28
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
9:45h
El passat 23 de setembre, Sabadell es va llevar amb un desplegament de la Guàrdia Civil per diferents punts de la ciutat. Vehicles, agents i fins i tot un helicòpter del cos de l'institut armat. Van escorcollar i detenir quatre persones de la ciutat, dues van quedar en llibertat i les altres, detingudes i posteriorment van ingressar a presó, acusades de terrorisme. Una d'aquestes va ser en Jordi Ros, actualment en règim tancat -4 hores de pati al dia-, amb una vis-a-vis de dues hores mensuals, unes vuit trucades setmanals i una trobada mensual de 40 minuts "amb el vidre", com diu el seu oncle, David Ros (Sabadell, 1949) com l'únic contacte amb l'exterior. Ell és la veu i la cara de la família en "aquests moments tan durs" i defensa que el seu nebot va rebre "coaccions". Sosté que és "un bon noi" i incapaç "d'atemptar contra la vida de les persones". Més de dos mesos després de tot plegat, conversa amb NacióSabadell d'aquell dia i de tot el que s'ha derivat.
- On era i com s’assabenta de la detenció del Jordi en l’operatiu de la Guàrdia Civil?
- Era amb un petit grup d’amics, en una zona de França, fent bicicleta. Vaig rebre una trucada al matí que no entenia i a la tarda ja vaig veure el vídeo del periodista Quico Sallés, en què apareixia el meu germà dient: “Si m’ho haguessin demanat [Guàrdia Civil], els hagués obert la porta”. I ja quan arribo l’endemà, vaig veure la casa destrossada del meu germà. D’entrada, estava molt desorientat i vaig viure amb molta angoixa la tornada cap a Sabadell.
- I en Jordi, com es troba?
- Doncs, em sorprèn, i tots els que el veiem i parlem amb ell habitualment coincidim que està bé. Tenint en compte que fa més de dos mesos que està a presó i la situació en què es troba és inhumana. L’he vist tres vegades i m’ha agradat, perquè el veig bé de caràcter i d’higiene. A més, m’ha explicat que s’ha inventat, amb bosses d’escombraries, una mena de cortina de bany. També, amb dues ampolles de plàstic, una mena de penjador per a la roba.
- Ha vist la declaració íntegre davant el jutge?
- No l’he pogut veure, només els tres primers minuts, fins on he pogut, i alguns talls. Però, pel que m’han dit gent que en sap sobre dret penal, en Jordi no ha estat ben defensat a l’Audiència Nacional. De fet, és la sensació que tenia i la que teníem tots.
- I amb el que ha vist, què en pensa?
- No és el Jordi que coneixem, ell és un bon noi. El meu fill em va trucar i em va dir el mateix: “Aquest no és el Jordi. Aquest va drogat”. Suposicions, n’hi ha moltes. Et puc dir que ha estat molt coaccionat des del primer moment, perquè si et posen una pistola a la cara o al cap, no cal que te la tornin a posar, També les condicions del trasllat amb antifaç. I això és tortura psicològica. A més, tampoc va dormir durant tres dies, no va tenir ulleres fins passats quatre i l’advocat de confiança no va poder entrar en contacte amb ell fins al cinquè dia.
- Diu que és “un bon noi”, però qui ho llegeixi pot pensar: “El seu oncle què ha de dir del seu nebot...”
- ... L’he tingut en braços quan era un nadó i al llarg de la vida ens hem anat veient. Quan el veig per la tele, el veig trastornat. No només ho dic jo, també el meu fill i els seus pares. Insisteixo, ha tingut moltes fonts de coacció. Perquè si et diuen: “O col·labores sinó se t’enduen els teus pares i els teus germans”. Ell els ha volgut protegir. En absolut, mai faria res que es pogués acostar al terrorisme, en el sentit de fer mal a les persones i molt menys atemptar contra vides. De fet, quan té el primer contacte amb l’advocat diu: “Què faig aquí si no he fet res”.
- I què els ha dit sobre el tema de l’advocat, per què decideix tenir un d’ofici?
- No ho sap. Diu que ha estat confús i que, en cap moment, ha sabut qui era el seu advocat. I en teníem un d’assignat, per Alerta Solidària. A tot això, cal afegir que vam demanar un habeas corpus, perquè crèiem que estava en una situació d’indefensió i ell ho va rebutjar. I això no s’explica.
- Coneixia de la seva afició per la química i la manipulació de productes susceptibles de provocar detonacions?
