14
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
12:47h
Anuncia misses a través de Twitter, també a Facebook i comparteix fotos a Instagram. No és el clàssic capellà que hi ha en l'imaginari col·lectiu, però sí defensa com el que més l'Ordre Franciscà i "el missatge de l'Evangeli". Carlos Fuentes (Santa Cruz de Mudela (Ciudad Real), 1960) és capellà a la parròquia de la Creu Alta i és el director de l'Escola Sant Franscesc de Sabadell, però pel que és conegut, i reconegut pel carrer, és per la seva feina a la televisió. Fins fa pocs dies conduïa un programa setmanal a TVE i el seu salt a la fama el va donar amb el Catalunya Opina. Polèmic i, en alguns moments, matusser, com reconeix Fuentes. Aquest títol torna gairebé cinc anys després de la seva darrera emissió i aquest extravertit franciscà "tornarà a donar veu a tothom".
- Ha obert l’any amb la cancel·lació del seu programa a TVE Catalunya. Com ha estat això?
- El mateix dia 31 ens van comunicar que no continuàvem, dos dies abans que ens incorporéssim. Vam marxar de vacances de Nadal de TVE Catalunya amb la renovació, així se’ns va dir, per continuar fins al juny. Però el darrer dia de 2019 em va trucar el meu director, Josep Ramon Lluch, i em va dir que no seguíem, que quan va arribar a Madrid no ho van voler signar.
- Hi ha alguna justificació?
- A dia d’avui no la sé. Per l’audiència no pot ser, perquè és el programa més vist dels que fa TVE Catalunya en català. Insisteixo, el més vist, amb una mitjana de 80.000 espectadors i una quota d'audiència del 6%. En el meu contracte es demana un 3%. Tampoc pot ser per tractar temes polítics, perquè en fem de socials. En tot aquest temps, més de dos anys, hem fet 90 programes.
- I té alguna intuïció?
- Si la tinc, me la guardo. Qui hagi pres aquesta decisió que ho carregui a la seva consciència. Nosaltres hem donat un bon resultat a la cadena, l’equip de TVE Catalunya estava molt content amb nosaltres; el director del canal, Carles González, i la directora de programes, Anna Cler, ens han donat suport. Però algú a Madrid ha dit que no.
- Hi té alguna cosa veure els canvis al govern espanyol?
- No ho sé. Nosaltres vam entrar amb Eladi Jareño, que aleshores era el director de TVE. Ell em va posar en contacte amb González, que va venir a Múrcia, on feia un programa semblant al canal regional. Confiava arribar fins al juny, però crec que no és bo acabar els programes d’aquesta manera, sense que un no es pugui acomiadar, perquè el darrer dia vaig dir, abans de tancar, que tornàvem el 10 de gener i es tractarien les llistes d’espera a la sanitat.
- Però no li falta feina...
- ... El 16 d’agost, quan em trobava a Andratx, em va trucar el meu director del que aleshores era Canal Català, Nicola Pedrazzoli, per dir-me que el Punt Avui tornava les freqüències, perquè les tenia llogades i són seves. El mes de setembre vam parlar i em va dir que s’havia de fer un altre cop el Catalunya Opina, però li vaig dir que no podia, perquè estava a TVE. Era incompatible. Ara bé, sí li vaig donar la meva paraula que el setembre de 2020 sí el faria. Però com ha passat tot això, s’ha començat a posar en marxa la maquinària. M’ha demanat una llista de col·laboradors forts i s’ha de veure en quina franja horària es farà, si a les 18.30 o 22 hores.
L’essència serà la mateixa: col·laboradors i trucades. Vindran Salvador Sostres, Juan Carlos Girauta, Ramoncín, Santiago Espot i Ricard Fernández, entre d’altres. En definitiva, perfils diferents que faran un debat viu, amb la intervenció de l’espectador des de casa. Em fa molta il·lusió, perquè és un programa que va marcar una forma de fer televisió i és el meu programa. Estic molt content de l’Ara i Aquí, però el meu és el Catalunya Opina. D’altra banda, també m’han trucat de Telemadrid.
