24
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
9:16h
Sabadell era l'única ciutat catalana de més de 100.000 habitants que en els últims quatre anys havien baixat el nombre de delictes. Una tònica que ara el nou cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sabadell, Enric Cervelló (Barcelona, 1969), vol mantenir. "La seguretat ciutadana", apunta com el seu objectiu i no "l'ordre públic", remarca. Gairebé dos anys després, la capital vallesana i els vuit municipis que en depenen, tenen una nova direcció. La línia seguirà sent la mateixa, optimizar recursos, molta col·laboració amb tots els cossos de seguretat i sobretot "dona visibilitat a la "bona feina" que fa la comissaria sabadellenca. Una tasca difícil, com admet, perquè han de competir amb les imatges i denúncies d'algunes actuacions policials.
- Ens acostem a finals d'any i toca fer balanç. Com està en l'àmbit delictiu la ciutat?
- Les dades són força bones i des de l’ABP s’ha treballat perquè sigui possible, tot i que hi ha un 6% més dels fets i un repunt en algun aspecte. En línies generals s’està aconseguint que es redueixin els delictes. Es troba dins uns límits normals.
- De què es tracta aquest "repunt"?
- És per de delictes a l’interior de vehicles, perquè és molt fàcil cometre'ls. Per mitigar-lo cal sobretot fer prevenció i demanar al ciutadà, especialment ara per Nadal, que si guarda productes al cotxe ha de recordar que no és una caixa forta. No és aconsellable deixar coses visibles a dins del cotxe.
- Enguany ja s'han superat els 200 contenidors cremats, una pràctica que sembla instal·lada a la ciutat.
- Ho estem tractant amb Policia Municipal, perquè ho estan investigant i volem ser partícips. Conjuntament ho estem analitzant per saber si hi ha una causa efecte, el perquè hi ha tants contenidors cremats. Aquest tema no és únicament de Sabadell, d’on vinc, de Sant Andreu, a Barcelona, també és un tema recorrent. Les motivacions poden ser moltes, des d’alguna persona que pateix problemes psicològics fins algú que li hagin imposat una multa o hagi tingut problemes burocràtics amb l’ajuntament i tradueix el seu malestar amb aquest comportament.
- L'intendent Roger Sales en una entrevista aquesta casa va assegurar que hi havia un sospitós.
- Sí, des de la Policia Municipal s’ha practicat alguna detenció. De totes maneres, pel volum de contenidors cremats es pot pensar, i és una hipòtesi, que hi ha més d’una persona.
- Li ha deixat una llista d'encàrrecs per fer el seu predecessor?
- Tota un sèrie de coses que volia iniciar, però sobretot la tasca de fer visible la feina professional, que és molt bona, dels mossos d'aquesta comissaria i aconseguir una millor comunió amb la resta de cossos que concentra aquesta ABP. I també fer-ho més visible. Una de les coses que hem fet són les patrulles conjuntes, especialment en mercats, però també a petits i grans comerços.
- I amb el personal que hi ha s'arriba per cobrir els nou municipis de la seva ABP?
- El conseller, Miquel Buch, ha reconegut que hi ha manca d’agents al cos, després de sis anys sense promocions. Ara tenim 500 persones preparant-se per ser mossos i s'estan fent dues promocions perquè hi entrin dues tandes de 750 més. Tot això es traduirà en breu, i només repeteixo el que ha dit el conseller, en tenir 2.000 mossos més al carrer.
- I pot fer algun tipus de pressió perquè en destinin a Sabadell?
- En els nostres informes ja expliquem quines són les nostres necessitats, però no només n'hi ha a Sabadell, també d’altres llocs les tenen. De totes maneres, segurament ens n’acabaran enviant.
- Sap quants?
- No, això la Prefectura fa la distribució en funció de les necessitats del territori.
- A l'ABP de Sabadell hi ha un grup destinat a la violència de gènere, amb tres agents. Cal reforçar aquest servei?
- És un tema prioritari per a nosaltres, igual que les agressions sexuals. Actualment, no hi ha un volum més alt de fets, però com que som més propers la gent s’atreveix a venir a les comissaries i denunciar-ho. Això és gràcies a visualitzar la violència de gènere i a les campanyes que informen que es pot denunciar i es pot acabar amb aquest tema, perquè no hi ha ningú que es mereixi aquest tracte. Mantenim l’estructura i amb una sergenta que s’encarrega de gestionar i vehicular, juntament amb Santa Perpètua de Mogoda.
