El sumari dels CDR no acredita l'existència d'explosius

El sumari judicial de l'operació Judes, que acusa nou CDR de terrorisme, no recull cap prova que demostri que els investigats disposaven d'explosius preparats per causar estralls. NacióDigital ha tingut accés als nou volums que agrupen les investigacions de la Guàrdia Civil, els registres als domicilis dels acusats i les declaracions a l'Audiència Nacional, i la investigació fins ara només acredita la compra i experiments de tres dels acusats amb substàncies amb capacitat incendiària sense incloure cap prova definitiva de la materialització d'explosius.

Sobre els objectius d'aquest "pla d'acció subversiva", en paraules textuals del sumari, tampoc s'identifica cap indici concloent sobre l'ús que els acusats en volien fer. Els seguiments policials descriuen com alguns dels empresonats realitzaven "pràctiques o proves" en una pedrera abandonada i en una zona amb torres d'alta tensió i els titlla de "llocs susceptibles de ser objectes d'una possible acció".

En canvi, les diligències policials donen per fet que els acusats volien emprar els precursors d'explosius per dur a terme "atemptats terroristes" contra la Guàrdia Civil tot fent referència a la consulta per internet que uns dels acusats va fer de l'adreça de la caserna de Travessera de Gràcia i l'Hospitalet de Llobregat. "Per tot això les recerques de casernes de la Guàrdia Civil a Barcelona podrien estar relacionades amb la localització de possibles objectius sobre els quals dur a terme accions en què es poguessin utilitzar les substàncies ja referides", s'apunta al sumari.

"Precursors d’explosius"

La investigació centra principalment en Jordi Ros, de Sabadell, l'adquisició de material químic que el mateix sumari titlla de substàncies "precursores d’explosius". La policia conclou a partir dels seguiments que els acusats feien els experiments en dos "laboratoris", un a Sabadell i l’altre a Sant Fost de Campsentelles, el domicili on un dels empresonats, Alexis Codina, vivia amb la seva parella i els seus dos fills.
 La investigació recull imatges d'una fumerada enregistrada a la casa de Codina, registres de la compra de materials químics per part de Ros i restes de les seves escombraries on hi ha materials impregnats amb òxid. En una d'aquestes brosses, la policia localitza un paper amb el següent missatge: 

"Ens estimarem sí només sí, fem les nostres coses per nosaltres. Hi haurà gent que les acceptarà, aceptarà els nostres actes i serem valorats i estimats pels mateixos o no. Dependrà de judicis de valors de cada individu o col·lectiu. Mai hauriem de fer les coses per agradar, farem les coses segons el nostre criteri, valors, ètica i la nostra estima".

En el seu interrogatori davant del jutge, Ros assegura que la compra de material tenia com a objectiu “experimentar”. En la mateixa declaració, el jove de Sabadell nega que arribés a fabricar termita -una composició pirotècnica d'alumini barrejat amb un òxid metàl·lic- al·legant que "hi havia problemes", i també nega que fes gestions per comprar 200 quilos de parafina.

En un moment de l’interrogatori, l’investigat fa referència a l’àcid nítric i diu ser coneixedor que amb aquest material es poden fabricar explosius, però nega que fos el seu objectiu. La resposta és la mateixa quan el fiscal li pregunta pel seu objectiu de fabricar nitrocel·lulosa. Ros tampoc aclareix quina acció es volia fer contra una torre elèctrica i simplement comenta que li havia arribat un “rumor”.

Ros va fer la seva declaració representat per una advocada d'ofici. Actualment Alerta Solidària ha assumit la seva representació i denuncia que després de la detenció es van vulnerar els drets del seu client de triar advocat. Els seus lletrats demanaran la invalidació de les declaracions davant del jutge fetes mentre els investigats estaven representats per advocats d'ofici.
 
Una tancada al Parlament

Si bé no queda gens clar l'objectiu que perseguien els detinguts amb els experiments, en la investigació sí que es dibuixa una acció més definida la qual els acusats haurien ajudat a planificar: una tancada al Parlament. Segons el sumari, els nou de l'operació Judes tenien l'encàrrec de garantir la logística i la seguretat necessàries perquè es poguessin mantenir comunicacions dins i fora de l'edifici en el dia que anomenaven "el dia D" (dia de la sentència).

Una acció que un dels acusats va declarar a l'Audiència Nacional comptar amb la connivència del president de la Generalitat, Quim Torra. Les declaracions, que el mateix detingut assegurava que li havia arribat de tercers, han irromput amb força en la campanya fins al punt que els partits no independentistes s'han llançat a demanar explicacions a Torra per la seva suposada vinculació. El president de la Generalitat ha negat tenir "cap relació" amb els membres dels comitès de defensa de la República (CDR) detinguts el 23 de setembre i que estan empresonats preventivament acusats de terrorisme. Davant les informacions aparegudes, Torra assegura que les "desmenteix" i que no els dona "cap credibilitat". 

En aquest sentit, el president demana que s'aclareixi "sota quines condicions" s'han produït les declaracions dels detinguts i exigeix que es "preservi" el seu dret a defensa. Així s'ha expressat el dirigent independentista en un comunicat enviat per la seva oficina de tan sols dos paràgrafs després de la polèmica pel seu presumpte vincle amb els empresonats airejat pel sumari i per diversos mitjans de comunicació.

Els CDR, una "organització criminal"

El sumari circumscriu les accions que els acusats planejaven dur a terme en les motivacions polítiques dels CDR de "materialitzar" el mandat de l'1-O. La investigació titlla els Comités de Defensa de la República (CDR) d'"organització criminal" i descriu que amb el pas del temps s'ha anat "radicalitzant" i optant per la via "clandestina" per dur a terme accions delictives que permetin desplegar la República.

És en aquest marc en què les investigacions policials situen l'anomenat Equip de Resposta Tàtica (ERT), que conformarien els detinguts. Segons el sumari, aquest grup seguia les directrius estratègiques dels CDR, un fet que no queda provat en tota la investigació. I és que al llarg dels nou volums no només no apareix cap prova ni document al qual es pugui vincular els plans dels empresonats a una estructura política, sinó que en les escoltes telefòniques diversos detinguts es desmarquen dels CDR. "No estic als CDR ja , això no vol dir que no estigui fent coses eh Estic fent coses fora, i estem fent una xarxa amb gent que ha fet el mateix, que ha sortit dels CDR, s'ha organitzat en grups", comentava l'osonenc Xavier Buigas en una conversa telefònica abans del desembre del 2018.  

Escoltes i seguiments des del juliol

Els acusats estaven perfectament controlats per la policia. El cos havia obtingut autorització judicial no només per intervenir les converses telefòniques, sinó per introduir dispositius de seguiment als cotxes i als domicilis dels empresonats. Al sumari hi consten converses telefòniques del novembre del 2018 i seguiments físics a dos dels detinguts des del juliol d'aquest any. 

Entre la documentació que s'adjunta hi ha imatges aèries i de l'exterior d'alguns domicilis, de càmeres de seguretat dels establiments comercials on els acusats havien adquirit material químic, dels moviments d'alguns dels acusats i de restes recuperades de bosses de brossa que la policia havia intervingut per analitzar al laboratori químic.