L'Audiència Nacional decidirà el 13 de novembre si el cerdanyolenc Eduardo Garzón queda en llibertat

És un dels set CDR empresonats en el marc de l'operatiu de la Guàrdia Civil, dut a terme el passat 23 de setembre

Manifestació a Sabadell per l'alliberament dels CDR
Manifestació a Sabadell per l'alliberament dels CDR | Juanma Peláez
27 d'octubre del 2019
Actualitzat a les 11:12h
Ja fa un mes que set membres dels comitès de defensa de la República (CDR) són en presó provisional acusats de terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per cometre danys. Un d'ells és el veí de Cerdanyola, Eduardo Garzón, que el 13 de novembre sabrà si continua privat de llibertat o no. És la data fixada per sotmetre's a una vista amb el jutge Manuel García-Castellón, segons ha pogut saber NacióDigital

El jutge va decretar presó sense fiança per a Garzón i els altres sis detinguts argumentant risc de fugida i reiteració delictiva. Cada un dels detinguts té una peça judicial separada i, per tant, les decisions del jutge han de ser individualitzades. "El problema és que veiem una automatització en les resolucions, sense ponderar cada cas individualment", assegura Eva Pous, advocada de Garzón i membre d'Alerta Solidària.

La lletrada insisteix que el procés judicial vulnera "el dret de defensa" dels empresonats i critica que els advocats encara no hagi tingut accés a la totalitat de la interlocutòria. "És preocupant tenint en compte de la gravetat dels fets que se li imputen", argumenta Pous, com per exemple la presumpta participació en una reunió amb la germana de Carles Puigdemont, que tant ella com l'acusat han negat.
 
Una circumstància que contrasta amb les constants filtracions publicades en mitjans de comunicació sobre la investigació dels detinguts. "Tot això ha passat mentre jo no podia tenir accés al seu expedient", lamenta l'advocada. Un impediment que vulnera la directiva 2012/13 aprovada per la Unió Europea, relativa al dret a la informació sobre processos penals.

Continuen les filtracions

Les reclamacions dels advocats no han aconseguit acabar amb les filtracions. El secret de sumari es va aixecar aquest dimecres i l'endemà el diari ABC ja obria la seva portada amb informació suposadament extreta del sumari. El rotatiu assegurava que els CDR disposaven d'una "cèl·lula dorment" que tindria l'objectiu de no cridar l'atenció dels cossos de seguretat i estar preparada per actuar en qualsevol moment. Ara bé, l'ABC no detalla quins objectius tindrien les seves accions.  

"Tot plegat forma part d'una estratègia de criminalització", valora Pous, que insta l'Audiència Nacional a "protegir la democràcia" tot i que ja s'hagi aixecat el secret de sumari. Un paper que segons Alerta Solidària, els jutges no estan complint. "Estan perseguint el dret a manifestació i els independentistes i la gent d'esquerres són el blanc de la caverna mediàtica i judicial", conclou Pous. 

Queden 18 dies perquè Garzón conegui si el jutge manté la mesura de presó preventiva o bé l'allibera. El membre dels CDR també està sent investigat per desordres públics, robatori amb força, lesions, atemptat contra l’autoritat i risc per a la circulació. Tot plegat per una protesta contra el trasllat dels presos a Madrid l'1 de febrer, a la carretera d’accés a la presó de Lledoners. La Generalitat s'ha personat com a acusació contra ell i vuit persones més. 

Pous va visitar aquest divendres Garzón a la presó i assegura que el seu client se sent "fort". "És conscient que tot és una estratègia de l'Estat", explica.

Garzón està sotmès al règim penitenciari FIES, que estableix estrictes protocols de control i vigilància. Tot just ara Garzón està rebent les cartes que va rebre a la presó després de la detenció, fa un mes, i tampoc ha estat fins ara que ha pogut fer les llistes de persones que el poden visitar.