patrimoni

El poblat ibèric de Ca n'Oliver compleix dues dècades d'obertura al públic

Es va inaugurar el 7 de novembre de 1999

per NacióSabadell, 9 de novembre de 2019 a les 16:00 |
El poblat de Ca n'Oliver, a Cerdanyola. | Norma Vidal
El poblat Ibèric de Ca n'Oliver de Cerdanyola està de celebració, fa 20 anys que està obert al públic. Fins a l'1 d'octubre de 2020 hi ha programats diversos actes coincidint, no només amb el 20 aniversari de l'obertura al públic del poblat sinó també amb el 10è aniversari de la inauguració del museu.

Aquesta primera efemèride coincideix amb l'inici d'una nova campanya d'excavació al poblat. L'equipament actualment un diumenge de de cada mes fa tallers diversos i visites guiades de diferent temàtica i orientació.


El jaciment es podía visitar tots els diumenges pel matí. A partir de l’any 2001, el CRAC i el Museu de Cerdanyola, que havia estat inaugurat el 1998, van començar a desenvolupar un programa anual d’activitats destinades a difondre la cultura ibèrica.

Els inicis  

El 1986, un grup de persones interessades en l’arqueologia van plantejar a l’Ajuntament de Cerdanyola la possibilitat de reprendre les excavacions. El Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC), entitat fundada a partir de la primera intervenció en el jaciment, va dur a terme diverses campanyes amb el suport econòmic del consistori i la Generalitat entre 1987 i 1991. 

Des de l’inici dels treballs, es va anar perfilant un projecte de parc-mirador al turó, que comprenia l’excavació i l’adequació de tota l’àrea arqueològica. Es tractava de donar sentit a la recerca a través del “retorn” social. L’objectiu bàsic era la posada en valor d’aquest monument i del seu entorn, per convertir-lo en un indret de referència per a la població. El 1998 Ca n’Oliver es va integrar dins del projecte de recuperació del Parc de la Riera de Sant Cugat, cofinançat pels fons FEDER.


La intervenció arqueològica realitzada entre 1998 i 1999 va permetre posar al descobert una àmplia franja d’un barri de cases, la porta d’accés al recinte i part dels sistemes defensius d’aquest assentament. També va fer possible soterrar o reubicar diversos serveis (línies elèctriques i canonades) fora de la zona arqueològica, alliberant així la superfície interior. En aquests treballs en concret es va comptar amb la col·laboració econòmica de l'empresa AGBAR.

Per tal que les restes arqueològiques fossin visitades en les millors condicions,se’n van adequar els accessos, es van crear espais de circulació per dins del poblat i s’hi van col·locar plafons que fessin comprensible el conjunt històric al visitant. Un cop finalitzats els treballs, el poblat es va obrir al públic el 7 de novembre de 1999. 

 

Participació