entrevista

Xavier Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària: «Qualsevol que qüestioni l'Estat és terrorista»

El coordinador de la defensa dels CDR empresonats considera que la reclusió preventiva busca desmobilitzar l'independentisme: "Com més resposta, més difícil serà condemnar"

per Aida Morales , Sabadell, 26 de setembre de 2019 a les 21:31 |
El portaveu d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer, després de l'entrevista. | Aida Morales
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de setembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Presó provisional sense fiança per a set independentistes més, set dels nou membres de CDR que van ser detingut dilluns per la Guàrdia Civil. Ara l'Audiència Nacional els ha empresonat, al·legant que veu indicis de terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per un delicte d'estralls. Tot un seguit d'acusacions que, segons Xavier Pellicer (Sabadell, 1983), jurista i portaveu d'Alerta Solidària, formen part d'una estratègia a les portes de la sentència del Tribunal Suprem. 

Pellicer, coordinador de la defensa d'aquest cas, assegura que l'Estat busca "atemorir" i demana que la ciutadania faci justament el contrari: sortir al carrer. "Si aconseguim que a cada cop repressiu hi hagi més mobilització, es veuran obligats a canviar d'estratègia", encoratja. El moment, però, demana fermesa i serenor, sobretot quan set persones dormiran, injustament, a la presó de Soto del Real. Per això, ha dit, Alerta Solidària treballarà per impugnar les detencions.


- Aquesta setmana la Guàrdia Civil va detenir nou persones vinculades als CDR presumptament vinculats a una "organització terrorista secessionista". Quina és la lectura que en fan de l'operació?

- Tal com s'han produït les detencions i en les dates en què s'han produït veiem un doble objectiu que és polític i no judicial. Per una banda, és un cop de precampanya electoral que interessa a un partit que gestiona un govern en funcions per plantejar una determinada imatge de cara a les properes eleccions estatals. I, per altra banda, per les dates veiem una lectura política claríssima d'intentar construir un relat contra el moviment independentista. Creiem que tenen una por enorme de les possibles mobilitzacions que hi haurà en les properes setmanes per l'aniversari de l'1-O i la possible sentència condemnatòria del judici del procés. I, per tant, estan intentant aturar les mobilitzacions o debilitar-les de la manera que sigui.


- I ara els han empresonat de forma preventiva a Soto del Real, al·legant risc de fuga, destrucció de proves, perill d'exili i reiteració delictiva. 

- Ho veiem com el colofó d'una sèrie de vulneracions de drets i d'un operatiu amb una intenció absolutament política que, el que pretén, és atemorir la població. En cap cas volen dirimir el dret o ser proporcionals amb les proves.

- Alerta Solidària ja ha denunciat l'aplicació encoberta de la llei antiterrorista.

- Sí, perquè hi ha hagut una deliberada i continuada vulneració de drets fonamentals i del dret a la defensa de les persones detingudes, així com dels propis advocats. Per exemple, el Col·legi d'Advocats de Sabadell ens ha confirmat que, per ser un procediment legal, la Guàrdia Civil hauria d'haver notificat que s'estaven produint uns escorcolls i que s'estava procedint a la detenció d'unes persones, ja que elles no havien pogut designar un advocat de confiança i, per tant, se'ls havia de designar un advocat d'ofici. Això no va passar i ens obre la porta a impugnar les detencions i els escorcolls, especialment de les dues persones que encara no han pogut agafar la seva defensa efectiva.


També s'han mantingut els detinguts en un règim d'incomunicació i d'aïllament que no és legal perquè les directives europees transposades a l'estat espanyol sobre persones detingudes obliguen que, després de la detenció, els advocats es puguin entrevistar en seu policial amb elles. I tampoc s'ha facilitat la ubicació de les persones, que és una obligació que té la Guàrdia Civil. També s'han practicat interrogatoris entre les quatre i les sis del matí, després d'haver estat 36 o 40 hores sense dormir. I, malgrat haver-hi secret de sumari, no només s'ha filtrat informació sinó que, des de perfils oficials de la Guàrdia Civil, s'han facilitat proves de la investigació com poden ser vídeos.

