26
de desembre
del
2019
El rebut del Tribut Metropolità ha arribat a les bústies dels propietaris d'immobles de 18 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona com un gerro d'aigua freda. Un any després d'anunciar-se l'adhesió a la tarifa plana metropolitana, els propietaris d'aquests municipis es queixen de la falta d'informació i dels càlculs de l'impost, que ja han hagut d'abonar. Aleshores l'anunci es va centrar, gairebé únicament, en el canvi de zona tarifària de transport públic i els beneficis que això tindria a les butxaques dels ciutadans que van passar a formar part de la zona 1. Però no es va fer prou pedagogia a la ciutadania dels diferents municipis per explicar-los el cost que aquesta decisió tindria.
Què és i com es calcula el Tribut Metropolità?
L'impost, que paguen els propietaris d'habitatges, es calcula amb la base imposable del valor cadastral de l'immoble i serveix per finançar els serveis prestats en els municipis que formen part del territori metropolità, principalment en l'àmbit del transport i el manteniment d'espais naturals. Aquest valor és fixat pel Ministeri d'Hisenda a partir de les dades que consten en el cadastre immobiliari; és diferent del que figura en l'escriptura o el que ha pagat el comprador. La recaptació prevista és d’aproximadament 17 milions d'euros.
Sant Cugat obre la porta a noves fórmules de càlcul de l'impost
En un principi la previsió de recaptació que va fer l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) era de 23 milions d'euros, dels quals Sant Cugat, que és el municipi més gran, n'havia d'aportar 6,9. No obstant això, els serveis tècnics de l'ajuntament vallesà -durant el govern de Junts per Sant Cugat- van presentar un càlcul amb els valors cadastrals del 2005, tal com marca l'ordenança, que rebaixava l'aportació dels contribuents i finalment seria de 4,2 milions.
Tot i que en un primer moment l'AMB no el va acceptar, i per això el govern liderat per Carmela Fortuny va presentar un contenciós administratiu contra l'ordenança, finalment l'AMB va donar-ne el vistiplau i l'actual govern tripartit va decidir suspendre'l. El tinent d'alcaldia d'Hisenda de l'Ajuntament de Sant Cugat, Pere Soler, ha explicat en declaracions a NacióDigital, que "l'ordenança no fila prim, però l'any 2018 va ser aprovada per tots els grups polítics".
Segons l'AMB, tots els ajuntaments dels municipis on enguany s’ha posat en marxa per primer cop el Tribut Metropolità "s’han preocupat per la seva aplicació". Però, a banda de Sant Cugat, la resta de municipis, amb estructures municipals més petites, no van presentar un càlcul alternatiu i, per tant, se'ls ha aplicat la retribució que havia previst l'AMB.
Ara, alguns d'ells ja han anunciat que seguiran els passos de Sant Cugat i encarregaran estudis tècnics per refer el càlcul, amb la voluntat d'aconseguir una rebaixa del tribut per al 2020. El Consell Metropolità de l’AMB ha acordat endegar els estudis escaients pel tribut de cara l'any vinent tot i que aquesta mateixa setmana s'han aprovat les ordenances fiscals, amb els vots favorables del PSC, Comuns, ERC i JxCat, que inclouen un augment del 5% del rebut.
La situació a la resta de municipis
És el cas, per exemple, de Cerdanyola que després de mantenir diverses reunions amb l'AMB, aquesta es compromet a calcular el rebut metropolità de 2020 segons els números cadastrals aportats per l’Ajuntament. Un càlcul que el consistori "comportaria una baixada mitjana del 33% respecte als rebuts d’enguany". Pel que fa als rebuts del 2019, l’AMB ha traslladat a l'Ajuntament la impossibilitat de modificar-los d'ofici. És per això que el consistori municipal ha decidit presentar un recurs de reposició en relació amb els rebuts corresponents als immobles municipals, posant de manifest el seu desacord.
Per la seva banda, els representants de Santa Coloma de Cervelló, Pallejà, Palma de Cervelló i Castellbisbal van abandonar el Ple del Consell Metropolità en el moment de la votació de l'aprovació definitiva de l'Ordenança del Tribut Metropolità per a l'any 2020, en senyal de protesta "perquè no s'han acceptat algunes de les al·legacions que van presentar contra l'ordenança per tal d'aconseguir una aplicació del tribut més justa". De fet, l'Ajuntament de Castellbisbal contractarà una empresa externa perquè faci una revisió del padró de l’IBI per conèixer si seria possible reduir els imports del tribut de cara l'any vinent.
En la mateixa línia, el govern del Papiol contractarà una consultoria per "assegurar que el tribut s'ha calculat correctament" i incorporarà en el pressupost municipal del 2020 una partida d'ajuts socials per al pagament de l'impost.
A Ripollet s'han aprovat mocions al ple municipal en relació amb el Tribut Metropolità. L'alcalde, Jose M. Osuna, lamenta la "manca de planificació d'inversions" de l'AMB que "han de revertir en la població". A Barberà es va celebrar un ple extraordinari d'urgència per tractar el tema on es va reclamar a l'AMB l'aplicació de tarifes socials i un pla d'inversions per "corregir les desigualtats en el transport públic, la millora de freqüències i l'ampliació d'itineraris".
Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts i Corbera de Llobregat s'han compromès a incorporar una partida d'ajuts socials per als col·lectius més desafavorits que no puguin fer front al tribut. A més a Molins de Rei, les ordenances municipals contemplen una rebaixa de l'IBI per minimitzar la pressió fiscal.
A Torrelles de Llobregat l'ajuntament estudiarà la via del contenciós administratiu i també ha rebutjat "la forma i el calendari que s'ha aplicat pel cobrament del Tribut Metropolità" i ha instat a l'AMB planificar les millores i les inversions previstes. Igualment també ha fet arribar la seva petició perquè es revisi el càlcul i així aconseguir "una fiscalitat més justa i sostenible amb l'aplicació de bonificacions".
Segurament el cas més singular és el de Badia del Vallès on bona part dels habitatges són de protecció oficial i el seu valor cadastral és inferior al mínim establert per l'AMB (45.389 euros) a partir del qual s'ha de pagar el Tribut Metropolità. Així, dels 200 blocs de pisos que hi ha al municipi, només els propietaris dels habitatges de dos d'ells, tenen l'obligació de pagar. Des del consistori s'informa que alguns ciutadans sí que han hagut d'abonar la part del tribut corresponent a la propietat de places d'aparcament però que l'import és d'uns tres o quatre euros.
Falta d'informació i pressió ciutadana
Un dels principals problemes ha estat la falta d'informació de la ciutadania envers el Tribut i en alguns municipis com Sant Cugat, Cerdanyola o Barberà, s'han creat plataformes ciutadanes que recullen signatures per mostrar el malestar d'aquells que estan en contra del nou tribut. Lamenten que només es parlés de l'entrada a la zona 1 de transport públic, sense explicar què comportaria als ciutadans.
Davant la falta d'informació de l'AMB, han estat els governs locals els que han mantingut reunions amb els ciutadans per informar-los de la manera com es calcula i també a què es destina l'impost, com en el cas de Sant Andreu de la Barca, Begues o Cervelló. A Sant Cugat, Pere Soler s'ha fet un fart d'anar amunt i avall de la ciutat vallesana per explicar a veïns, comerciants i empresaris l'afectació d'un tribut que en diverses ocasions ha recordat que "ha vingut per quedar-se". En aquest sentit, l’Àrea Metropolitana s’ha compromès pròximament a fer una campanya d'informació a tots els municipis que ho demanin per esclarir dubtes i aportar informació a la ciutadania.
En total s'hauran girat de l'ordre de 200.000 rebuts entre els propietaris dels municipis que des de l'1 de gener de 2019 ja formen part de la primera corona de l'AMB: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat.
Què és i com es calcula el Tribut Metropolità?
L'impost, que paguen els propietaris d'habitatges, es calcula amb la base imposable del valor cadastral de l'immoble i serveix per finançar els serveis prestats en els municipis que formen part del territori metropolità, principalment en l'àmbit del transport i el manteniment d'espais naturals. Aquest valor és fixat pel Ministeri d'Hisenda a partir de les dades que consten en el cadastre immobiliari; és diferent del que figura en l'escriptura o el que ha pagat el comprador. La recaptació prevista és d’aproximadament 17 milions d'euros.
Sant Cugat obre la porta a noves fórmules de càlcul de l'impost
En un principi la previsió de recaptació que va fer l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) era de 23 milions d'euros, dels quals Sant Cugat, que és el municipi més gran, n'havia d'aportar 6,9. No obstant això, els serveis tècnics de l'ajuntament vallesà -durant el govern de Junts per Sant Cugat- van presentar un càlcul amb els valors cadastrals del 2005, tal com marca l'ordenança, que rebaixava l'aportació dels contribuents i finalment seria de 4,2 milions.
Tot i que en un primer moment l'AMB no el va acceptar, i per això el govern liderat per Carmela Fortuny va presentar un contenciós administratiu contra l'ordenança, finalment l'AMB va donar-ne el vistiplau i l'actual govern tripartit va decidir suspendre'l. El tinent d'alcaldia d'Hisenda de l'Ajuntament de Sant Cugat, Pere Soler, ha explicat en declaracions a NacióDigital, que "l'ordenança no fila prim, però l'any 2018 va ser aprovada per tots els grups polítics".
Segons l'AMB, tots els ajuntaments dels municipis on enguany s’ha posat en marxa per primer cop el Tribut Metropolità "s’han preocupat per la seva aplicació". Però, a banda de Sant Cugat, la resta de municipis, amb estructures municipals més petites, no van presentar un càlcul alternatiu i, per tant, se'ls ha aplicat la retribució que havia previst l'AMB.