- Podrà compaginar el Catalunya Opina amb aquesta futurible oferta de Madrid?
- Podria fer-ho. A TVE, per ara, no crec que tingui cabuda, perquè qui no hagi volgut la nostra continuïtat, entenc que no em volia a mi. No passa res. Tinc altres oportunitats i sinó tinc molta feina i al maig faré 60 anys!
- El fet que hagin passat cinc anys, tindrà un reflex en el programa, per evitar que destaqui per les polèmiques i el to brusc del debat, com ha passat en el passat?
- Millorarà en un aspecte, la vessant social. Això ho agafaré de l’Ara i Aquí, perquè he escoltat gent amb moltes vivències. Serà una combinació i recuperaré noms com per exemple, el del Víctor Amela per enriquir, encara mes, l’espai. Vull recordar que el Catalunya Opina va crear uns personatges que se n’han parlat molt.
- Per exemple?
- L’Albert Rivera. Ell va néixer al Catalunya Opina, que és on va conèixer Javier Girauta, Javier Nart i tots ells van fundar Cs. I et diré més, encara recordo que Javier Cañas em va dir que em portaria “una niña”, perquè així es va expressar. I saps qui era? Inés Arrimadas. Per això, ara em faria molta il·lusió entrevistar Rivera, perquè està en una altra situació. O Girauta. També hi havia espai per als independentistes, al Catalunya Opina vaig fer quatre entrevistes a Oriol Junqueras.
- Sempre ha tingut carta blanca per tractar temes a la televisió?
- Sí, quan he fet el programa a TVE i sabent que és una televisió pública, s’ha d’actuar amb conseqüència, per tant, em dec al respecte de la gent i tothom ha de tenir la seva oportunitat. La llibertat ha estat i és total. Estic molt agraït al Carles Gonzàlez i l’Anna Cler per aquesta llibertat. El mateix ha passat al Catalunya Opina, perquè s’ha donat opció a tothom. També t’haig de dir que en una televisió, que no diré el nom, em van posar sobre la taula uns noms que no podien venir al programa i m'hi vaig negar.
- Actualment, amb l'ambient tan polaritzat, en l'àmbit polític, és oportú tornar a posar a la graella un programa com el Catalunya Opina?
- Ara és el moment més oportú per al Catalunya Opina i que la gent truqui. Actualment, només escoltem el que els periodistes volen comunicar a la ciutadania. Haig de remarcar que és un programa molt plural i sempre ha estat així, fent-se des del respecte, tot i els problemes que hem tingut.
- Tot plegat, com ho fa per donar classes a l'Escola Sant Francesc de Sabadell i dir missa a la Creu Alta?
- Tinc un equip i treballem com a tal. Portar una cosa escola no ho faria només un director. És el responsable, però el dia a dia el portem entre tots. Tot i així, segueixo donant matèria. Enguany, a la primera classe de Religió, a 4t d’ESO, vaig passar un vídeo de Rosalia i després un de Jesús. Després, vaig fer un debat, per què triomfa una i l’altre no? Jugo també amb el seu llenguatge. I la missa segueixo fent-la sense problemes.
- I la institució, com veu la seva vessant mediàtica?
- El meu provincial, Juan Carlos Moya, que és el que mana dels franciscans a Espanya, m’ha donat tot el seu suport. De fet, em va trucar quan es va assabentar que es cancel·lava l’espai a TVE. El nostre bisbe, el de Terrassa, Josep Àngel Saiz, sempre m’anima a fer televisió. L’únic que faig és donar la paraula a la gent i escoltar-la.
- Però posa temes sobre la taula que topen amb l'Església com ara la dona, l'homosexualitat...
- ... Aquests temes, molts m’arriben a través de la confessió. És la vida real. La religió no està separada, forma part de la nostra història, dels nostres carrers i la nostra cultura.
