10
de febrer
del
2020
La secretària judicial del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, ha declarat aquest dilluns com a testimoni a l'Audiència Nacional. Com també va fer al Tribunal Suprem, ha teixit un relat de pel·lícula sobre els fets del 20 de setembre del 2017 a les portes de la Conselleria d'Economia, i avui hi ha insistit, tot i que amb alguns matisos. De fet, ha reconegut que l'actuació dels Mossos era difícil per la gran quantitat de persones concentrades.
"No crec que els Mossos poguessin fer gran cosa", ha assegurat. Davant de la conselleria hi havia 40.000 manifestants. No ha estat l'única vegada que la secretària judicial ha reconegut que la policia catalana tenia una feina complexa per gestionar la gran aglomeració. De fet, ha arribat a dir que "ni 100 o 200 efectius de la Brimo" podien fer front als milers de manifestants que esperaven que sortissin.
Del Toro ha explicat que, quan li va demanar al jutge que la tragués d'Economia el 20-S "com fos", al major Trapero li van donar mitja hora per fer-ho: "Crec que va dir que era impossible". Durant la seva declaració, ha admès que al cap de poc van arribar uns agents uniformats que tenien la ordre del major "d'establir un pla de sortida" i que, tot i que no la opció que li van oferir no li va semblar la més "adequada", no li va quedar "més remei" que fer-ho.
La secretària judicial ha reiterat, tal i com va fer al Suprem, que aquell dia va passar por però ha matisat que no sap si va sentir Carme Forcadell -al judici ho va dir però va quedar comprovat que l'expresidenta del Parlament no va parlar per megafonia- i tampoc està segura d'haver vist un manifestant escopint un agent, fets que va exposar amb claredat davant Manuel Marchena.
Ciutadans, ultres i fiances
Montserrat del Toro és seguidora de Ciutadans i de pàgines ultraespanyolistes a les xarxes socials i, com a mínim fora de la seva feina, mostra una clara oposició ideològica al moviment independentista. Al Tribunal Suprem, les defenses dels líders del procés van qüestionar el seu testimoni per "l'animadversió manifesta contra els representants polítics que no tenen el seu mateix concepte sobre Espanya i la convivència entre els espanyols". Marchena, però, va rebutjar els arguments dels advocats i a la sentència del procés va especificar que definir el perfil ideològic de la secretària judicial "desbordava els límits del procediment".
Més enllà de la causa concreta de l'1-O, Del Toro també ha estat notícia per les traves que va posar al pagament de la fiança de 5,8 milions imposada als processats pel jutjat 13 per les despeses de l'1-O. Els afectats van aportar un primer pagament de 3,7 milions i va demanar al jutjat que els 2,1 fossin els que ja es van aportar al Suprem. Del Toro s'hi va negar i va ordenar començar els embargaments fins que la Caixa de Solidaritat i altres entitats van aconseguir la quantitat.
"No crec que els Mossos poguessin fer gran cosa", ha assegurat. Davant de la conselleria hi havia 40.000 manifestants. No ha estat l'única vegada que la secretària judicial ha reconegut que la policia catalana tenia una feina complexa per gestionar la gran aglomeració. De fet, ha arribat a dir que "ni 100 o 200 efectius de la Brimo" podien fer front als milers de manifestants que esperaven que sortissin.
Del Toro ha explicat que, quan li va demanar al jutge que la tragués d'Economia el 20-S "com fos", al major Trapero li van donar mitja hora per fer-ho: "Crec que va dir que era impossible". Durant la seva declaració, ha admès que al cap de poc van arribar uns agents uniformats que tenien la ordre del major "d'establir un pla de sortida" i que, tot i que no la opció que li van oferir no li va semblar la més "adequada", no li va quedar "més remei" que fer-ho.
La secretària judicial ha reiterat, tal i com va fer al Suprem, que aquell dia va passar por però ha matisat que no sap si va sentir Carme Forcadell -al judici ho va dir però va quedar comprovat que l'expresidenta del Parlament no va parlar per megafonia- i tampoc està segura d'haver vist un manifestant escopint un agent, fets que va exposar amb claredat davant Manuel Marchena.
Ciutadans, ultres i fiances
Montserrat del Toro és seguidora de Ciutadans i de pàgines ultraespanyolistes a les xarxes socials i, com a mínim fora de la seva feina, mostra una clara oposició ideològica al moviment independentista. Al Tribunal Suprem, les defenses dels líders del procés van qüestionar el seu testimoni per "l'animadversió manifesta contra els representants polítics que no tenen el seu mateix concepte sobre Espanya i la convivència entre els espanyols". Marchena, però, va rebutjar els arguments dels advocats i a la sentència del procés va especificar que definir el perfil ideològic de la secretària judicial "desbordava els límits del procediment".
Més enllà de la causa concreta de l'1-O, Del Toro també ha estat notícia per les traves que va posar al pagament de la fiança de 5,8 milions imposada als processats pel jutjat 13 per les despeses de l'1-O. Els afectats van aportar un primer pagament de 3,7 milions i va demanar al jutjat que els 2,1 fossin els que ja es van aportar al Suprem. Del Toro s'hi va negar i va ordenar començar els embargaments fins que la Caixa de Solidaritat i altres entitats van aconseguir la quantitat.