- Aquest any s'ha denunciat una violació múltiple, arran d'aquest fet hi ha hagut un increment de l'atenció?
- No és necessari que hi hagi denúncia perquè intervinguem, només en fer la consulta. De totes maneres, no obliguem a posar la denúncia i es pot venir a parlar amb els especialistes, perquè entenem que és una decisió personal. Ajudem la ciutadana, tant si vol presentar denúncia com si no.
En aquest sentit, fem tasques de prevenció i amb el personal que tenim maximitzem la informació. Així, amb l'Oficina de Relacions amb la Comunitat, que és una part molt important de la comissaria, ens dediquem a parlar amb les poblacions de més risc i per aquí introduïm el missatge que la violència de gènere no és acceptable. No només toquem aquesta temàtica, també les discriminacions per odi, per qualsevol motiu, ja sigui per creences o LGTBI.
- Des de la PAHC s'han denunciat pràctiques "intimidatòries" dels Mossos d'Esquadra abans de produir-se un desnonament.
- El funcionament d’un desnonament, i des de la PAH ho saben, perquè ho hem parlat, anem de la mà de l’ajuntament i d’un jutjat. I quan aquest emet una ordre mirem qui hi ha i enviem una patrulla per informar que tal dia han de marxar del lloc i haurà de treure les seves pertinences. Això es pot fer a través de Mossos d’Esquadra o els jutjats mateixos. A més, si hi ha menors i alguna situació de risc, també s’informa l’ajuntament, perquè serveis socials en tingui coneixement. Tot això és una prèvia abans d’anar amb l’ordre pública, no es va amenaçant. És una informació d’una notificació sortida de dependències judicials. Així, el dia indicat aquella persona ja sap que hi anirem i no ha de ser una sorpresa. L’últim que voldríem nosaltres és fer servir ordre públic per fer fora ningú.
- Ha estat en el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya, per tant, en un moment de bona convivència amb els altres cossos de l'Estat. Després del que s'ha viscut aquests últims anys, especialment després de l'1-O i la post-sentència, creu que es manté?
- La relació és boníssima, no sé si és des d’abans de l’octubre o des de després. A l’altre ABP també ho era. Aquí, a Sabadell, no he notat cap diferència. Al cap i a la fi, si tots ens dediquem al mateix negoci, la seguretat ciutadana, no entenc perquè no hauria de ser així. No som competidors, tot i que tenim les competències delimitades, igual que hem de treballar conjuntament amb policies locals, també ho hem de fer bé amb el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil.
- Què li han traslladat de la impressió que té la ciutadania del cos, després d'alguns episodis viscuts amb detencions i persones ferides per actuacions policials?
- Aprofito per llançar el missatge: les mobilitzacions han de ser comunicades, que és diferent d’autoritzades. Per saber per on aniran, quan i què es farà. Dit això, tothom té dret a manifestar-se. El problema està quan se sobrepassa la limitació de les tanques, les colpegen, es fan llançaments d'ampolles o pedres contra els mossos. Entenem que no és la totalitat de la gent que es manifesta. La ciutadania ha d’anar tranquil·la a les manifestacions, perquè els Mossos no tenim cap interès a que la gent no es manifesti. Al contrari.
El que no entenem és que s’ataqui la policia. Però també haig de dir que si són, per dir una xifra, un miler de persones les que protesten, 10 o 15 són les que provoquen aldarulls. Per això, intentem anar cap aquestes. Si hi ha agressió directa, la policia no es pot quedar amb els braços creuats. Em sap molt de greu que ens dediquem a ordre públic quan som de seguretat ciutadana. Ho recalco, de seguretat ciutadana. Volem dedicar-nos a la gent que roba, també molt a l’atenció a la víctima, sobretot a les dones, als delictes d’odi i als col·lectius més vulnerables.
- A la passada Festa Major una de les nits va acabar amb nou detinguts i diversos policies i ciutadans ferits. Hi ha previsió de muntar un dispositiu especial?
- He començat a preguntar què va passar. De cara a l’any vinent estem mirant com fer-ho, perquè la gent pugui sortir i passar-ho bé i que no hi hagi la intervenció policial. Entenem que és un fet puntual i no té més conseqüència.