- He rebut un correu electrònic d’un químic, en el qual em comenta que els productes que cita a la declaració són per a l’agricultura. A més, destaca que serien incapaços de fer explosius, no només pel tipus de productes, també perquè cal el detonador i amb tots aquests no hi ha res que ho pugui fer. De totes maneres, vull deixar clar que no hi entenc d’aquest tema, només trasllado el que he rebut. El que sé és que no hi ha cap dels fets pels delictes dels quals se’ls acusa, per tant, estan a la presó per uns fets que no existeixen. Estan en una situació absolutament injusta i inhumana. Tot plegat, la situació d’aïllament, pot derivar en una malaltia mental potent, perquè els estan maltractant.
- Imagini’s que finalment acaba sortint en llibertat i els càrrecs de terrorisme queden en un no res. Estudien demandar l’Estat?
- Això no ho he parlat amb l’advocat, perquè no és de les coses que més ens preocupin ara mateix. Però he sentit a dir que això es pot reclamar, tot i que ja s’ha vist el cas que han fet dels dictàmens d’Europa que han arribat com en el cas de l’Otegi, per exemple. La teoria diu que l’Estat respon del normal o anormal servei que ofereix i la Guàrdia Civil n’és un.
- Han sol·licitat el trasllat a presons catalanes?
- S’està treballant en la documentació que motivi el trasllat a presons catalanes. Sé que hi ha d’altres que ho estan fent, ho estem estudiant en el cas del Jordi. És una millora pels familiars i per la intoxicació mediàtica. No és el mateix per a ell veure els mitjans de comunicació de Madrid que els de Catalunya.
- La Guàrdia Civil havia estat fent seguiments dels detinguts durant més d’un any, no van notar res?
- No, pel que m’han dit, no s’havia notat res, ni hi havia sospites que els seguien, però un cop ha passat tot plegat, sí que algú està lligant caps. Recapitulant i fent memòria, troben que aquell dia o quan eren a tal altre lloc, sí van notar alguna cosa, però és ara i no aleshores.
- I l’advocat què els ha dit, com veu el cas del Jordi?
- Anem una mica més a remolc dels altres, perquè els altres no van declarar i en Jordi, sí. Encara que la feina de l’advocat d’ara es faci ben feta, prèviament no hauria d’haver declarat i, per tant, això ens va en contra. No hi entenc, perquè el dret no és la meva matèria, però tot apunta que des de la defensa d’ofici no es va fer la feina que s’havia de fer.
- Els ha manifestat algun tipus d’esperança perquè quedi en llibertat?
- L’esperança la tenim tota, perquè no existeixen els fets i, per tant, no hi ha delicte. Això vol dir que estan empresonats injustament. Ara bé, l’advocat s’està llegint el sumari i va treballant i insisteixo que no hi ha els fets pels quals estan a la presó. Però ja hem vist com ha actuat l’estat espanyol amb els líders polítics... Tot i així, confio que si s’examina jurídicament bé el tema quedaran en llibertat.
- I això li posa una data?
- No serà immediat. Tot just s’han recorregut qüestions prèvies i no sé si s’han fet en totes. Per arribar a judici s’ha d’haver treballat bé, com s’està fent, i després hi ha els tempos de l’Audiència, que els desconec.
- La família com està afrontant la situació?
- No ho portem massa bé, estem molt tocats. Ens ha alterat la vida de forma important, però sobretot a ell. La seva parella no ha pogut tornar a casa fins fa ben poc, ha estat més d’un mes amb el seu pis precintat. Ha hagut de viure a casa de familiars i amics. A més a més, també van rebentar i regirar les cases dels seus pares i el seu germà.
- Ara tenen una certa notorietat mediàtica i s’organitzen diversos actes. Tem que, amb el pas del temps, el cas del 23-S quedi oblidat?
- No ho dic jo, però ja m’han comentat que hi ha un abans i un després del 23-S. Aquell dia va ser una provocació, perquè va tocar els sentiments i va afectar molta gent. Això es pot normalitzar? Diria que l’Estat està sobrepassant moltes barreres. Deixant a banda el procés que està vivint Catalunya, hi ha molta gent que no vol la manca de llibertats que s’està atacant i em dona la impressió que aquest carro si apunta gent. Passen els dies i no veig que decaigui l’interès. El 23-S és una ferida molt grossa que s’ha fet a la societat catalana, perquè, al cap i a la fi, són persones normals. Segurament, seran independentistes, alguns més activistes que d’altres, però gent corrent. Moltes persones em diuen, els del 23-S podríem ser qualsevol de nosaltres i això fa que la indignació no decaigui, al contrari.
