​Badia vol deixar de ser el municipi més pobre de Catalunya

L'Ajuntament confia que el Parlament doni llum verda a la modificació de la Llei de creació del municipi que estableix una nova fórmula de finançament | Aquest dimecres acaba el període per a presentar esmenes a la nova proposta

Norma Vidal
25 de març del 2015
Actualitzat el 28 de març a les 10:25h
Imatge dels edificis de Badia del Vallès
Imatge dels edificis de Badia del Vallès | Norma Vidal

Imatge dels edificis de Badia del Vallès Foto: Norma Vidal


“Badia del Vallès presenta un dèficit de finançament estructural que ha de rebre resposta”. Així de contundent es mostra l'alcaldessa de la localitat vallesana, Eva Menor (PSC), que afirma que el municipi es troba en una situació d'extremada precarietat. Presenta la renda mitjana per càpita més baixa de Catalunya, una taxa d'atur de 27% i no disposa de sòl industrial ni d'activitat econòmica pròpia. Per si això fos poc, la situació de crisi ha colpejat els seus habitants amb molta duresa, de forma que actualment el 33% de la població depèn de Serveis Socials. Menor afirma que el 30% del pressupost municipal correspon a una subvenció que rep de la Generalitat, però adverteix que aquesta no és una solució definitiva per al municipi. En aquest escenari, el consistori ha presentat davant el Parlament una proposta per modificar la Llei de creació del municipi que inclou una nova fórmula per a calcular l'aportació que la Generalitat ha de fer a aquesta localitat. Aquest dimecres acaba el període per a presentar esmenes, després del qual el text es debatrà a la cambra catalana.

Badia del Vallès es va convertir en municipi independent el 14 d'abril de 1994. En el moment de la seva creació ja es va establir un finançament transitori especial de deu anys, en els quals la Generalitat es feia càrrec de gran part dels serveis. Una vegada finalitzat aquest període i veient que la situació d’insuficiència del consistori no havia variat, el juliol de 2007 es va formalitzar un conveni entre el Govern i l'Ajuntament que establia una subvenció de 3,1 milions d'euros anuals, amb una reducció progressiva que situa l'import en els 2,68 milions d'euros anuals el 2018. 

“El dèficit de finançament estructural continua inalterable i afecta seriosament la prestació dels serveis a la ciutadania”, assegura la alcadessa del municipi, Eva Menor. En aquest sentit adverteix que els únics ingressos propis del consistori procedeixen dels impostos que paguen els ciutadans, ja que la localitat no disposa d'indústria ni activitat econòmica pròpia. “Tenim la renda per càpita més baixa de Catalunya i no podem demanar més esforços als nostres veïns”, apunta.

Un valor cadastral baix

Menor assegura que un dels principals esculls amb què es troba l'equip de govern és el que està relacionat amb el valor cadastral dels pisos. “La majoria de ciutadans viuen en habitatges de protecció oficial que pertanyen a l'Incasòl fins l'any 2025”, apunta Menor que subratlla que el valor cadastral mitjà a Badia és de 16.253 euros, mentre que en altres municipis similars a aquests és de 59.593 euros. Això fa que l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) sigui de 66,7 euros de mitjana, molt per sota del que paguen la resta de catalans: uns 255 euros anuals. “No tenim espai per créixer i l'únic IBI que recaptem és el residencial”, explica Menor que considera que "aquest dèficit de capacitat fiscal respecte de l’IBI no es pot compensar com es fa a la resta de municipis de Catalunya". 

Per aquest motiu, la proposició de llei planteja un nou sistema de finançament que correspongui al dèficit estructural permanent de cada any i que es calcula en base a una fórmula matemàtica que té en compte la diferència del valor cadastral mitjà per habitant dels municipis del mateix estrat de població, el valor cadastral mitjà per habitant del municipi de Badia del Vallès, la pressió fiscal i el nombre d’habitants. “No venim a pidolar, només volem que s'apliqui una fórmula que sigui justa i que ens permeti prestar els serveis socials bàsics sense haver d'aplicar un càstig fiscal sobre els nostres ciutadans”, apunta Menor, que es mostra convençuda que amb la nova Llei i un procés de transformació urbana futur, el municipi podrà tirar endavant. “Necessitem marge per incrementar el valor mitjà dels nostres habitatges, rehabilitar-los, retirar l'amiant, millorar l'aïllament... són aspectes que també poden millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans”, comenta.

A més, també demana que la Generalitat i l’Institut Català del Sòl, cedeixin de forma urgent i gratuïta tots els terrenys del terme municipal que formen part de l’annex I del conveni signat el 31 de juliol de 2007, uns solars ubicats al Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec, on s'hi podria desenvolupar activitat empresarial o industrial. 

Veïns comprensius

El president de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Badia del Vallès, Ángel Melero, diu que es totalment comprensible la petició del consistori i reconeix que la crisi i les retallades has passat factura a molts ciutadans de Badia: “Hi ha moltes necessitats, la situació és complexa perquè som un poble particular”, apunta el veí que afirma que l'equip de govern “fa el que pot” i que mica en mica van veient-se millores.

Per Melero la proposta municipal és la més adequada, per la qual cosa es mostra totalment en contra de la possibilitat que el municipi torni a formar part d'una localitat veïna com Barberà del Vallès: “Aquesta opció no la veig i la descarto totalment, sempre estarem millor sols”, indica.

Procediment d'urgència

Aquest dimecres acaba el període per a presentar al·legacions al text que el consistori vallesà va exposar el passat 25 de febrer davant la Comissió d'Afers Institucionals. Un cop finalitzat el termini es debatran en el Ple del Parlament. Tot i que no s'ha fixat encara una data, fonts de la Generalitat han assenyalat que el més probable és que aquesta qüestió es tramiti a través d'un procediment d'urgència de manera que pugui quedar resolta el més aviat possible.