- Avui dia també continua sent així?
- Avui dia, les religions, en general, estan molt qüestionades, perquè parlen d’amor, pau, igualtat i respecte. Una altra cosa són els sagraments i la litúrgia, però el missatge de l’Evangeli diu que Jesús tota la seva vida va estar al costat de la gent més necessitada. Aquesta societat necessita d’aquest missatge, perquè ens hem de preocupar de construir i no de destruir.
- I que me'n diu dels casos de pederastia?
- Tenim les nostres errades i s’ha d’admetre sense cap problema. Són comportaments qüestionables. És cert que a l’Església és més delicat, perquè som els primers que hem de donar exemple. Però el que no és qüestionable és el missatge de Jesús: constància, esforç, dedicació i coherència.
- Deia abans que confessava, encara és una pràctica habitual al segle XXI?
- I tant que hi ha gent que es confessa i hi ha segons quins sectors de Sabadell on es fa més, no perquè siguin més pecadors . El sagrament de la confessió és bo, perquè pots explicar un problema algú que saps que no el revelarà, ja que és secret. Confesso a força gent a la zona de Mallorca, quan vaig de vacances, i també a la Creu Alta.
- Sense dir el pecador, quin és el pecat més comú a Sabadell?
- Això no t’ho puc dir. Ho considero un sagrament tan important, pel respecte a les persones que es confessen, que no ho puc revelar. Però n'hi ha algun de molt comú, però no t’ho diré .
- Tornant a la televisió. Hi ha algun personatge que se li hagi resistit i porti temps darrere seu?
- M’hagués agradat entrevistar al Papa, però ho va fer Jordi Évole, que per cert ho va fer molt bé. M’ha marcat un gol quan, en teoria, tinc més relació directe.
- Què li hagués preguntat?
- Li preguntaria si és feliç, perquè deu ser molt difícil ser Papa. Sempre he cregut que quan una persona és feliç i està contenta amb un mateix, és una forma d’estar en equilibri i pot donar més. Per això treballo en aquesta línia.
- Ha obert l’any amb la cancel·lació del seu programa a TVE Catalunya. Com ha estat això?
- El mateix dia 31 ens van comunicar que no continuàvem, dos dies abans que ens incorporéssim. Vam marxar de vacances de Nadal de TVE Catalunya amb la renovació, així se’ns va dir, per continuar fins al juny. Però el darrer dia de 2019 em va trucar el meu director, Josep Ramon Lluch, i em va dir que no seguíem, que quan va arribar a Madrid no ho van voler signar.
- Hi ha alguna justificació?
- A dia d’avui no la sé. Per l’audiència no pot ser, perquè és el programa més vist dels que fa TVE Catalunya en català. Insisteixo, el més vist, amb una mitjana de 80.000 espectadors i una quota d'audiència del 6%. En el meu contracte es demana un 3%. Tampoc pot ser per tractar temes polítics, perquè en fem de socials. En tot aquest temps, més de dos anys, hem fet 90 programes.
- I té alguna intuïció?
- Si la tinc, me la guardo. Qui hagi pres aquesta decisió que ho carregui a la seva consciència. Nosaltres hem donat un bon resultat a la cadena, l’equip de TVE Catalunya estava molt content amb nosaltres; el director del canal, Carles González, i la directora de programes, Anna Cler, ens han donat suport. Però algú a Madrid ha dit que no.
"Crec que no és bo acabar els programes d'aquesta manera, sense que un no es pugui acomiadar"
- Hi té alguna cosa veure els canvis al govern espanyol?
- No ho sé. Nosaltres vam entrar amb Eladi Jareño, que aleshores era el director de TVE. Ell em va posar en contacte amb González, que va venir a Múrcia, on feia un programa semblant al canal regional. Confiava arribar fins al juny, però crec que no és bo acabar els programes d’aquesta manera, sense que un no es pugui acomiadar, perquè el darrer dia vaig dir, abans de tancar, que tornàvem el 10 de gener i es tractarien les llistes d’espera a la sanitat.