Ara, alguns d'ells ja han anunciat que seguiran els passos de Sant Cugat i encarregaran estudis tècnics per refer el càlcul, amb la voluntat d'aconseguir una rebaixa del tribut per al 2020. El Consell Metropolità de l’AMB ha acordat endegar els estudis escaients pel tribut de cara l'any vinent tot i que aquesta mateixa setmana s'han aprovat les ordenances fiscals, amb els vots favorables del PSC, Comuns, ERC i JxCat, que inclouen un augment del 5% del rebut.
La situació a la resta de municipis
És el cas, per exemple, de Cerdanyola que després de mantenir diverses reunions amb l'AMB, aquesta es compromet a calcular el rebut metropolità de 2020 segons els números cadastrals aportats per l’Ajuntament. Un càlcul que el consistori "comportaria una baixada mitjana del 33% respecte als rebuts d’enguany". Pel que fa als rebuts del 2019, l’AMB ha traslladat a l'Ajuntament la impossibilitat de modificar-los d'ofici. És per això que el consistori municipal ha decidit presentar un recurs de reposició en relació amb els rebuts corresponents als immobles municipals, posant de manifest el seu desacord.
Per la seva banda, els representants de Santa Coloma de Cervelló, Pallejà, Palma de Cervelló i Castellbisbal van abandonar el Ple del Consell Metropolità en el moment de la votació de l'aprovació definitiva de l'Ordenança del Tribut Metropolità per a l'any 2020, en senyal de protesta "perquè no s'han acceptat algunes de les al·legacions que van presentar contra l'ordenança per tal d'aconseguir una aplicació del tribut més justa". De fet, l'Ajuntament de Castellbisbal contractarà una empresa externa perquè faci una revisió del padró de l’IBI per conèixer si seria possible reduir els imports del tribut de cara l'any vinent.
En la mateixa línia, el govern del Papiol contractarà una consultoria per "assegurar que el tribut s'ha calculat correctament" i incorporarà en el pressupost municipal del 2020 una partida d'ajuts socials per al pagament de l'impost.
A Ripollet s'han aprovat mocions al ple municipal en relació amb el Tribut Metropolità. L'alcalde, Jose M. Osuna, lamenta la "manca de planificació d'inversions" de l'AMB que "han de revertir en la població". A Barberà es va celebrar un ple extraordinari d'urgència per tractar el tema on es va reclamar a l'AMB l'aplicació de tarifes socials i un pla d'inversions per "corregir les desigualtats en el transport públic, la millora de freqüències i l'ampliació d'itineraris".
Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts i Corbera de Llobregat s'han compromès a incorporar una partida d'ajuts socials per als col·lectius més desafavorits que no puguin fer front al tribut. A més a Molins de Rei, les ordenances municipals contemplen una rebaixa de l'IBI per minimitzar la pressió fiscal.
A Torrelles de Llobregat l'ajuntament estudiarà la via del contenciós administratiu i també ha rebutjat "la forma i el calendari que s'ha aplicat pel cobrament del Tribut Metropolità" i ha instat a l'AMB planificar les millores i les inversions previstes. Igualment també ha fet arribar la seva petició perquè es revisi el càlcul i així aconseguir "una fiscalitat més justa i sostenible amb l'aplicació de bonificacions".
Segurament el cas més singular és el de Badia del Vallès on bona part dels habitatges són de protecció oficial i el seu valor cadastral és inferior al mínim establert per l'AMB (45.389 euros) a partir del qual s'ha de pagar el Tribut Metropolità. Així, dels 200 blocs de pisos que hi ha al municipi, només els propietaris dels habitatges de dos d'ells, tenen l'obligació de pagar. Des del consistori s'informa que alguns ciutadans sí que han hagut d'abonar la part del tribut corresponent a la propietat de places d'aparcament però que l'import és d'uns tres o quatre euros.
Falta d'informació i pressió ciutadana
Un dels principals problemes ha estat la falta d'informació de la ciutadania envers el Tribut i en alguns municipis com Sant Cugat, Cerdanyola o Barberà, s'han creat plataformes ciutadanes que recullen signatures per mostrar el malestar d'aquells que estan en contra del nou tribut. Lamenten que només es parlés de l'entrada a la zona 1 de transport públic, sense explicar què comportaria als ciutadans.
Els municipis formen part de la primera zona tarifària de l'AMB. Foto: Adrià Costa
Davant la falta d'informació de l'AMB, han estat els governs locals els que han mantingut reunions amb els ciutadans per informar-los de la manera com es calcula i també a què es destina l'impost, com en el cas de Sant Andreu de la Barca, Begues o Cervelló. A Sant Cugat, Pere Soler s'ha fet un fart d'anar amunt i avall de la ciutat vallesana per explicar a veïns, comerciants i empresaris l'afectació d'un tribut que en diverses ocasions ha recordat que "ha vingut per quedar-se". En aquest sentit, l’Àrea Metropolitana s’ha compromès pròximament a fer una campanya d'informació a tots els municipis que ho demanin per esclarir dubtes i aportar informació a la ciutadania.
En total s'hauran girat de l'ordre de 200.000 rebuts entre els propietaris dels municipis que des de l'1 de gener de 2019 ja formen part de la primera corona de l'AMB: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat.