10
de gener
del
2020
L'equip del servei de classificació de la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, que depèn del ministeri de Justícia, ha resolt que els presos polítics siguin classificats en el segon grau penitenciari, tal com van proposar l'11 de desembre les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. La decisió és la mateixa per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell, que el 14 d'octubre van ser condemnats per sedició pel Tribunal Suprem.
La conselleria de Justícia ha volgut deixar clar en les últimes dates que la catalogació dels presos en segon o tercer grau no és una "decisió política" sinó que correspon exclusivament a funcionaris independents del sistema penitenciari. El Govern ha fet tot el possible per desmarcar-se de qualsevol responsabilitat en l'accés dels dirigents independentistes a permisos penitenciaris. De fet, la resolució feta pública aquest dijous, ratificant la tipificació del segon grau, només és el primer pas -així ho recalquen les fonts governamentals- per accedir als permisos com els que demanarà aviat Jordi Sànchez. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, també hi té dret a partir de la setmana vinent.
Els socis que integren l'executiu català han manifestat repetidament la seva disconformitat amb la sentència del Tribunal Suprem, així com el fet que els presos polítics continuïn reclosos. Ara bé, a la conselleria de Justícia han subratllat que la decisió sobre l'accés dels presos al tercer grau -que permet més beneficis per al reclús- només pot arribar de l'anàlisi acurada dels professionals i que qualsevol pressió seria una "ingerència política" amb efectes negatius, tant a curt com a mig termini.
Justícia recalca que, amb la resolució comunicada per la Secretaria de Presons, s'obren vies com la de l'article 100.2 del reglament penitenciari, beneficis al qual s'acullen més de 400 interns a l'any. Per accedir-hi, cal que que els advocats treballin amb les presons perquè, seguint un criteri tècnic, es proposi l'aplicació d'aquest article en una segona avaluació. Això vol dir presentar documentació, ofertes de feina o situacions familiars concretes per tal que les juntes de tractament considerin oportú aquesta opció contemplada al reglament penitenciari. La via del 100.2 necessita l'aval del jutge de vigilància penitenciària però és d'execució immediata. És una opció extraordinària i es fonamenta en un programa específic de tractament individual per a cada pres.
Recurs al Suprem
Totes les resolucions subratllen un "procés d'inserció social favorable", però al mateix temps el "ponderen" tenint en compte la durada de les penes de presó, que van entre els 9 i els 13 anys de presó. A partir de la decisió de la secretaria de Mesures Penals, les defenses poden recórrer al jutge de vigilància penitenciària corresponent. Si el seu posicionament no les satisfà, en última instància poden anar al Suprem.
Des d'avui mateix s'obre un periode d'un màxim de mig any perquè les juntes de tractament revisin tots els casos i, si ho consideren convenient, s'adrecin de nou al servei de classificació per proposar un canvi de grau. La informació distribuïda per la conselleria de Justícia, liderada per Ester Capella (ERC), assegura que aquest servei de classificació només formula un 5% de contrapropostes, és a dir, que valida el 95% de les resolucions adoptades per les juntes de tractament pel que fa al grau penitenciari.
Què implica el segon grau?
Segons l'article 117 del reglament penitenciari, els presos classificats en segon grau podran "sortir regularment a una institució exterior per fer un programa concret d'atenció especialitzada" i la durada d'aquesta sortida no podrà excedir les vuit hores. Es tracta de la situació actual, per exemple, d'Iñaki Urdangarin, que al setembre va sortir de la presó per exercir un voluntariat en una institució religiosa i ha pogut passar uns quants dies de Nadal a casa amb la seva família.
El tercer grau, en canvi, s'aplica a aquells presos que ja poden viure en semillibertat i permet la sortida de l'intern del centre per treballar o fer activitats formatives encaminades a la reinserció. En aquest cas, els condemnats han de passar la nit al centre, que ja no seria una presó ordinària sinó un centre penitenciari de règim obert, amb mesures de seguretat menys severes i més contacte amb la resta de la societat.
La conselleria de Justícia ha volgut deixar clar en les últimes dates que la catalogació dels presos en segon o tercer grau no és una "decisió política" sinó que correspon exclusivament a funcionaris independents del sistema penitenciari. El Govern ha fet tot el possible per desmarcar-se de qualsevol responsabilitat en l'accés dels dirigents independentistes a permisos penitenciaris. De fet, la resolució feta pública aquest dijous, ratificant la tipificació del segon grau, només és el primer pas -així ho recalquen les fonts governamentals- per accedir als permisos com els que demanarà aviat Jordi Sànchez. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, també hi té dret a partir de la setmana vinent.
Els socis que integren l'executiu català han manifestat repetidament la seva disconformitat amb la sentència del Tribunal Suprem, així com el fet que els presos polítics continuïn reclosos. Ara bé, a la conselleria de Justícia han subratllat que la decisió sobre l'accés dels presos al tercer grau -que permet més beneficis per al reclús- només pot arribar de l'anàlisi acurada dels professionals i que qualsevol pressió seria una "ingerència política" amb efectes negatius, tant a curt com a mig termini.
Justícia recalca que, amb la resolució comunicada per la Secretaria de Presons, s'obren vies com la de l'article 100.2 del reglament penitenciari, beneficis al qual s'acullen més de 400 interns a l'any. Per accedir-hi, cal que que els advocats treballin amb les presons perquè, seguint un criteri tècnic, es proposi l'aplicació d'aquest article en una segona avaluació. Això vol dir presentar documentació, ofertes de feina o situacions familiars concretes per tal que les juntes de tractament considerin oportú aquesta opció contemplada al reglament penitenciari. La via del 100.2 necessita l'aval del jutge de vigilància penitenciària però és d'execució immediata. És una opció extraordinària i es fonamenta en un programa específic de tractament individual per a cada pres.
Recurs al Suprem
Totes les resolucions subratllen un "procés d'inserció social favorable", però al mateix temps el "ponderen" tenint en compte la durada de les penes de presó, que van entre els 9 i els 13 anys de presó. A partir de la decisió de la secretaria de Mesures Penals, les defenses poden recórrer al jutge de vigilància penitenciària corresponent. Si el seu posicionament no les satisfà, en última instància poden anar al Suprem.
Des d'avui mateix s'obre un periode d'un màxim de mig any perquè les juntes de tractament revisin tots els casos i, si ho consideren convenient, s'adrecin de nou al servei de classificació per proposar un canvi de grau. La informació distribuïda per la conselleria de Justícia, liderada per Ester Capella (ERC), assegura que aquest servei de classificació només formula un 5% de contrapropostes, és a dir, que valida el 95% de les resolucions adoptades per les juntes de tractament pel que fa al grau penitenciari.
Què implica el segon grau?
Segons l'article 117 del reglament penitenciari, els presos classificats en segon grau podran "sortir regularment a una institució exterior per fer un programa concret d'atenció especialitzada" i la durada d'aquesta sortida no podrà excedir les vuit hores. Es tracta de la situació actual, per exemple, d'Iñaki Urdangarin, que al setembre va sortir de la presó per exercir un voluntariat en una institució religiosa i ha pogut passar uns quants dies de Nadal a casa amb la seva família.
El tercer grau, en canvi, s'aplica a aquells presos que ja poden viure en semillibertat i permet la sortida de l'intern del centre per treballar o fer activitats formatives encaminades a la reinserció. En aquest cas, els condemnats han de passar la nit al centre, que ja no seria una presó ordinària sinó un centre penitenciari de règim obert, amb mesures de seguretat menys severes i més contacte amb la resta de la societat.
Comunicat de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima by naciodigital on Scribd