Operacio Judes

Material dels CDR i la CUP i un carnet d'ERC: «evidències» de la Guàrdia Civil en l'Operació Judes

Cap de les unitats canines que va escorcollar els domicilis dels investigats va trobar explosius, segons consta en el sumari

per Andreu Merino, 8 de novembre de 2019 a les 16:16 |
Operatiu de la Guàrdia Civil a Sabadell | Juanma Peláez
Els escorcolls als domicilis dels nou investigats en l'Operació Judes per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per causar estralls van acabar sense que cap de les unitats canines que van actuar trobessin explosius. La Guàrdia Civil, però, va decomissar com a "evidències" -tal com recull el sumari judicial, al qual ha tingut accés NacióDigital- material de caràcter polític. Per exemple, xapes dels comitès de defensa de la República (CDR), una acreditació d'apoderat de la CUP o un carnet de militant d'ERC. En canvi, el sumari no acredita que els investigats adquirissin o fabriquessin explosius i es limita a apuntar l'existència de "precursors" per elaborar-ne.

Tots els escorcolls es van fer el 23 de setembre. En un dels dos domicilis de Jordi Ros a Sabadell, la policia va trobar-hi documents amb la "definició i funcions de l'estructura organitzativa dels CDR". Uns comitès que la Guàrdia Civil qualifica d'"organització criminal" en el seu informe. De fet, aquesta consideració serveix a l'institut armat per articular tota l'acusació, ja que presenta els investigats com a membres de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), considerat l'encarregat de dur a termes les accions més "sensibles" dels comitès.


Al domicili d'Alexis Codina a Sant Fost de Campsentelles la Guàrdia Civil va requisar-hi una pancarta amb el lema "Prou mentides, ni odi, ni vida, ni res, aquest judici és una farsa". També material pirotècnic i una samarreta de color negre amb el missatge "24 TSJC absolució" 

Banderes, xapes i dessuadores

La Guàrdia Civil també recull com a evidències en seu informe senyeres -sense especificar quantes- trobades al domicili de Xavier Duch a Sabadell, així com una bandera de l'au fènix i la Creu de Sant Jordi.

A casa d'Eduardo Garzón, a Cerdanyola del Vallès, la Guàrdia Civil va confiscar-hi dues dessuadores negres amb la inscripció "CDR Cerdanyola". També un full de paper on els agents aprecien l'escriptura de "cantones o penas [sic]" en català i basc. A Garzón també li van confiscar 21 adhesius amb el lema "Joves lliures en una terra Lliure", fets per Arran Sabadell, un comunicat de l'organització de l'esquerra independentista Endavant-Osan i un nas d'espuma de color vermell.


La confiscació de material polític va continuar al domicili de Xavier Buigas a Sant Pere de Torelló, on la policia va trobar-hi tres adhesius amb el lema "Jo sóc CDR" i un carnet de militant d'ERC. 

La confiscació de material polític produir-se també al domicili de Xavier Buigas a Sant Pere de Torelló, on la policia va trobar-hi tres adhesius amb el lema "Jo soc CDR" i un carnet de militant d'ERC

No és l'únic material d'un partit polític incorporat com a "evidència" al sumari. A casa de David Budria i Clara Borrero a Sabadell la Guàrdia Civil va confiscar "formación CUP [sic]" i una acreditació per exercir d'apoderat cupaire, a més de "propaganda d'índole independentista". També ha estat incorporada com a evidència una "tela pintada" amb el lema "Adri, et volem a casa", en referència al jove d'Esplugues de Llobregat acusat inicialment de terrorisme per l'Audiència Nacional espanyola i exiliat a Bèlgica des del 2017.

Al cubell d'escombraries de la cuina, l'institut armat també va trobar-hi una llibreta amb un text manuscrit encapçalat per les paraules "Nació digital" i que acabava amb les paraules "hi ha altres casos".

Terra Lliure i ETA

Les evidències contra els detinguts no es limiten a objectes materials sinó també a les seves publicacions a les xarxes socials. Al seu informe, la Guàrdia Civil aporta un tuit d'Alexis Codina amb el text "Viva los chicos de Altsasu! M***** a la guardia civil". "Podria referir-se a MORT", apunta la benemèrita.

L'institut armat també aporta un tuit fet per Eduardo Garzón amb la publicació d'una imatge de l'atemptat d'ETA contra Carrero Blanco a Madrid el 1973. Aquesta no és la primera vegada que apareix al sumari una referència a la banda.

Les evidències contra els detinguts no es limiten a objectes materials sinó també a les seves publicacions a les xarxes socials

En la interlocutòria dictada pel jutjat central número 6 de Madrid de l'Audiència Nacional el 20 de setembre -tres dies abans dels escorcolls i les detencions-, el jutge autoritza l'entrada als deu domicilis amb l'argument que la vigilància als investigats ha permès obtenir evidències que aquests han adquirit materials "susceptibles de ser utilitzats en accions violentes".

Unes accions que, segons l'Audiència Nacional, podrien provocar "danys materials o personals de conseqüències irreparables, en clara similitud amb les tècniques i procediments emmarcats en els estàndards d'històriques organitzacions terroristes com ETA o Terra Lliure".

 

Participació