres 5 d'octubre, el consell de ministres va aprovar per via d'urgència un decret llei per facilitar els tràmits perquè les empreses que volguessin poguessin traslladar les seves seus.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va explicar que el decret es va fer per atendre la petició de grans grups empresarials. Amb la mesura adoptada, un consell d'administració podia adoptar la decisió de trasllat sense passar per la junta d'accionistes, en cas que els estatuts de l'entitat ho exigissin. Aquest era el cas de CaixaBank. Però de seguida es va veure que la banca no era neutral davant el conflicte polític. En plena campanya de les eleccions plebiscitàries del 2015, ja van fer un comunicat per alertar que podria marxar de Catalunya en cas d'independència. Primaven l'estabilitat.
Banc Sabadell, el primer
El consell d'administració del Banc Sabadell, presidit per Oliu, va decidir el 5 d'octubre de 2017 el trasllat de la seva seu, que es va establir a Alacant. L'explicació era similar a la de CaixaBank. L'entitat, que va fer de llebre, va assegurar que la seva liquiditat no es va veure afectada aquells dies, però que "la volatilitat experimentada en les darreres sessions borsàries" va decidir adoptar la decisió de canviar de seu. Oliu ha defensat sempre la decisió, que de moment no es preveu revertir.
La decisió del trasllat de seus de bancs i grans empreses va desfermar crítiques àmplies des de sectors diversos. Mentre el Govern apuntava cap a pressions del poder polític -que van arribar fins i tot des de la Casa Reial, com va ser el cas de Seat-, l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae) va titllar la decisió de ser "arbitrària, unilateral i polítics", assegurant que els trasllats estaven generant alarma social injustificada. La Intersindical-CSC es va afegir també a les crítiques, tot lamentant alhora l'actitud comprensiva dels sindicats majoritaris.
Josep Oliu, president del Banc Sabadell, ha estat el primer a teixir relat davant els diputats. Oliu, que ha fet una intervenció inicial d'escassos minuts i després ha respost les preguntes dels diputats, ha afirmat de forma taxativa -i en dues ocasions- que l'entitat bancària que presideix no va rebre pressions ni de la Casa Reial ni de la Moncloa per traslladar la seu: "No vaig rebre cap pressió ni de la Corona ni del govern espanyol".
Mesurant cadascuna de les paraules i sense respondre totes les preguntes, el president del Banc Sabadell ha argumentat que la "inquietud" i la "incertesa" general que vivia Catalunya durant els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre va obligar la seva entitat a "prendre una decisió", que ha qualificat de "purament tècnica" i com un exercici de "responsabilitat". "Vaig lamentar la decisió, però no va ser precipitada ni gratuïta", ha afegit.
Josep Oliu, president del Banc Sabadell, a la comissió del 155 al Parlament Foto: ACN
En el relat de com va actuar el Banc Sabadell en els primers dies de l'octubre del 2017, Oliu ha detallat que la primera setmana d'aquell mes la seva entitat va veure com marxaven 4.600 milions en dipòsits. "El saldo retirat del sector públic durant la setmana crítica va ser zero", ha puntualitzat. Així ho ha detallat en seu parlamentària, conscient que el paper de l'Estat en la retirada de fons de bancs catalans ha estat documentada.
Oliu no ha volgut detallar quins clients públics van treure fons durant l'octubre del 2017. El compareixent ha exposat que, dels 4.600 milions retirats de dipòsits privats, un 57% procedien de Catalunya i el 43% del conjunt de l'Estat. "Les pèrdues no van venir del sector públic sinó del sector privat", ha dit Oliu. Des de feia dos anys, el Sabadell tenia estudiada la possibilitat que es produís un escenari d'incertesa. "La inseguretat jurídica sol produir moviments de diners", ha asseverat.
El president del Banc Sabadell ha exposat que, abans que el consell d'administració de l'entitat prengués la decisió de traslladat la seu a Alacant, ho va comunicar a Oriol Junqueras, en aquell moment vicepresident del Govern. També en tindria coneixement Carles Puigdemont. Un cop executada, Oliu ha dit que ho va fer saber també a Carme Forcadell, presidenta del Parlament, i Luis de Guindos, ministre d'Economia. El banquer, que també va trucar el Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu (BCE), ha dit que no va tenir coneixement prèviament de l'elaboració del decret llei del govern espanyol que va emparar el trasllat de seus fora de Catalunya. Oliu ha insistit en què la decisió de trasllat va obeir "únicament i exclusiva" a aquesta situació i es va aconseguir "estabilitzar" la situació.
