11
de novembre
del
2019
El 2015 el PP i el PSOE van aconseguir tirar endavant al Congrés dels Diputats una reforma del codi penal que ampliava els paràmetres pels quals diversos delictes podien ser considerats terrorisme. Socialistes i populars van defensar la modificació per la necessitat d'adaptar la legislació espanyola a la normativa del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i obria la porta a considerar terrorisme delictes com els desordres públics i accions que no requerissin l'ús d'armes.
La mesura es va justificar com una adaptació als nous temps i es va basar en la necessitat de frenar el terrorisme gihadista. Quatre anys després, ha servit perquè l'Audiència Nacional inclogui el terrorisme com a acusació contra els nou CDR investigats en el marc de l'operació Judes. El sumari judicial, al qual ha tingut accés NacióDigital, no acredita l'existència d'explosius ni tampoc assenyala cap objectiu concret contra el qual els investigats volguessin atemptar, més enllà d'assegurar que tenien la voluntat d'ocupar el Parlament.
Des del 2015 la consideració de terrorisme ha guanyat amplitud i ja no només inclou qualsevol fet que provoqui un estat de terror a la població, sinó la "subversió de l'ordre constitucional" i "suprimir i desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques i socials". També l'alteració de la "pau pública", sense entrar en més concreció, tal com recull l'article 573.
La reforma del codi penal també estableix que si es tenen en possessió substàncies inflamables o incendiàries, els investigats poden ser condemnats entre vuit i quinze anys de presó si persegueixen alguns dels objectius que la legislació considera terrorisme.
Tot i que la Guàrdia Civil no ha pogut acreditar l'existència d'explosius a cap dels domicilis dels nou CDR investigats, però si la presència de materials inflamables o incendiaris, que la policia considera precursors d'explosius.
Amb estructura darrere, o sense
Amb l'argument de combatre l'amenaça gihadista en totes les seves variants, els partits defensors de la proposició van incloure modificacions per perseguir la captació a través d'Internet, així com mesures contra els anomenats "llops solitaris", aquells terroristes que actuen sense necessitat de ser part d'una estructura.
En aquest sentit, l'article 573 també obre la porta a condemnar per terrorisme delictes de desordres públics comesos per una organització però també de manera individual en l'empara d'un grup. Precisament, la Guàrdia Civil basa les seves acusacions en l'operació Judes en la tesi que els CDR són una "organització criminal" en el marc de la qual actuaven els nou investigats.
Quatre anys després, la reforma del codi penal impulsada pel PSOE i el PP pot ser decisiva a l'hora de mantenir les acusacions contra els nou membres dels comitès. El 2015, al Congrés, socialistes i populars només van tenir el suport de UPN, Coalició Canària i Foro Asturias. ERC, el PNB, Izquierda Plural i Amaiur hi van votar en contra, mentre que CiU i UPyD es van abstenir.
La mesura es va justificar com una adaptació als nous temps i es va basar en la necessitat de frenar el terrorisme gihadista. Quatre anys després, ha servit perquè l'Audiència Nacional inclogui el terrorisme com a acusació contra els nou CDR investigats en el marc de l'operació Judes. El sumari judicial, al qual ha tingut accés NacióDigital, no acredita l'existència d'explosius ni tampoc assenyala cap objectiu concret contra el qual els investigats volguessin atemptar, més enllà d'assegurar que tenien la voluntat d'ocupar el Parlament.
Des del 2015 la consideració de terrorisme ha guanyat amplitud i ja no només inclou qualsevol fet que provoqui un estat de terror a la població, sinó la "subversió de l'ordre constitucional" i "suprimir i desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques i socials". També l'alteració de la "pau pública", sense entrar en més concreció, tal com recull l'article 573.
La reforma del codi penal també estableix que si es tenen en possessió substàncies inflamables o incendiàries, els investigats poden ser condemnats entre vuit i quinze anys de presó si persegueixen alguns dels objectius que la legislació considera terrorisme.
Tot i que la Guàrdia Civil no ha pogut acreditar l'existència d'explosius a cap dels domicilis dels nou CDR investigats, però si la presència de materials inflamables o incendiaris, que la policia considera precursors d'explosius.
Amb estructura darrere, o sense
Amb l'argument de combatre l'amenaça gihadista en totes les seves variants, els partits defensors de la proposició van incloure modificacions per perseguir la captació a través d'Internet, així com mesures contra els anomenats "llops solitaris", aquells terroristes que actuen sense necessitat de ser part d'una estructura.
En aquest sentit, l'article 573 també obre la porta a condemnar per terrorisme delictes de desordres públics comesos per una organització però també de manera individual en l'empara d'un grup. Precisament, la Guàrdia Civil basa les seves acusacions en l'operació Judes en la tesi que els CDR són una "organització criminal" en el marc de la qual actuaven els nou investigats.
Quatre anys després, la reforma del codi penal impulsada pel PSOE i el PP pot ser decisiva a l'hora de mantenir les acusacions contra els nou membres dels comitès. El 2015, al Congrés, socialistes i populars només van tenir el suport de UPN, Coalició Canària i Foro Asturias. ERC, el PNB, Izquierda Plural i Amaiur hi van votar en contra, mentre que CiU i UPyD es van abstenir.