​«El Ball de la Bola vol convertir-se en el ball típic de Sabadell»

L'Esbart Dansaire organitza un any més la tradicional cita de Festa Major aquesta tarda

El Ball de la Bola, una tradició a Sabadell
El Ball de la Bola, una tradició a Sabadell | Juanma Peláez
08 de setembre del 2019
Actualitzat a les 11:30h
Cada ciutat té les seves particularitats, i Sabadell té una en forma de dansa: el Ball de la Bola. Es tracta d’una tradició que només es duu a terme el diumenge de Festa Major, i que té la plaça Sant Roc com epicentre d’un ball que combina tradició i competitivitat. N’ha parlat a NacióSabadell l’encarregada de la comissió del Ball de la Bola, Miriam Vizcarra.

- Pels qui no són de Sabadell, què és el Ball de la Bola?

- Es un ball que va crear l’Esbart Dansaire amb la intenció que Sabadell tingués un ball típic, no en teníem. Volíem que, per exemple, si es parla de la Morisca de Gerri de la Sal, quan es parlés de Sabadell s’associés amb el Ball de la Bola, una dansa que només es fes per Festa Major.

- I com el van crear?

- A partir d’unes xerrades de l’any 1997, va néixer la idea de crear aquest ball. Va ser obra de Montserrat Capdevila i Tomàs Manyosa, que van crear la coreografia, juntament amb la música de Joan Manau.

- De quines parts consta el ball?

- Arrenca amb una passejada, on els guanyadors de les edicions anteriors arriben en seguici des de la Casa Duran a la plaça Sant Roc. L’alcaldessa els penja uns medallons de plata que el Gremi de Joiers de Sabadell va cedir a la ciutat, i que només es treuen pel Ball de la Bola. Ballen amb ells, i en acabar es lliuren als nous guanyadors. La música sona i han de fer voltes a la plaça, i tothom qui ho vulgui s’hi pot sumar.

- Quan la cobla para de tocar, comença la segona part.

- Sí, és el cuc i el canvi de parella. El cuc comença quan la primera parella fa uns ponts, i tothom hi passa per sota. En acabar, tothom s’agafa, moment en què es genera un cuc de gent que omple tota la plaça. En acabar, tots se saluden, et poses de cara a la teva parella i comença una nova part, amb el canvi de parella.

- I en seguit la part més competitiva.

- Sí, es tracta de recuperar la parella original. A la carpa donem unes copes que duen una beguda, la bola, i la copa va dins d’un bol. Han de ballar al rime d’un vals-jota amb el bol, sense que caigui la copa a terra. Hi ha un conjunt de normes, com que no es pot tocar amb els dits ni de cap altra manera, i tot s’anuncia per megafonia. La música sona fins que queda la darrera parella.

- I què és la beguda de la bola?

- És una beguda resultant de barrejar a parts iguals cervesa i gasosa. Se li ha de tirar el bolado, que és un sucre a esponjat amb glaç fet de clara d’ou. Vindria a ser com el carbó de Reis, però sense ser de color negre. Ens el fan especialment cada any a la pastisseria Núria. El bolado, doncs, el reguen amb rom i el cremen, i llavors el llancen a la barreja inicial. S’ha de servir molt fresc.

- I es pot tastar sense ballar?

- I tant! En acabar el ball a la carpa n’oferim a qui en vulgui!