- I la presó, creu que al Jordi li farà canviar aquests ideals?
- Aniria molt bé que la seva estada a la presó li curés la ferida que li ha suposat la detenció. Li convé refer-se i quan surti de la presó tindrà diferents preocupacions, ja que ara estava canviant de feina, i haurà de normalitzar la seva vida. No ho hem parlat amb ell, el que més ens preocupa ara mateix és que en Jordi estigui bé.
- On era i com s’assabenta de la detenció del Jordi en l’operatiu de la Guàrdia Civil?
- Era amb un petit grup d’amics, en una zona de França, fent bicicleta. Vaig rebre una trucada al matí que no entenia i a la tarda ja vaig veure el vídeo del periodista Quico Sallés, en què apareixia el meu germà dient: “Si m’ho haguessin demanat [Guàrdia Civil], els hagués obert la porta”. I ja quan arribo l’endemà, vaig veure la casa destrossada del meu germà. D’entrada, estava molt desorientat i vaig viure amb molta angoixa la tornada cap a Sabadell.
- I en Jordi, com es troba?
- Doncs, em sorprèn, i tots els que el veiem i parlem amb ell habitualment coincidim que està bé. Tenint en compte que fa més de dos mesos que està a presó i la situació en què es troba és inhumana. L’he vist tres vegades i m’ha agradat, perquè el veig bé de caràcter i d’higiene. A més, m’ha explicat que s’ha inventat, amb bosses d’escombraries, una mena de cortina de bany. També, amb dues ampolles de plàstic, una mena de penjador per a la roba.
- Ha vist la declaració íntegre davant el jutge?
- No l’he pogut veure, només els tres primers minuts, fins on he pogut, i alguns talls. Però, pel que m’han dit gent que en sap sobre dret penal, en Jordi no ha estat ben defensat a l’Audiència Nacional. De fet, és la sensació que tenia i la que teníem tots.
- I amb el que ha vist, què en pensa?
- No és el Jordi que coneixem, ell és un bon noi. El meu fill em va trucar i em va dir el mateix: “Aquest no és el Jordi. Aquest va drogat”. Suposicions, n’hi ha moltes. Et puc dir que ha estat molt coaccionat des del primer moment, perquè si et posen una pistola a la cara o al cap, no cal que te la tornin a posar, També les condicions del trasllat amb antifaç. I això és tortura psicològica. A més, tampoc va dormir durant tres dies, no va tenir ulleres fins passats quatre i l’advocat de confiança no va poder entrar en contacte amb ell fins al cinquè dia.
- Diu que és “un bon noi”, però qui ho llegeixi pot pensar: “El seu oncle què ha de dir del seu nebot...”
- ... L’he tingut en braços quan era un nadó i al llarg de la vida ens hem anat veient. Quan el veig per la tele, el veig trastornat. No només ho dic jo, també el meu fill i els seus pares. Insisteixo, ha tingut moltes fonts de coacció. Perquè si et diuen: “O col·labores sinó se t’enduen els teus pares i els teus germans”. Ell els ha volgut protegir. En absolut, mai faria res que es pogués acostar al terrorisme, en el sentit de fer mal a les persones i molt menys atemptar contra vides. De fet, quan té el primer contacte amb l’advocat diu: “Què faig aquí si no he fet res”.
David Ros parlant del seu nebot Foto: Albert Hernàndez
- I què els ha dit sobre el tema de l’advocat, per què decideix tenir un d’ofici?
- No ho sap. Diu que ha estat confús i que, en cap moment, ha sabut qui era el seu advocat. I en teníem un d’assignat, per Alerta Solidària. A tot això, cal afegir que vam demanar un habeas corpus, perquè crèiem que estava en una situació d’indefensió i ell ho va rebutjar. I això no s’explica.
- Coneixia de la seva afició per la química i la manipulació de productes susceptibles de provocar detonacions?
- He rebut un correu electrònic d’un químic, en el qual em comenta que els productes que cita a la declaració són per a l’agricultura. A més, destaca que serien incapaços de fer explosius, no només pel tipus de productes, també perquè cal el detonador i amb tots aquests no hi ha res que ho pugui fer. De totes maneres, vull deixar clar que no hi entenc d’aquest tema, només trasllado el que he rebut. El que sé és que no hi ha cap dels fets pels delictes dels quals se’ls acusa, per tant, estan a la presó per uns fets que no existeixen. Estan en una situació absolutament injusta i inhumana. Tot plegat, la situació d’aïllament, pot derivar en una malaltia mental potent, perquè els estan maltractant.
