21
de novembre
del
2019
L'Audiència Nacional espanyola ha desestimat la petició de la defensa de quatre dels CDR empresonats per l'operació Judes perquè se'ls deixés d'investigar per un delicte de terrorisme. El manteniment de l'acusació segueix els passos del cas Altsasu, en què la Fiscalia de l'Audiència Nacional assegurava que els encausats actuaven sota "l'empara d'ETA", tot i la manca de proves per vincular-los a la banda. L'alt tribunal acabaria descartant el delicte de terrorisme.
Els advocats d'Alerta Solidària defensaven que una acusació d'aquest tipus només es pot mantenir si s'acredita de manera "fefaent" l'existència d'un clima de "terror social" provocat per una banda o grup organitzat de caràcter terrorista. L'Audiència, però, considera inadmissible aquest plantejament, que qualifica d'"absurd".
"Faria impossible la investigació dels actes susceptibles de qualificació de terroristes. La instrucció quedaria a l'espera que per resolució judicial o per una altra via acceptable per les defenses quedés acreditada l'existència d'una organització d'aquesta índole", resumeix el jutge Manuel García Castellón.
Una síntesi que per l'advocada d'Alerta Solidària, Eva Pous, representa "invertir" la presumpció d'innocència. El fet és que el sumari judicial de l'operació Judes, al qual ha tingut accés NacióDigital, no acredita l'existència d'explosius.
Al sumari tampoc apareix cap objectiu concret sobre el qual els investigats volguessin atemptar, més enllà d'apuntar una possible tancada al Parlament, però tot i això l'informe de la Guàrdia Civil insisteix a qualificar els investigats de membres del suposat "Equip de Resposta Tàtica (ERT)". Segons el sumari, aquest grup seguia les directrius estratègiques dels CDR, que qualifica d'"organització criminal". Al llarg de tot el sumari, però, no queda provada la vinculació dels investigats amb cap estructura política.
En el cas d'Altsasu la Fiscalia també apuntava que els encausats actuaven "seguint l'ideari" d'ETA. La banda armada basca també apareix al sumari de l'Operació Judes. En la interlocutòria dictada pel jutjat central número 6 de Madrid de l'Audiència Nacional el 20 de setembre -tres dies abans dels escorcolls i les detencions- el tribunal assegura que les accions que preparaven els investigats es poden "emmarcar" en els estàndards "d'històriques organitzacions terroristes" com ETA o Terra Lliure.
La vista, un "formalisme" per maquillar les irregularitats
La sala penal de l'Audiència va anul·lar dimarts l'ordre d'empresonament contra els quatre CDR. No els va alliberar, però va convocar una nova vista per aquest dimecres per decidir si els deixava en llibertat o tornava a dictar presó preventiva. Finalment, el jutge d’instrucció 6, Manuel García Castellón, s’ha decantat per la segona opció en una decisió que ha servit per maquillar les irregularitats que el mateix tribunal va admetre que hi havia hagut en la primera vista que va enviar els CDR acusats de terrorisme a la presó.
L'advocada d'Alerta Solidària Eva Pous ha lamentat que la repetició de la vista era només "un formalisme". "Ja era el que ens esperàvem", ha dit en una atenció als mitjans fora de l’Audiència Nacional. En aquest sentit, Pous ha anunciat que presentaran un recurs d’empara per vulneració de drets que "vicia" la causa, i ha tornat a denunciar "irregularitats" en el procediment i "preocupació" per la situació dels empresonats.
Els advocats d'Alerta Solidària defensaven que una acusació d'aquest tipus només es pot mantenir si s'acredita de manera "fefaent" l'existència d'un clima de "terror social" provocat per una banda o grup organitzat de caràcter terrorista. L'Audiència, però, considera inadmissible aquest plantejament, que qualifica d'"absurd".
"Faria impossible la investigació dels actes susceptibles de qualificació de terroristes. La instrucció quedaria a l'espera que per resolució judicial o per una altra via acceptable per les defenses quedés acreditada l'existència d'una organització d'aquesta índole", resumeix el jutge Manuel García Castellón.
Una síntesi que per l'advocada d'Alerta Solidària, Eva Pous, representa "invertir" la presumpció d'innocència. El fet és que el sumari judicial de l'operació Judes, al qual ha tingut accés NacióDigital, no acredita l'existència d'explosius.
Al sumari tampoc apareix cap objectiu concret sobre el qual els investigats volguessin atemptar, més enllà d'apuntar una possible tancada al Parlament, però tot i això l'informe de la Guàrdia Civil insisteix a qualificar els investigats de membres del suposat "Equip de Resposta Tàtica (ERT)". Segons el sumari, aquest grup seguia les directrius estratègiques dels CDR, que qualifica d'"organització criminal". Al llarg de tot el sumari, però, no queda provada la vinculació dels investigats amb cap estructura política.
En el cas d'Altsasu la Fiscalia també apuntava que els encausats actuaven "seguint l'ideari" d'ETA. La banda armada basca també apareix al sumari de l'Operació Judes. En la interlocutòria dictada pel jutjat central número 6 de Madrid de l'Audiència Nacional el 20 de setembre -tres dies abans dels escorcolls i les detencions- el tribunal assegura que les accions que preparaven els investigats es poden "emmarcar" en els estàndards "d'històriques organitzacions terroristes" com ETA o Terra Lliure.
La vista, un "formalisme" per maquillar les irregularitats
La sala penal de l'Audiència va anul·lar dimarts l'ordre d'empresonament contra els quatre CDR. No els va alliberar, però va convocar una nova vista per aquest dimecres per decidir si els deixava en llibertat o tornava a dictar presó preventiva. Finalment, el jutge d’instrucció 6, Manuel García Castellón, s’ha decantat per la segona opció en una decisió que ha servit per maquillar les irregularitats que el mateix tribunal va admetre que hi havia hagut en la primera vista que va enviar els CDR acusats de terrorisme a la presó.
L'advocada d'Alerta Solidària Eva Pous ha lamentat que la repetició de la vista era només "un formalisme". "Ja era el que ens esperàvem", ha dit en una atenció als mitjans fora de l’Audiència Nacional. En aquest sentit, Pous ha anunciat que presentaran un recurs d’empara per vulneració de drets que "vicia" la causa, i ha tornat a denunciar "irregularitats" en el procediment i "preocupació" per la situació dels empresonats.