- Per tant, impugnaran tant les detencions com els escorcolls?

- Ja s'han presentat dos escrits en nom de les famílies de les dues persones que no han pogut ser assistides pels advocats de confiança, manifestant la il·legalitat de la detenció i demanant que se'ls deixi lliures. I un cop tinguem accés a les proves, farem tots els passos necessaris per impugnar la situació. 

- Tampoc se'ls ha aportat informació sobre els atestats policials, tenint en compte que part d'aquests ja ha sortit als mitjans de comunicació?

- Això forma part de la guerra bruta i mediàtica, que té molt més a veure amb la situació política que la jurídica. Cap d'aquestes informacions les podem confirmar, i ni tan sols desmentir, perquè no hi tenim accés. El que sí que es denota és allò que no tenen. En un primer moment feien unes acusacions i ara n'hi ha unes altres. 

"Històricament, l'Audiència Nacional ha portat tota una sèrie de casos que són polítics, amb moltes irregularitats al darrera, donant veracitat a proves obtingudes de forma dubtosa"

- De fet, alguns dels delictes inicials que sostenia la Fiscalia de l'Audiència Nacional, com el de rebel·lió, han desaparegut. 

- Han intentat posar l'etiqueta del terrorisme, per tal que fos l'Audiència Nacional qui pogués dur aquest cas i perquè ells tinguin una certesa que el relat es complirà i podran tenir màniga ampla a l'hora d'actuar. La competència de determinats delictes els té l'Audiència, que és un tribunal d'excepció, hereu del franquisme, que vulnera molts dels drets i recomanacions jurídiques. Històricament, l'Audiència Nacional ha portat tota una sèrie de casos que són polítics, amb moltes irregularitats al darrere, donant veracitat a proves obtingudes de forma dubtosa.

- Però no és la primera vegada que succeeix. Hi ha el precedent de Tamara Carrasco, que també va ser detinguda i investigada per terrorisme a l'Audiència Nacional. 

- Sí, va passar amb la Tamara, i fa uns 10 anys amb l'operació Pandora i l'operació Piñata, dos casos que van quedar arxivats i que no van ni arribar a judici. També amb els tres de Gràcia que van acabar absolts... És una constant de determinats casos en què volen generar un impacte polític utilitzant com a eina aquest tribunal polític. 

- S'està redefinint el delicte de terrorisme per adaptar-lo a la causa catalana?

- El que ha passat forma part d'un determinat relat i d'una determinada definició de terrorisme que vol fer l'Estat, que és que qualsevol agent social i polític que contravingui o qüestioni el propi Estat o els principis d'aquest Estat forma part dels terroristes. Això es deriva dels canvis legislatius de la definició de terrorisme, en què es treien paràmetres objectius i se'n posaven subjectius. 
 

Xavier Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària. Foto: Aida Morales


- S'havia trobat amb altres casos en els quals s'hagués utilitzar el terme de "terrorisme secessionista"? 

- Davant de les darreres mobilitzacions massives i desobedients que hi ha hagut a Catalunya, l'Estat es troba amb el problema de no tenir un terme jurídic per poder criminalitzar-ho i perseguir-ho. Per tant, estan estirant els tipus legals que tenen per intentar encabir unes mobilitzacions que els hi estan fent mal políticament.

- La delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, va dir que la Guàrdia Civil actuava de forma "preventiva". Això és legal?

- Òbviament, és legal que, si algú està a punt de cometre un delicte, es pugui impedir. Però aquí entrem en els termes de la ciència ficció, en què una policia preventiva persegueix les persones per les idees que tenen. Això s'entén enmig d'aquesta guerra bruta política i mediàtica de relats, i en un estat espanyol que vol impedir tota mena de mobilitzacions. El que s'està veient és un esfondrament constant del discurs de la Fiscalia i del Ministeri d'Interior, que alhora es va readaptant per poder justificar les detencions. Si no, és incomprensible entendre com dues persones que a les sis del matí són terroristes perillosos i imminentment preparats per atemptar, a les sis de la tarda estan lliures, però segueixen acusats de terrorisme.