- Imagini’s que finalment acaba sortint en llibertat i els càrrecs de terrorisme queden en un no res. Estudien demandar l’Estat?
- Això no ho he parlat amb l’advocat, perquè no és de les coses que més ens preocupin ara mateix. Però he sentit a dir que això es pot reclamar, tot i que ja s’ha vist el cas que han fet dels dictàmens d’Europa que han arribat com en el cas de l’Otegi, per exemple. La teoria diu que l’Estat respon del normal o anormal servei que ofereix i la Guàrdia Civil n’és un.
- Han sol·licitat el trasllat a presons catalanes?
- S’està treballant en la documentació que motivi el trasllat a presons catalanes. Sé que hi ha d’altres que ho estan fent, ho estem estudiant en el cas del Jordi. És una millora pels familiars i per la intoxicació mediàtica. No és el mateix per a ell veure els mitjans de comunicació de Madrid que els de Catalunya.
Un moment de l'entrevista amb David Ros Foto: Albert Hernàndez
- La Guàrdia Civil havia estat fent seguiments dels detinguts durant més d’un any, no van notar res?
- No, pel que m’han dit, no s’havia notat res, ni hi havia sospites que els seguien, però un cop ha passat tot plegat, sí que algú està lligant caps. Recapitulant i fent memòria, troben que aquell dia o quan eren a tal altre lloc, sí van notar alguna cosa, però és ara i no aleshores.
- I l’advocat què els ha dit, com veu el cas del Jordi?
- Anem una mica més a remolc dels altres, perquè els altres no van declarar i en Jordi, sí. Encara que la feina de l’advocat d’ara es faci ben feta, prèviament no hauria d’haver declarat i, per tant, això ens va en contra. No hi entenc, perquè el dret no és la meva matèria, però tot apunta que des de la defensa d’ofici no es va fer la feina que s’havia de fer.
- Els ha manifestat algun tipus d’esperança perquè quedi en llibertat?
- L’esperança la tenim tota, perquè no existeixen els fets i, per tant, no hi ha delicte. Això vol dir que estan empresonats injustament. Ara bé, l’advocat s’està llegint el sumari i va treballant i insisteixo que no hi ha els fets pels quals estan a la presó. Però ja hem vist com ha actuat l’estat espanyol amb els líders polítics... Tot i així, confio que si s’examina jurídicament bé el tema quedaran en llibertat.
- I això li posa una data?
- No serà immediat. Tot just s’han recorregut qüestions prèvies i no sé si s’han fet en totes. Per arribar a judici s’ha d’haver treballat bé, com s’està fent, i després hi ha els tempos de l’Audiència, que els desconec.
- La família com està afrontant la situació?
- No ho portem massa bé, estem molt tocats. Ens ha alterat la vida de forma important, però sobretot a ell. La seva parella no ha pogut tornar a casa fins fa ben poc, ha estat més d’un mes amb el seu pis precintat. Ha hagut de viure a casa de familiars i amics. A més a més, també van rebentar i regirar les cases dels seus pares i el seu germà.
Defensa la innocència d'en Jordi Foto: Albert Hernàndez
- Ara tenen una certa notorietat mediàtica i s’organitzen diversos actes. Tem que, amb el pas del temps, el cas del 23-S quedi oblidat?
- No ho dic jo, però ja m’han comentat que hi ha un abans i un després del 23-S. Aquell dia va ser una provocació, perquè va tocar els sentiments i va afectar molta gent. Això es pot normalitzar? Diria que l’Estat està sobrepassant moltes barreres. Deixant a banda el procés que està vivint Catalunya, hi ha molta gent que no vol la manca de llibertats que s’està atacant i em dona la impressió que aquest carro si apunta gent. Passen els dies i no veig que decaigui l’interès. El 23-S és una ferida molt grossa que s’ha fet a la societat catalana, perquè, al cap i a la fi, són persones normals. Segurament, seran independentistes, alguns més activistes que d’altres, però gent corrent. Moltes persones em diuen, els del 23-S podríem ser qualsevol de nosaltres i això fa que la indignació no decaigui, al contrari.
- I la presó, creu que al Jordi li farà canviar aquests ideals?
- Aniria molt bé que la seva estada a la presó li curés la ferida que li ha suposat la detenció. Li convé refer-se i quan surti de la presó tindrà diferents preocupacions, ja que ara estava canviant de feina, i haurà de normalitzar la seva vida. No ho hem parlat amb ell, el que més ens preocupa ara mateix és que en Jordi estigui bé.