- Ens acostem a finals d'any i toca fer balanç. Com està en l'àmbit delictiu la ciutat?
- Les dades són força bones i des de l’ABP s’ha treballat perquè sigui possible, tot i que hi ha un 6% més dels fets i un repunt en algun aspecte. En línies generals s’està aconseguint que es redueixin els delictes. Es troba dins uns límits normals.
- De què es tracta aquest "repunt"?
- És per de delictes a l’interior de vehicles, perquè és molt fàcil cometre'ls. Per mitigar-lo cal sobretot fer prevenció i demanar al ciutadà, especialment ara per Nadal, que si guarda productes al cotxe ha de recordar que no és una caixa forta. No és aconsellable deixar coses visibles a dins del cotxe.
La feina d'equip, important per al nou cap Foto: Juanma Peláez
- Enguany ja s'han superat els 200 contenidors cremats, una pràctica que sembla instal·lada a la ciutat.
- Ho estem tractant amb Policia Municipal, perquè ho estan investigant i volem ser partícips. Conjuntament ho estem analitzant per saber si hi ha una causa efecte, el perquè hi ha tants contenidors cremats. Aquest tema no és únicament de Sabadell, d’on vinc, de Sant Andreu, a Barcelona, també és un tema recorrent. Les motivacions poden ser moltes, des d’alguna persona que pateix problemes psicològics fins algú que li hagin imposat una multa o hagi tingut problemes burocràtics amb l’ajuntament i tradueix el seu malestar amb aquest comportament.
"Pel volum de contenidors cremats es pot pensar, i és una hipòtesi, que hi ha més d'una persona"
- L'intendent Roger Sales en una entrevista aquesta casa va assegurar que hi havia un sospitós.
- Sí, des de la Policia Municipal s’ha practicat alguna detenció. De totes maneres, pel volum de contenidors cremats es pot pensar, i és una hipòtesi, que hi ha més d’una persona.
- Li ha deixat una llista d'encàrrecs per fer el seu predecessor?
- Tota un sèrie de coses que volia iniciar, però sobretot la tasca de fer visible la feina professional, que és molt bona, dels mossos d'aquesta comissaria i aconseguir una millor comunió amb la resta de cossos que concentra aquesta ABP. I també fer-ho més visible. Una de les coses que hem fet són les patrulles conjuntes, especialment en mercats, però també a petits i grans comerços.
- I amb el personal que hi ha s'arriba per cobrir els nou municipis de la seva ABP?
- El conseller, Miquel Buch, ha reconegut que hi ha manca d’agents al cos, després de sis anys sense promocions. Ara tenim 500 persones preparant-se per ser mossos i s'estan fent dues promocions perquè hi entrin dues tandes de 750 més. Tot això es traduirà en breu, i només repeteixo el que ha dit el conseller, en tenir 2.000 mossos més al carrer.
- I pot fer algun tipus de pressió perquè en destinin a Sabadell?
- En els nostres informes ja expliquem quines són les nostres necessitats, però no només n'hi ha a Sabadell, també d’altres llocs les tenen. De totes maneres, segurament ens n’acabaran enviant.
- Sap quants?
- No, això la Prefectura fa la distribució en funció de les necessitats del territori.
Una de les reunions diàries a la comissaria sabadellenca Foto: Juanma Peláez
- A l'ABP de Sabadell hi ha un grup destinat a la violència de gènere, amb tres agents. Cal reforçar aquest servei?
- És un tema prioritari per a nosaltres, igual que les agressions sexuals. Actualment, no hi ha un volum més alt de fets, però com que som més propers la gent s’atreveix a venir a les comissaries i denunciar-ho. Això és gràcies a visualitzar la violència de gènere i a les campanyes que informen que es pot denunciar i es pot acabar amb aquest tema, perquè no hi ha ningú que es mereixi aquest tracte. Mantenim l’estructura i amb una sergenta que s’encarrega de gestionar i vehicular, juntament amb Santa Perpètua de Mogoda.
- Aquest any s'ha denunciat una violació múltiple, arran d'aquest fet hi ha hagut un increment de l'atenció?
