26
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
10:44h
Els membres dels CDR detinguts des de dilluns han arribat a l'Audiència Nacional en un autobús de la Guàrdia Civil cap a les 7 del matí, segons fonts policials. Els set arrestats, acusats de terrorisme, passaran a declarar davant del jutge al llarg d'aquest dijous.
Se'ls va detenir dilluns en el marc d'un operatiu ordenat pel titular del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, i en el qual els agents de la Benemèrita van trobar material i substàncies considerades "precursores" de la confecció d'explosius.
El ministeri públic considera que formaven un "grup terrorista d'índole secessionista català" i creu que planejaven atemptar entre l'1-O i la sentència. Els set independentistes han passat les últimes tres nits a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos, a Madrid, a l'espera de passar a disposició judicial.
Tenien "projectes terroristes", segons la Fiscalia
Segons el relat de la fiscalia, els detinguts preparaven "projectes terroristes amb fins secessionistes" i justifica que fossin arrestats davant la "certesa" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem. El ministeri públic va argumentar que calia "avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d'avançats estaven els preparatius".
Protestes i indignació de l'independentisme
L'independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat "intolerable" que es vulgui criminalitzar l'independentisme i se l'acusi de "moviment rebel i terrorista".
L'executiu espanyol ha respost que a l'Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb "autonomia i independència". De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar "qualsevol mena de potencial ús de la violència" per part de grups vinculats amb l'independentisme. Segons Sánchez, és una forma "fàcil" d'esvair "dubtes" sobre un hipotètic vincle "entre l'independentisme i qualsevol classe d'acció radical violenta".
Precedents de CDR acusats de terrorisme
Les detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L'abril del 2018, i també per ordre de l'Audiència Nacional, es va detenir l'activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d'Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.
Mesos després, al novembre, l'Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l'Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se'ls acusa d'incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.
D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.
Se'ls va detenir dilluns en el marc d'un operatiu ordenat pel titular del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, i en el qual els agents de la Benemèrita van trobar material i substàncies considerades "precursores" de la confecció d'explosius.
El ministeri públic considera que formaven un "grup terrorista d'índole secessionista català" i creu que planejaven atemptar entre l'1-O i la sentència. Els set independentistes han passat les últimes tres nits a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos, a Madrid, a l'espera de passar a disposició judicial.
Tenien "projectes terroristes", segons la Fiscalia
Segons el relat de la fiscalia, els detinguts preparaven "projectes terroristes amb fins secessionistes" i justifica que fossin arrestats davant la "certesa" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem. El ministeri públic va argumentar que calia "avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d'avançats estaven els preparatius".
Protestes i indignació de l'independentisme
L'independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat "intolerable" que es vulgui criminalitzar l'independentisme i se l'acusi de "moviment rebel i terrorista".
L'executiu espanyol ha respost que a l'Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb "autonomia i independència". De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar "qualsevol mena de potencial ús de la violència" per part de grups vinculats amb l'independentisme. Segons Sánchez, és una forma "fàcil" d'esvair "dubtes" sobre un hipotètic vincle "entre l'independentisme i qualsevol classe d'acció radical violenta".
Precedents de CDR acusats de terrorisme
Les detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L'abril del 2018, i també per ordre de l'Audiència Nacional, es va detenir l'activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d'Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.
Mesos després, al novembre, l'Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l'Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se'ls acusa d'incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.
D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.