Oliu ha exposat que de no adoptar la decisió de marxar, la situació hagués estat insostenible. I ha incidit en el fet que això va passar amb els bancs a seu a Catalunya. Ha subratllat que va ser una deicsió molt dolorosa. Sobre un possible retorn del Sabadell, Oliu ha dit que calen motivacions importants per un retorn i que encara no es donen les circumstàncies per fer-ho possible. Sobre un futur polític sobiranista i el paper que adoptaria l'entitat, Oliu ha recordat que l'entitat té una llarga història i que "s'adaptaria depenent d'unes noves circumstàncies".
Els diputats pregunten sobre les pressions
Les preguntes sobre les raons del trasllat de la seu s'han anat acumulant. Lucas Ferro, dels comuns, ha preguntat al màxim responsable del Banc Sabadell sobre els motius veritables del trasllat de la seu social, qüestionant que es degués només a raons tècniques, com havia afirmat Oliu en l'inici de la seva intervenció.
Carles Riera, de la CUP, s'ha referit al fet que, segons ells, avui compareixerien al Parlament "els qui manen de debò". Riera s'ha referit al poder econòmic i bancari, que "mata vides", i ha defensat que estigui sotmès al poder polític. "L'octubre del 2017 vam aprendre algunes coses més" sobre el poder de la banca, assegurant que "els bancs no van ser neutrals" en aquella crisi. S'ha preguntat pels efectes que podia haver tingut el missatge del rei el 3 d'octubre. Uns dies, segons Riera, en què "es va veure configurat el règim del 78". I ha preguntat directament si el Banc Sabadell havia actuat per pressions del rei.
Jordi Orobitg, en nom d'ERC, ha insistit sobre l'existència o no de pressions dels poders institucionals de l'Estat, i ha preguntat sobre la possible reversió de la decisió de traslladar la seu i un retorn a Catalunya. Orobitg també ha preguntat sobre si s'havia produït una sensible retirada de fons en aquells dies, que ha afirmat que "està documentada periodísticament". També ha interpel·lat Oliu sobre les possibles pressions directes per part de la Casa Reial.
Gemma Geis, de Junts per Catalunya (JxCat), s'ha referit al decret llei del govern espanyol per facilitar el canvi de seus, decret llei que ha qualificat de "polític" i no pas tècnic. Geis ha qüestionat els beneficis del canvi de seu, que ha titllat de "canvi de seu fake". Ha preguntat si aquest decret es mantindrà vigent i n'ha reclamat la seva derogació.
Els fets d'octubre
Els primers dies d'octubre van ser trepidants i envoltats d'una forta tensió política, en un marc d'incertesa sobre què passaria un cop concretat el referèndum. El discurs de Felip VI el 3 d'octubre va deixar clar que la cúspide de l'Estat optava per una via de duresa i repressió davant el repte sobiranista, i que no hi hauria marge per concessions o sortides dialogades. El govern espanyol va jugar a fons totes les cartes i, el divendres 5 d'octubre, el consell de ministres va aprovar per via d'urgència un decret llei per facilitar els tràmits perquè les empreses que volguessin poguessin traslladar les seves seus.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va explicar que el decret es va fer per atendre la petició de grans grups empresarials. Amb la mesura adoptada, un consell d'administració podia adoptar la decisió de trasllat sense passar per la junta d'accionistes, en cas que els estatuts de l'entitat ho exigissin. Aquest era el cas de CaixaBank. Però de seguida es va veure que la banca no era neutral davant el conflicte polític. En plena campanya de les eleccions plebiscitàries del 2015, ja van fer un comunicat per alertar que podria marxar de Catalunya en cas d'independència. Primaven l'estabilitat.
Banc Sabadell, el primer
El consell d'administració del Banc Sabadell, presidit per Oliu, va decidir el 5 d'octubre de 2017 el trasllat de la seva seu, que es va establir a Alacant. L'explicació era similar a la de CaixaBank. L'entitat, que va fer de llebre, va assegurar que la seva liquiditat no es va veure afectada aquells dies, però que "la volatilitat experimentada en les darreres sessions borsàries" va decidir adoptar la decisió de canviar de seu. Oliu ha defensat sempre la decisió, que de moment no es preveu revertir.
La decisió del trasllat de seus de bancs i grans empreses va desfermar crítiques àmplies des de sectors diversos. Mentre el Govern apuntava cap a pressions del poder polític -que van arribar fins i tot des de la Casa Reial, com va ser el cas de Seat-, l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae) va titllar la decisió de ser "arbitrària, unilateral i polítics", assegurant que els trasllats estaven generant alarma social injustificada. La Intersindical-CSC es va afegir també a les crítiques, tot lamentant alhora l'actitud comprensiva dels sindicats majoritaris.