- No és necessari que hi hagi denúncia perquè intervinguem, només en fer la consulta. De totes maneres, no obliguem a posar la denúncia i es pot venir a parlar amb els especialistes, perquè entenem que és una decisió personal. Ajudem la ciutadana, tant si vol presentar denúncia com si no.
En aquest sentit, fem tasques de prevenció i amb el personal que tenim maximitzem la informació. Així, amb l'Oficina de Relacions amb la Comunitat, que és una part molt important de la comissaria, ens dediquem a parlar amb les poblacions de més risc i per aquí introduïm el missatge que la violència de gènere no és acceptable. No només toquem aquesta temàtica, també les discriminacions per odi, per qualsevol motiu, ja sigui per creences o LGTBI.
El nou cap dels Mossos, Enric Cervelló Foto: Juanma Peláez
Està al cos des del seu desplegament, a Vic Foto: Juanma Peláez
- Des de la PAHC s'han denunciat pràctiques "intimidatòries" dels Mossos d'Esquadra abans de produir-se un desnonament.
- El funcionament d’un desnonament, i des de la PAH ho saben, perquè ho hem parlat, anem de la mà de l’ajuntament i d’un jutjat. I quan aquest emet una ordre mirem qui hi ha i enviem una patrulla per informar que tal dia han de marxar del lloc i haurà de treure les seves pertinences. Això es pot fer a través de Mossos d’Esquadra o els jutjats mateixos. A més, si hi ha menors i alguna situació de risc, també s’informa l’ajuntament, perquè serveis socials en tingui coneixement. Tot això és una prèvia abans d’anar amb l’ordre pública, no es va amenaçant. És una informació d’una notificació sortida de dependències judicials. Així, el dia indicat aquella persona ja sap que hi anirem i no ha de ser una sorpresa. L’últim que voldríem nosaltres és fer servir ordre públic per fer fora ningú.
- Ha estat en el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya, per tant, en un moment de bona convivència amb els altres cossos de l'Estat. Després del que s'ha viscut aquests últims anys, especialment després de l'1-O i la post-sentència, creu que es manté?
- La relació és boníssima, no sé si és des d’abans de l’octubre o des de després. A l’altre ABP també ho era. Aquí, a Sabadell, no he notat cap diferència. Al cap i a la fi, si tots ens dediquem al mateix negoci, la seguretat ciutadana, no entenc perquè no hauria de ser així. No som competidors, tot i que tenim les competències delimitades, igual que hem de treballar conjuntament amb policies locals, també ho hem de fer bé amb el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil.
"Em sap molt de greu que ens dediquem a ordre públic quan som de seguretat ciutadana"
- Què li han traslladat de la impressió que té la ciutadania del cos, després d'alguns episodis viscuts amb detencions i persones ferides per actuacions policials?
- Aprofito per llançar el missatge: les mobilitzacions han de ser comunicades, que és diferent d’autoritzades. Per saber per on aniran, quan i què es farà. Dit això, tothom té dret a manifestar-se. El problema està quan se sobrepassa la limitació de les tanques, les colpegen, es fan llançaments d'ampolles o pedres contra els mossos. Entenem que no és la totalitat de la gent que es manifesta. La ciutadania ha d’anar tranquil·la a les manifestacions, perquè els Mossos no tenim cap interès a que la gent no es manifesti. Al contrari.
El que no entenem és que s’ataqui la policia. Però també haig de dir que si són, per dir una xifra, un miler de persones les que protesten, 10 o 15 són les que provoquen aldarulls. Per això, intentem anar cap aquestes. Si hi ha agressió directa, la policia no es pot quedar amb els braços creuats. Em sap molt de greu que ens dediquem a ordre públic quan som de seguretat ciutadana. Ho recalco, de seguretat ciutadana. Volem dedicar-nos a la gent que roba, també molt a l’atenció a la víctima, sobretot a les dones, als delictes d’odi i als col·lectius més vulnerables.
Cervelló al seu despatx Foto: Juanma Peláez
- A la passada Festa Major una de les nits va acabar amb nou detinguts i diversos policies i ciutadans ferits. Hi ha previsió de muntar un dispositiu especial?
- He començat a preguntar què va passar. De cara a l’any vinent estem mirant com fer-ho, perquè la gent pugui sortir i passar-ho bé i que no hi hagi la intervenció policial. Entenem que és un fet puntual i no té més conseqüència.