entrevista

«Quan fas producte de ciutat dissenyat a Sabadell i per a Sabadell, estàs ajudant a crear un relat»

Martí Sáiz va muntar, fa 25 anys, el primer estudi de disseny gràfic amb titulats universitaris a Sabadell

per Albert Hernàndez , 11 de gener de 2020 a les 20:00 |
El dissenyador gràfic Martí Sáiz | Albert Hernàndez
El disseny gràfic és una formació regulada relativament nova, a Sabadell el 1994 va aparèixer "el primer estudi amb professionals formats a la universitat", assegura Martí Sáiz (Reus, 1972). Un quart de segle de vida després segueix pilotant Cèl-lula Acció Creativa i "adaptant-se" als nou temps d'un àmbit que la ciutat brilla amb llum pròpia i podria ser un referent, per això reclama pas i "oportunitats" per aquest gremi. A la vegada que també reivindica el seu paper en la societat. 

- 25 anys en un sector que ha experimentat un canvi d'acord amb les noves tecnologies. 

 
- Ara hi ha molta més competència i formada. Catalunya té una llarga tradició en aquest camp i ja està més normalitzat, fins i tot la nostra presència en l'aparador internacional. Recordo que quan nosaltres vam acabar d’estudiar hi havia una associació internacional, molt elitista que escull els millors, que no tenia membres catalans, ni tampoc espanyols. Ara ja n’hi ha quatre o cinc. Això és significatiu de com ha canviat el grau de qualificació dels dissenyadors del país.


- I quins canvis ha comportat?

- És tot molt més ràpid. Per exemple, per una portada d’un llibre era un procés llarg. Suposava una setmana fins que no tenies la fotografia i ara o la trobes en una agència o si no la pots fer i, com és digital, un fotògraf te l’envia al dia següent. També que treballem per a gent que gairebé ni veiem. L’any passat vaig fer feines amb un paio que em va passar 15 portades i no el vaig veure en persona.

- I com s'adapta aquesta "competència i formada"?

- T’has d’adaptar als nous suports que van sortint, però els dissenyadors ens encarreguem de la part estructural, conceptual i visual del projecte.

- I la clientela, també ha canviat? 

- Sí, però el que costa és convèncer la gent que darrere d’aquell producte hi ha un procés. En el disseny el que es veu és això, el treball final. Cal fer aquesta feina de pedagogia del que hi ha més enllà de la part més artística del disseny. És a dir, explicar que hi ha una de funcional que és inherent al disseny gràfic. El millor exemple el tenim aquí, amb el Diari de Sabadell. Mira’l abans i en l'actualitat, el disseny té un pes molt específic i és un punt diferencial. També amb llibres per a gent gran. Aquests han de tenir un cos de lletra gros i un paper que pesi poc. Així que, ens dediquem a l’estètica, però també hi ha aquesta vessant funcional que et comentava.
 
- Per tant, una cosa pot ser molt maca visualment, però no complir la funció per la qual s’ha encarregat.
 
- T'ho explicaré amb un altre exemple molt clar. Tenia una reunió amb un editor al centre de la ciutat i em va dir: “Vaig seguint els senyals de trànsit per anar a l’aparcament i em perdo”. Finalment, vaig acompanyar-lo i sí era confós. Potser faltava un últim senyal que digués: “Aparcament aquí”. Aquestes coses les pensa un dissenyador gràfic. Moltes vegades estem invisibles a la societat, però sense la nostra feina les coses no funcionarien o serien molt difícils.

- Sabadell té potencial en el disseny gràfic.   
 
- Sí, hi ha dues escoles de disseny i una de còmic i arts visuals. L’ESDi que lluita per un prestigi més global i també hi ha illa, d’on està sortint gent molt bona. Com també hi són a l'ESDi. En definitiva, tenim molt potencial a la ciutat.

- Així, pot ser reclam més de Sabadell, que es vengui com a ciutat de disseny?
 
- Sí, es podria arribar a vendre així. Falta que ens donin l’oportunitat i un exemple és Pura Ceba, que reivindica aquest concepte del sabadellenquisme. I això no ho podria fer un sol dissenyador, perquè quan fas cartells bonics de la teva ciutat, també fas marca de ciutat. Quan fas producte de ciutat dissenyat a Sabadell i per a Sabadell, estàs ajudant a crear un relat. Igual que el creen els industrials fent una indústria més innovadora. Ens hem d’ajudar tots, el relat de ciutat no pot estar a banda del que és la indústria creativa.

- I es pot fer sota l'allargada ombra de Barcelona?

- Barcelona és una de les ciutats que té més escoles d’Europa. Això suposa, com en tot, que hi hagi avantatges i desavantatges. I un punt a favor és que podem treballar per a la capital catalana.

 

Participació