07
de novembre
del
2019
Un grup d'investigadors han creat una nanopartícula que s'introdueix en les cèl·lules canceroses i allibera una toxina per induir la seva mort selectiva, sense afectar les cèl·lules sanes. Amb aquesta investigació s'obre una nova via per al tractament del limfoma no-Hodgkin més prevalent.
Aquesta petita partícula es podria desenvolupar com un fàrmac que podria ser utilitzat en el 40% de pacients amb aquest tipus de càncer que no responen a la teràpia actual. Els responsables d'aquesta recerca són investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), de l'Institut de Recerca Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que han publicat un article a la revista Haematologica.
La nanopartícula només actua en les cèl·lules de limfoma CXCR4 positives, capaces de disseminar i niar en medul·la òssia i ganglis limfàtics. D'aquesta forma, bloqueja la seva disseminació als òrgans sans amb possible afectació en aquest tipus de neoplàsia. Això és possible gràcies a la presència del receptor CXCR4, que està sobreexpressat en més de 20 tipus diferents de càncer, com ara la leucèmia mieloide aguda, carcinomes de mama, pròstata, endometri, ovari o cap i coll. Això obre la porta a utilitzar aquest fàrmac en altres tipus de tumor.
Actualment no hi ha medicaments en el mercat que eliminin selectivament les cèl·lules responsables de la disseminació metastàtica.
Aquesta petita partícula es podria desenvolupar com un fàrmac que podria ser utilitzat en el 40% de pacients amb aquest tipus de càncer que no responen a la teràpia actual. Els responsables d'aquesta recerca són investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), de l'Institut de Recerca Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que han publicat un article a la revista Haematologica.
La nanopartícula només actua en les cèl·lules de limfoma CXCR4 positives, capaces de disseminar i niar en medul·la òssia i ganglis limfàtics. D'aquesta forma, bloqueja la seva disseminació als òrgans sans amb possible afectació en aquest tipus de neoplàsia. Això és possible gràcies a la presència del receptor CXCR4, que està sobreexpressat en més de 20 tipus diferents de càncer, com ara la leucèmia mieloide aguda, carcinomes de mama, pròstata, endometri, ovari o cap i coll. Això obre la porta a utilitzar aquest fàrmac en altres tipus de tumor.
Actualment no hi ha medicaments en el mercat que eliminin selectivament les cèl·lules responsables de la disseminació metastàtica.