08
de febrer
del
2020
Després de la seva primera novel·la Argelagues, l'escriptora i periodista, la sabadellenca Gemma Ruiz, torna a les llibreries amb Ca la Wenling (Edicions Proa), una història protagonitzada per una perruquera xinesa que viu a Catalunya després de viure un procés migratori.
"M'interessen els personatges que la ficció no ha triat com a mites ni herois", afirma Ruiz, en una entrevista amb l'ACN. La gran protagonista és la Wenling, però aquest és també un llibre molt coral, en què hi tenen lloc la família de la Wenling, jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada i moltes històries sobre la duresa de la immigració. Una de les denúncies és el "racisme invisibilitzat" envers les comunitats xineses.
Li generaven un gran interès les interaccions que es produïen en un lloc que tradicionalment ha estat menystingut per ser tan femení, apunta, com són les perruqueries o els centres de manicures. La sabadellenca admet que conèixer coses noves és el que la motiva a escriure. "Només m'agrada escriure per contribuir a entendre més coses i conèixer i aprendre". Ruiz fins i tot va viatjar, en el procés de documentació, a la província xinesa de Zhejiang, i va estudiar la diàspora xinesa americana, que "és d'on ve tot l'origen del racisme tan bèstia però invisibilitzat que pateixen les comunitats xineses arreu del món".
Admet que Catalunya és un lloc d'acollida, però, també afegeix que "darrera d'aquest títol s'ha de millorar molt. Som d'acollida", afegeix, però "hi ha molt racisme invisibilitzat i hi ha molta falta d'empatia i d'humanisme". Lamenta que es classifica "la gent amb etiquetes, que són heretades de la cultura i el sistema de pensament occidental".
L'anterior i primer llibre de la sabadellenca, Argelagues, ha venut 25.000 exemplars. La bona acollida de la seva òpera prima no és, per l'autora, "suficient per fer-ne una altra però és un molt bon acompanyament". Ha fet més de 100 clubs de lectura i "està molt agraïda perquè Argelagues" li ha donat l'oportunitat que hi hagi molta gent que s'alegri que hagi escrit una segona novel·la.
"M'interessen els personatges que la ficció no ha triat com a mites ni herois", afirma Ruiz, en una entrevista amb l'ACN. La gran protagonista és la Wenling, però aquest és també un llibre molt coral, en què hi tenen lloc la família de la Wenling, jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada i moltes històries sobre la duresa de la immigració. Una de les denúncies és el "racisme invisibilitzat" envers les comunitats xineses.
Li generaven un gran interès les interaccions que es produïen en un lloc que tradicionalment ha estat menystingut per ser tan femení, apunta, com són les perruqueries o els centres de manicures. La sabadellenca admet que conèixer coses noves és el que la motiva a escriure. "Només m'agrada escriure per contribuir a entendre més coses i conèixer i aprendre". Ruiz fins i tot va viatjar, en el procés de documentació, a la província xinesa de Zhejiang, i va estudiar la diàspora xinesa americana, que "és d'on ve tot l'origen del racisme tan bèstia però invisibilitzat que pateixen les comunitats xineses arreu del món".
Admet que Catalunya és un lloc d'acollida, però, també afegeix que "darrera d'aquest títol s'ha de millorar molt. Som d'acollida", afegeix, però "hi ha molt racisme invisibilitzat i hi ha molta falta d'empatia i d'humanisme". Lamenta que es classifica "la gent amb etiquetes, que són heretades de la cultura i el sistema de pensament occidental".
L'anterior i primer llibre de la sabadellenca, Argelagues, ha venut 25.000 exemplars. La bona acollida de la seva òpera prima no és, per l'autora, "suficient per fer-ne una altra però és un molt bon acompanyament". Ha fet més de 100 clubs de lectura i "està molt agraïda perquè Argelagues" li ha donat l'oportunitat que hi hagi molta gent que s'alegri que hagi escrit una segona novel·la.