Reportatge

«El meu avi va anar a Cuba»: el terrassenc de 92 anys que ha transcrit les peripècies de seu avi al segle XIX

Josep de Pablo ha tardat prop d'11 anys a passar a ordinador les memòries del seu avi, on hi explica la seva experiència a l'illa en què va viure durant 25 anys al segle XIX

per Marc Solé , Terrassa, 16 de desembre de 2019 a les 08:00 |
Josep de Pablo al Centre Òmnia de Sant Llorenç. | Marc Solé
Josep de Pablo té 92 anys i en fa dotze que acut religiosament cada dimarts al matí al Punt Òmnia del barri de Sant Llorenç, a Terrassa. Avui en dia, és l'usuari més veterà del centre, que duu a terme labors d'inclusió social mitjançant les noves tecnologies en barris perifèrics de diverses ciutats catalanes, entre elles, Terrassa, on n'hi ha set.

Precisament, des que va arribar al centre de Pablo és alumne de lliçons d'informàtica, fet que el va portar a materialitzar una gesta que avui ens permet tenir accés a una història amb el seu avi com a protagonista: Mariano Angás; nascut a Alcolea de Cinca (Osca) el 5 de juliol de 1847 i que amb 21 anys, i per sorteig, va ser destinat a Cuba, aleshores colònia espanyola, per a rebre la instrucció militar. Tanmateix, mai va participar a la Guerra de Cuba, que va tenir lloc entre 1895  i 1898 i va culminar amb la independència de l'illa.


Angás viuria a Cuba durant 25 anys, fins que va tornar al poble, on finalment, el 1897 va morir tranquil·lament, i amb raó: aprofitant les seves habilitats com a escrivà, havia deixat constància de les seves aventures, peripècies i desgràcies al país caribeny. Ara, de la mà del seu nét, Josep de Pablo, LaTorre ha tingut accés a aquestes escriptures: paperejant amb molta delicadesa, mostra orgullosament un per un els dossiers que ha desxifrat. N'està feliç, i els guarda en una carpeta verda juntament amb nombroses còpies a ordinador.

Les classes d'informàtica el van encoratjar a transcriure amb ordinador els documents originals


Corria el 2007 quan Josep de Pablo, nét d'Angàs, va començar a freqüentar el Punt Òmnia del seu barri atret per les classes d'informàtica. Ràpidament s'hi va sentir còmode, i això, segons "el va encoratjar" a transcriure amb ordinador els documents originals, escrits amb una cal·ligrafia exquisida i de difícil comprensió a parts iguals. La tasca li va comportar més de 10 anys de meticulositat i obsessió, però les ganes de saber del seu avantpassat eren "tantes", que va acabar passant a ordinador les memòries del seu avi, Mariano Angás, miembro del 2do Batallón de Baza. "Una estona gairebé cada dia" li va servir per completar la gesta. Ara, amb 92 anys, se les coneix bé i les mostra emocionat.
 

Josep de Pablo en una classe d'informàtica. Foto: Punt Òmnia Sant Llorenç


De l'arxiu de José de Pablo també en destaca una carta datada del 28 de maig de 1880. A la missiva, enviada per una família tarragonina a Mariano Angás, se li demana que "protegeixi per tots els mitjans" al seu fill, el qual seria destinat a Cuba. De Pablo explica que "va ser una manera desesperada de sentir-se més tranquils sabent que el seu hereu era destinat sol a un territori tan llunyà", pel que van confiar en Mariano Angás, del que "no sap com" sabien que ja feia més de 10 anys que residia a l'illa.

En total són 32 pàgines desgastades i escrites amb una lletra lligada i fina que de Pablo va transcriure, diu, "per curiositat"


En total, de Pablo ha transcrit fins a tres dossiers que el seu avi va escriure a la darreria del segle XIX: en un explica la seva vida laboral, en un altre, la seva experiència a l'exèrcit durant deu anys, i a l'altra, hi resumeix detalladament la història de Cuba des de l'arribada de Colom a l'illa fins i fins al segle XVIII. Són 32 pàgines desgastades i escrites amb una lletra lligada i fina que de Pablo va transcriure, diu, "per curiositat".
 

Un dels documents escrits per l'avi de Josep de Pablo, Mariano Angás, durant la seva estància a Cuba. Foto: Marc Solé


Els documents originals van arribar al transcriptor improvisat fa prop de vint anys de la mà de la seva germana, difunta fa quatre anys. Ella, sabedora del seu interès pels seus orígens i reconstrucció de l'arbre genealògica, li va traspassar els dossiers, però ell no va trobar els mitjans ni la motivació per emprendre tal obra fins que no va aprendre a remenar l'ordinador, a les classes del Punt Òmnia.

Dels documents se'n desprenen anècdotes interessants del pas de Mariano Angás per l'illa, que va durar 25 anys. Primer, va arribar-hi per fer el servei militar, que va durar 5 anys. Posteriorment, seguiria a l'exèrcit com a escrivà fins al 1877. Aleshores, ja "alliberat", com explica el seu nét, Angás va començar a deambular per l'illa. Primer, en un magatzem de "licors i begudes cubanes", després en un hotel i per últim, com a Inspector d'Hisenda.
 

Josep de Pablo fullejant un dels documents que ha transcrit. Foto: Marc Solé


Als textos, escrits en tercera persona a tall de dietari, Angás hi explica a ritme frenètic -i sense massa signes de puntuació- la seva vida a Cuba citant constantment dates i noms de carrers i persones, com si ho volgués deixar escrit per sempre. Als fulls s'hi recullen les vivències d'Angás fins el 1892: les últimes frases fan referència al seu casament: la ceremonia del enlace matrimonial el 14 de mayo a las 6 de la mañana en la Iglesia de la Parroquia de San Pedro por el Párroco Mosén José Noguera siendo padrinos i testigos dona Teodora More i Mají Clarío vecinos de la ciudad de Fraga(...) per acabar amb un misteriós "continuando". Moriria 5 anys després, quan regentava l'únic estanc d'Alcolea de Cinca, poble que l'havia vist néixer 51 anys abans.


També en destaquen les seves anades i vingudes a la Península per visitar la família, les escales fins arribar a la seva Alcolea de Cinca Natal (Ferrol, Gijón, Bilbao, Saragossa, Las Palmas...), el seu viatge a Madrid -on enumera un a un tots els monuments, carrers i places que en va trepitjar- o la seva escapada al Vaticà el 1892, on va anar a entregar els documents necessaris per casar-se mesos després per l'Església amb la seva neboda, Teresa Boned.

Aquest treballador de la construcció jubilat ha dedicat els últims 11 anys a transcriure les aventures del seu avi a Cuba


A Josep de Pablo se li il·luminen els ulls quan parla del seu avi i els seus documents: se'l veu emocionat, i se li nota que sovint, li agradaria saber-ne moltes més coses. Tot i així, el que sap, ho repeteix i ho explica amb redundància; vol fer-se entendre i sobretot, vol que en quedi constància. Aquest treballador de la construcció jubilat ha dedicat els últims 11 anys a transcriure les aventures del seu avi a Cuba. La Sandra, responsable del centre, explica que des de fa mesos, en Josep li insistia en la seva voluntat de donar a conèixer a la història.

Ara, en una visita al Punt Òmnia de Sant Llorenç i efectivament, la seva il·lusió es feia palesa a primera vista: la història del seu avi per fi tindria un altaveu. Tenia ganes de parlar però també de recordar; uns petits apunts escrits a mà li recordaven la data de naixement i defunció i el nom complet de Mariano Angás y Badillo, el seu avi, el que va anar a Cuba.

 

Participació