- Però no li falta feina...
- ... El 16 d’agost, quan em trobava a Andratx, em va trucar el meu director del que aleshores era Canal Català, Nicola Pedrazzoli, per dir-me que el Punt Avui tornava les freqüències, perquè les tenia llogades i són seves. El mes de setembre vam parlar i em va dir que s’havia de fer un altre cop el Catalunya Opina, però li vaig dir que no podia, perquè estava a TVE. Era incompatible. Ara bé, sí li vaig donar la meva paraula que el setembre de 2020 sí el faria. Però com ha passat tot això, s’ha començat a posar en marxa la maquinària. M’ha demanat una llista de col·laboradors forts i s’ha de veure en quina franja horària es farà, si a les 18.30 o 22 hores.
L’essència serà la mateixa: col·laboradors i trucades. Vindran Salvador Sostres, Juan Carlos Girauta, Ramoncín, Santiago Espot i Ricard Fernández, entre d’altres. En definitiva, perfils diferents que faran un debat viu, amb la intervenció de l’espectador des de casa. Em fa molta il·lusió, perquè és un programa que va marcar una forma de fer televisió i és el meu programa. Estic molt content de l’Ara i Aquí, però el meu és el Catalunya Opina. D’altra banda, també m’han trucat de Telemadrid.
"A TVE, per ara, no crec que tingui cabuda i entenc que no em volien"
- Podrà compaginar el Catalunya Opina amb aquesta futurible oferta de Madrid?
- Podria fer-ho. A TVE, per ara, no crec que tingui cabuda, perquè qui no hagi volgut la nostra continuïtat, entenc que no em volia a mi. No passa res. Tinc altres oportunitats i sinó tinc molta feina i al maig faré 60 anys!
Carlos Fuentes parla de tot i escolta tothom Foto: Juanma Peláez
Separa la seva feina televisiva de l'eclesiàstica i docent Foto: Juanma Peláez
- El fet que hagin passat cinc anys, tindrà un reflex en el programa, per evitar que destaqui per les polèmiques i el to brusc del debat, com ha passat en el passat?
- Millorarà en un aspecte, la vessant social. Això ho agafaré de l’Ara i Aquí, perquè he escoltat gent amb moltes vivències. Serà una combinació i recuperaré noms com per exemple, el del Víctor Amela per enriquir, encara mes, l’espai. Vull recordar que el Catalunya Opina va crear uns personatges que se n’han parlat molt.
- Per exemple?
- L’Albert Rivera. Ell va néixer al Catalunya Opina, que és on va conèixer Javier Girauta, Javier Nart i tots ells van fundar Cs. I et diré més, encara recordo que Javier Cañas em va dir que em portaria “una niña”, perquè així es va expressar. I saps qui era? Inés Arrimadas. Per això, ara em faria molta il·lusió entrevistar Rivera, perquè està en una altra situació. O Girauta. També hi havia espai per als independentistes, al Catalunya Opina vaig fer quatre entrevistes a Oriol Junqueras.
"Albert Rivera va néixer al 'Catalunya Opina'"
- Sempre ha tingut carta blanca per tractar temes a la televisió?
- Sí, quan he fet el programa a TVE i sabent que és una televisió pública, s’ha d’actuar amb conseqüència, per tant, em dec al respecte de la gent i tothom ha de tenir la seva oportunitat. La llibertat ha estat i és total. Estic molt agraït al Carles Gonzàlez i l’Anna Cler per aquesta llibertat. El mateix ha passat al Catalunya Opina, perquè s’ha donat opció a tothom. També t’haig de dir que en una televisió, que no diré el nom, em van posar sobre la taula uns noms que no podien venir al programa i m'hi vaig negar.
El capellà de la Creu Alta durant l'entrevista amb NacióSabadell Foto: Juanma Peláez
- Actualment, amb l'ambient tan polaritzat, en l'àmbit polític, és oportú tornar a posar a la graella un programa com el Catalunya Opina?
