20
de setembre
del
2015
Montse Saurí, Albert Gorina i Magda Palau, tres membres de l'equip de Ratatouille. Foto: Norma Vidal
Després de l'èxit de Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata, els joves directors Albert Gorina i Magda Palau, porten aquesta temporada a la programació de Joventut de la Faràndula el musical Ratatouille, el petit xef. Es tracta d'un espectacle que pretén trencar amb la línia tradicional que ha marcat els musicals de l'entitat fins ara i que arribarà el proper mes de maig carregat de sorpreses. Els seus directors han explicat alguns detalls del muntatge a Nació Sabadell.
- Joventut de la Faràndula ens té acostumats a musicals basats en contes clàssics, que els ha dut a apostar per Ratatouille?
- Albert Gorina: Precisament aquestes ganes de trencar amb la tendència habitual dels clàssics i arriscar-nos amb una nova proposta, diferent i mai vista. De fet, quan vam fer la pluja d'idees per escollir posar en escena Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata al Sant Vicenç ja va sortir aquesta idea, però no vam tirar-la endavant. Ara l'hem recuperat.
- Magda Palau: És una història que va molt en la línia que ens agrada treballar perquè té un rerafons carregat de valors, la rateta vol convertir-se en xef i lluita pel seu somni i s'esforça. És una bona oportunitat per tallar amb el tarannà dels contes clàssics.
- Disposen d'algun referent en el món del teatre musical arreu del món?
- A.G.: No, serà el primer cop que algú adapta aquesta història i en fa un musical i això és tot un repte. L'únic referent és la pel·lícula de Disney.
- Després de l'èxit de Charlie han deixat el llistó molt alt...
- A.G.: Mai se sap que passarà. Tu apostes per un projecte que creus que funcionarà i hi poses totes les ganes i l'esforç, però caldrà esperar per veure la resposta del públic.
- No obstant parteixen d'un equip consolidat i que saben que funciona...
- M.P.: Si, això és cert. Mantenim el motor de creació que ja vam utilitzar amb Charlie, amb la Cristina Allende en el pla coreogràfic, la Montse Saurí en el vocal i el Queco Pujol en el musical. No és l'equip del Sant Viceç, és l'equip que vam escollir nosaltres i que vam fer i ara conservem.
- I pel que fa als actors?
- A. G.: Tornem a apostar per un càsting obert perquè volem escollir-los de la forma més objectiva possible. Volem descobrir nous talents. No volem que s'apuntin, simplement que si aquell dia es veuen amb ganes i forces de participar vinguin.
- Però tenen clar que busquen?
- M.P.: Hem pensat els quatre protagonistes que seran el Remy, que és la rata, el Lingüini, que és el cuiner, la noia, que és la Colette i el crític gastronòmic, a qui li donarem més protagonisme. A banda, afegirem alguna noia més perquè la cuina de la pel·lícula és una mica masclista, només hi ha homes.
- I pel que fa a la posada en escena, hi ha molts interrogants que hauran de resoldre.
- A.G.: Si, per exemple la rata no podrà anar donant instruccions al Lingüini des de dintre del seu barret de xef perquè és impossible...però ja tenim pensades dues possibles formes de solucionar-ho.
- Ho pot explicar?
- A.G.: Això és sorpresa!
- I la caracterització?
- M.P.: Caldrà apostar per la personificació dels animals, però anant més enllà del que s'ha fet fins ara. Volem que la sensació del públic sigui que està veient una rata de debò, que sigui el més versemblant possible.
- A.G.: El que tenim clar és que no volem que el Remy porti un cap de rata ni cap cosa similar, la cara i les mans han de veure's perquè sinó perdem part de l'expressió.