- Per què van quedar en llibertat aquestes dues persones?

- Entenem que és fruit de la pressió popular, de la contestació social i de no comprar un discurs que s'intenta imposar de manera unilateral. I això provoca dubtes dins de la pròpia acusació i acció policial que fa que hagin d'anar improvisant. I des d'aquesta tònica s'expliquen les actuacions. Per què aquests dos? No ho sabem perquè no podem tenir accés a la informació jurídica de fons, ja que està sota secret de sumari. Però denota que si la Guàrdia Civil ha estat un any i mig investigant-los i creu que se'ls ha de detenir, que en 12 hores consideri el contrari deslegitima aquesta suposada investigació i aquests suposats fonaments. 

"Tenim constància que a alguns detinguts durant el trasllat de Barcelona a Madrid se'ls va intentar interrogar il·legalment i, per tant, pressionar-los perquè donessin informació sense la presència d'un advocat"

- Què han explicat aquestes dues persones als seus advocats?

- Que els van esbotzar la porta de casa, que es pensaven que els agents eren lladres perquè, fins que no es van posar a cridar, no els hi van dir que eren guàrdies civils. Que se'ls hi van endur tot de coses, que els van portar a la comissaria de Travessera de Gràcia, i que quan ja pensaven que anirien cap a Madrid van acollir-se al dret a no declarar i els van deixar en llibertat amb càrrecs.

- Res que els diferenciï de la resta? 

- No. 

- Hi ha dues persones més que sí que van decidir declarar en seu policial. Per què?

- Nosaltres qüestionem que van decidir declarar perquè, si a les sis del matí t'esbotzen la porta de casa, entren encaputxats amb metralletes, t'apunten, et tenen deu hores en un escorcolls, t'aïllen i et tenen 36 hores més sense dormir, posem en qüestió quina és la voluntat d'aquestes persones. Entenem que han patit una sèrie de pràctiques irregulars i manipuladores per part de la Guàrdia Civil que invaliden qualsevol acció que s'hagi pogut fer amb elles. 

- Creu es poden haver aplicat mesures de pressió o amenaça? 

- No podem constatar res, però sí que tenim constància que a alguns detinguts durant el trasllat de Barcelona a Madrid se'ls va intentar interrogar il·legalment. I, per tant, pressionar-los perquè donessin informació sense la presència d'un advocat. Així que  aquestes pràctiques hi han sigut, i també les de no dormir perquè sabem que se'ls ha intentat prendre declaració durant vuit hores seguides i acabant a les sis de la matinada.
 

El portaveu d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer. Foto: Aida Morales

 
- Suposadament, aquestes dues persones van assegurar en el període de detenció que tenien pensat "fer soroll" durant l'aniversari de l'1-O, i fins i tot van admetre haver manipulat material que podria ser considerat explosiu. 

- Estem parlant que no han trobat materials explosius i que fer soroll no és cap delicte. Si fins i tot amb aquestes pràctiques això és el que diuen que tenen, ens agradaria veure què tenen realment. I qüestionar la pròpia declaració, perquè això no són condicions per fer cap declaració. A més, trobar precursors d'explosius vol dir que no has trobat explosius. I, per tant, no se't pot acusar de tinença d'explosius. Per altra banda, els precursors d'explosius són materials que tenen a veure amb productes de neteja, productes químics d'ús habitual, fertilitzants... Poques persones a casa seva no en tindrien. 

- Veu positiu que associacions de juristes com Jutges per a la Democràcia -l'ala progressista del sector- consideri que la Fiscalia de l'Audiència Nacional està utilitzant massa adjectius en l'acusació? 

- El que veiem és que hi ha hagut una vulneració de la presumpció d'innocència claríssima. Que s'està intentant fer un judici públic a unes persones que, algunes d'elles, ni tan sols han pogut tenir accés a un advocat de confiança o al propi expedient. 

"El que veiem és que hi ha hagut una vulneració de la presumpció d'innocència claríssima"

- Els detinguts es coneixen entre ells?

