procés català

Alerta Solidària presenta una querella per la vulneració de drets a dos dels detinguts el 23-S

La voluntat és que s'obri una investigació per un delicte contra la integritat moral i per un delicte de detenció il·legal de Ferran Jolis i Jordi Ros

per Sergi Baixas , Sabadell, 5 de desembre de 2019 a les 12:46 |
Xavi Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària. | Sergi Baixas
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Alerta Solidària presenta dues querelles per la vulneració de drets de dos dels detinguts el 23 de setembre durant l'Operació Judes. En concret es presenten en nom de Ferran Jolis, i de Jordi Ros. Així ho han explicat el portaveu d'Alerta Solidària, Xavi Pellicer, acompanyat de l'advocat de Ferran Jolis, Carles Perdiguero, en una roda de premsa aquest divendres al matí davant dels jutjats de Sabadell.

La querella s'ha presentat amb la voluntat que s'obri una investigació per un delicte contra la integritat moral i per un delicte de detenció il·legal. Pellicer ha explicat que "les querelles s'han presentat davant dels tractes que van patir des de la seva detenció fins al seu empresonament".


El portaveu d'Alerta Solidària ha comparegut per anunciar la presentació de la querella en nom de Ferran Jolis, i que durant els pròxims dies, es presentarà també la de Jordi Ros per part del seu advocat. Pellicer ha denunciat un conjunt de vulneracions sistemàtiques de drets fonamentals i de defensa que en "qualsevol país democràtic no tindrien cap validesa jurídica". 

Carles Perdiguero, advocat de Jolis, ha explicat que l'objectiu final és que s'obri una investigació per un delicte de detenció il·legal i contra la integritat moral. Una detenció que "va ser il·legal des del minut zero", ja que no va ser assistit per un advocat fins passades 43 hores i pels maltractaments que va patir durant la detenció i el trasllat a presó.


Ferran Jolis i Jordi Ros són els únics CDR empresonats a Soto del Real als que l'Audiència Nacional no va reconèixer que se'ls hagués vulnerat els seus drets en el moment de ser detinguts. Als altres cinc se'ls va anul·lar la seva ordre de presó fa tres setmanes tot i que finalment se'ls va ratificar la presó preventiva.

La compareixença ha estat acompanyada per diverses associacions de drets humans com ara l'Associació Memòria contra la Tortura o l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura; a més d'Eva Pou, advocada d'alguns dels altres detinguts durant el 23-S.

Els últims fets

El titular del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va tornar a dictar presó provisional el 20 de novembre per als quatre CDR acusats de terrorisme a qui la Sala Penal de l'AN va anul·lar l'ordre d'empresonament al considerar que s'havia vulnerat el dret a defensa dels detinguts perquè no es va proporcionar informació essencial als advocats. El magistrat va prendre la decisió després de repetir la vista de mesures cautelars d'Eduardo Garzón, Guillem Xavier Duch, Xavier Buigas i Alexis Codina, que estan empresonats al centre penitenciari de Soto del Real des de fa més de dos mesos.

Les defenses continuen sol·licitant l'alliberament dels empresonats mentre que la fiscalia i l'acusació particular demanen que es mantingui la presó provisional. També s'ha posat de manifest en reiterades declaracions per part de les defenses l'argument que els fets no corresponen al tipus penal de terrorisme sinó al de desordres públics i que l'Audiència Nacional no és competent per jutjar-ho. A més, consideren que la tinença de substàncies amb les quals es podria fabricar explosius, segons l'atestat de la Guàrdia Civil, s'hauria perseguir per la via administrativa i no penal.

Els acusats estan sent investigats per delictes de pertinència a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls. El jutge va considerar a la interlocutòria que els va enviar a presó per primer cop que hi ha indicis que els set empresonats formen part d'ERT (Equips de Resposta Tàctica), "una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via, incloses les violentes".



 

 

Participació