Sabadell exposa el primer i l'últim cartell de la Festa Major durant la Guerra Civil

Es pot veure al Museu d'Art de la ciutat

Redacció
02 d'octubre del 2019
Els dos cartells de Festa Major de Sabadell
Els dos cartells de Festa Major de Sabadell | Ajuntament de Sabadell
El Museu d’Art de Sabadell (MAS) exposa aquests dies la mostra 1936. Cartells de Festa Major a Sabadell. 1939, en el marc d’ una exposició compartida de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. A la nostra ciutat estarà oberta fins al 27 d’octubre. L’objectiu d’aquesta proposta a Sabadell és exposar i contraposar dos cartells de la Festa Major local, concretament el del 1936 i el del 1939, que es conserven a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS).

El cartell de l’any 1936 el va fer l'artista sabadellenc Josep Vives Bracons i correspon a una festa que es va preparar però que no es va dur a terme ja que havia esclatat la Guerra Civil. El cartell de l’any 1939 és obra de l'artista sabadellenc Manuel Rallo Bono i és el primer després de la victòria franquista. Destaca per una gran imatge de la bandera espanyola amb la impressió de l’àliga imperial; a l’esquerra, una imatge del campanar de l’església de Sant Fèlix, i a sobre, l’escut de la ciutat amb una garlanda de tipus feixista. No hi manca la inscripció "Año de la victoria".

El contrast entre els cartells és considerable. D’entrada, pel paper en què està imprès aquest darrer, molt prim i de baixa qualitat. El text i les imatges coincideixen amb els anteriors tan sols amb l’escut de la ciutat i la imatge del campanar.

El cartell institucional de la Festa Major es considera un document històric, artístic i sociològic de primer nivell, que subministra informació per interpretar el moment històric en què ha estat creat.

El Museu d’Art i l’Arxiu Històric de Sabadell conserven una significativa col·lecció de cartells de la Festa Major de Sabadell, obres originals i impressions, dels anys 1905 al 1939. Destaca la coherència del conjunt, que permet seguir l’evolució del disseny gràfic, del Modernisme al Noucentisme, del tímid art decó al cubisme o l’expressionisme.

Els cartells eren escollits per concurs i seguien una iconografia tradicional: sempre hi apareixia l’escut i la silueta de la ciutat, referències al benestar econòmic i a la indústria, la dona sovint n’era la protagonista, vestida segons l’època com a pubilla catalana o com a dona de món, la festa es suggeria gràcies a les banderoles, fanalets xinesos i focs artificials, etc.