- Podrien formar part d'aquest grup de desenes de milers de persones que als vallesos s'han mobilitzat en els últims dos anys, per no dir centenars de milers. Per tant, podien conèixer-se com a persones actives de cada municipi o persones que participaven de mobilitzacions. 

- Per què els han recomanat no declarar?

- Tenen el dret fonamental de no declarar i no autoinculpar-se. I no fer-ho no té cap perjudici en una causa. A tu t'estan investigant, i qui ha de demostrar alguna cosa és qui t'està acusant, no tu, que ets innocent fins que no es demostri el contrari. Això és la presumpció d'innocència. I encara més en un operatiu en què has estat detingut, has passat molt poques hores amb els teus advocats i hi ha secret de sumari. Per tant, no saps el tipus de proves que tenen contra tu, si és que en tenen, o quins elements posen sobre la taula. 

- Quins són els propers passos?

- Nosaltres seguim batallant, tal com ens han demanat les famílies, per aconseguir tenir la defensa efectiva de les nou persones. I fins que no puguem tenir accés a aquestes persones no podrem saber l'estat, quin tracte han rebut, si han declarat, per què... És possible que els hagin fet firmar moltes coses sense saber ben bé què estan firmant.

"Creiem que si dilluns van sortir en llibertat dues persones és perquè va haver-hi una mobilització brutal que no s'esperaven i una resposta contestatària a l'actuació policial"

- Creuen que la sentència del judici de l'1-O del Suprem pot afectar en aquesta causa d'alguna manera?

- A priori no hauria d'afectar, ja que són dos casos que no tenen a veure, tot i que políticament formen part d'aquesta batalla política que hi ha entre un estat espanyol inamovible, que no vol trobar una sortida política per a un territori de l'Estat. I una població molt important d'aquest territori que s'està mobilitzant i que segueix lluitant per una sortida política. 

- Durant les últimes setmanes i mesos també s'han anat produint altres detencions, aquesta vegada per part de Mossos. Tenen relació les causes? 

- Les detencions per part dels Mossos contra militants independentistes i dels moviments populars formen part d'una estratègia de repressió de baixa intensitat en què, malgrat que la Generalitat en certs moments fa condemnes a la repressió patida per l'estat espanyol, l'acaba exercint en format de multes i detencions. Haig de dir que la detenció és l'últim recurs que s'ha d'utilitzar quan no hi ha altra manera de portar a declarar una persona, i que en el cas d'aquest dijous s'han detingut menors que haguessin pogut citar a declarar. Amb menors, amb qui s'ha de tenir especial cura dels seus drets, els Mossos no han tingut cap problema en utilitzar una pràctica lesiva com és una detenció. I moltes d'aquestes detencions no són amb ordre judicial, sinó d'ofici. És el que ens trobem amb la pràctica habitual dels Mossos d'Esquadra. 

- El govern espanyol enviarà un nombre encara indeterminat d'antiavalots a Catalunya per l'aniversari de l'1-O. Preveuen una nova situació de tensió i que això pugui perjudicar d'alguna manera els detinguts?

- Volem desmuntar aquest element de perjudici d'unes mobilitzacions cap a altres. Plantegem tot el contrari. Creiem que si dilluns van sortir en llibertat dues persones és perquè va haver-hi una mobilització brutal que no s'esperaven i una resposta contestatària a l'actuació policial. El que creiem és que com major mobilització i major resposta hi hagi a cada cop repressiu, més difícil ho tindran per seguir fent nous cops repressius i, fins i tot, per imposar mesures més dures als processos que ja hi hagi en marxa. Perquè entenem que aquests processos responen a unes lògiques polítiques. Com més mobilització social hi hagi i com més resposta, més difícil els serà condemnar i fer noves operacions, perquè al final tenen un objectiu molt clar, que és parar les mobilitzacions. Però si aconseguim que a cada cop repressiu hi hagi més mobilització, es veuran obligats a canviar d'estratègia. 
 

El portaveu d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer. Foto: Aida Morales

 

Participació