- Ara és el moment més oportú per al Catalunya Opina i que la gent truqui. Actualment, només escoltem el que els periodistes volen comunicar a la ciutadania. Haig de remarcar que és un programa molt plural i sempre ha estat així, fent-se des del respecte, tot i els problemes que hem tingut.
- Tot plegat, com ho fa per donar classes a l'Escola Sant Francesc de Sabadell i dir missa a la Creu Alta?
- Tinc un equip i treballem com a tal. Portar una cosa escola no ho faria només un director. És el responsable, però el dia a dia el portem entre tots. Tot i així, segueixo donant matèria. Enguany, a la primera classe de Religió, a 4t d’ESO, vaig passar un vídeo de Rosalia i després un de Jesús. Després, vaig fer un debat, per què triomfa una i l’altre no? Jugo també amb el seu llenguatge. I la missa segueixo fent-la sense problemes.
- I la institució, com veu la seva vessant mediàtica?
- El meu provincial, Juan Carlos Moya, que és el que mana dels franciscans a Espanya, m’ha donat tot el seu suport. De fet, em va trucar quan es va assabentar que es cancel·lava l’espai a TVE. El nostre bisbe, el de Terrassa, Josep Àngel Saiz, sempre m’anima a fer televisió. L’únic que faig és donar la paraula a la gent i escoltar-la.
- Però posa temes sobre la taula que topen amb l'Església com ara la dona, l'homosexualitat...
- ... Aquests temes, molts m’arriben a través de la confessió. És la vida real. La religió no està separada, forma part de la nostra història, dels nostres carrers i la nostra cultura.
- Avui dia també continua sent així?
- Avui dia, les religions, en general, estan molt qüestionades, perquè parlen d’amor, pau, igualtat i respecte. Una altra cosa són els sagraments i la litúrgia, però el missatge de l’Evangeli diu que Jesús tota la seva vida va estar al costat de la gent més necessitada. Aquesta societat necessita d’aquest missatge, perquè ens hem de preocupar de construir i no de destruir.
- I que me'n diu dels casos de pederastia?
- Tenim les nostres errades i s’ha d’admetre sense cap problema. Són comportaments qüestionables. És cert que a l’Església és més delicat, perquè som els primers que hem de donar exemple. Però el que no és qüestionable és el missatge de Jesús: constància, esforç, dedicació i coherència.
El capellà Carlos Fuentes atenent NacióSabadell Foto: Juanma Peláez
- Deia abans que confessava, encara és una pràctica habitual al segle XXI?
- I tant que hi ha gent que es confessa i hi ha segons quins sectors de Sabadell on es fa més, no perquè siguin més pecadors . El sagrament de la confessió és bo, perquè pots explicar un problema algú que saps que no el revelarà, ja que és secret. Confesso a força gent a la zona de Mallorca, quan vaig de vacances, i també a la Creu Alta.
- Sense dir el pecador, quin és el pecat més comú a Sabadell?
- Això no t’ho puc dir. Ho considero un sagrament tan important, pel respecte a les persones que es confessen, que no ho puc revelar. Però n'hi ha algun de molt comú, però no t’ho diré .
El capellà Carlos Fuentes Foto: Juanma Peláez
"Jordi Évole m'ha marcat un gol amb l'entrevista al Papa"
- Tornant a la televisió. Hi ha algun personatge que se li hagi resistit i porti temps darrere seu?
- M’hagués agradat entrevistar al Papa, però ho va fer Jordi Évole, que per cert ho va fer molt bé. M’ha marcat un gol quan, en teoria, tinc més relació directe.
- Què li hagués preguntat?
- Li preguntaria si és feliç, perquè deu ser molt difícil ser Papa. Sempre he cregut que quan una persona és feliç i està contenta amb un mateix, és una forma d’estar en equilibri i pot donar més. Per això treballo en aquesta línia.