23
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
17:41h
Investigadors del Grup de Recerca en teràpia molecular del càncer de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l'Hospital del Mar han demostrat l'eficàcia d'un fàrmac en pacients amb càncer de bufeta metastàtic que no responien al tractament habitual. Els resultats preliminars de l'assaig clínic demostren que la inhibició d'una proteïna (mTORC1/2) permet aturar la progressió de la malaltia i en quatre dels set pacients s'ha registrat una resposta positiva.
L'estudi, que també ha comptat amb la participació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, la Clínica Universitària de Navarra i l'Hospital General Universitari d'Elx, també mostra que els resultats es veuen reforçats en combinació amb altres tractaments. Segons els investigadors doncs, la descoberta d'aquest inhibidor obre unes expectatives ''més enllà del que s'esperava''.
El fàrmac inhibeix la proteïna clau en el desenvolupament i la disseminació dels tumors. Els experts han analitzat al laboratori la seva efectivitat, en línies cel·lulars de càncer de bufeta cultivades in vitro i implantades en ratolins. També s'ha treballat amb teixit fresc de tumors de pacients.
A banda, s'ha dissenyat l'assaig clínic en curs els resultats preliminars, del qual es publiquen a Molecular Cancer Research, i s'ha avaluat set pacients i ha mostrat com quatre d'ells tenien una resposta positiva al fàrmac, ja que s'ha frenat el creixement tumoral i s'ha evitat la seva progressió. Joaquim Bellmunt, director de l'IMIM i autor principal de l'estudi, ha dit que aquest tractament es pot convertir en una ''segona potencial diana terapèutica'' en pacients amb càncer de bufeta, ja que no és ni quimioteràpia, radioteràpia ni immunoteràpia, però en canvi, ''pot atacar'' alteracions genètiques específiques que es troben als tumors.
Possible diana terapèutica
Així, a més del mecanisme d'inhibició, els investigadors han pogut fixar que l'mTOR1/2 és actiu contra una diana molecular ja que han descobert que era més efectiu en un subgrup de tumors amb unes característiques determinades, unes alteracions que es poden utilitzar com a dianes terapèutiques. "És important perquè obre unes expectatives com a diana terapèutica amb pacients amb aquestes alteracions genètiques", afirma el doctor Bellmunt. Fins ara s'ha provat aquesta diana en càncer de pulmó escamós i s'està analitzant si els pacients amb càncer de bufeta que van respondre al tractament tenen aquesta alteració.
"En un futur, haurem d'utilitzar immunoteràpia per a un grup concret de tumors; dianes moleculars per a un altre i segurament seguirem utilitzant la quimioteràpia per a uns altres. És a dir, hem d'ajustar els tractaments en funció del perfil molecular dels tumors. I no d'un tumor específic, sinó que ara busquem alteracions genètiques que poden ser compartides per diferents tumors", assenyala el director de l'IMIM sobre les estratègies contra el càncer i l'avanç cap a una medicina cada vegada més personalitzada.
El càncer de bufeta és el desè més habitual. El 2018, se'n van diagnosticar 550.000 nous casos a tot el món. El 65% es registren en països desenvolupats. És més freqüent en homes que en dones i està molt vinculat al tabaquisme. Es detecta habitualment entre els 65 i els 70 anys.
A tot l'Estat, es calcula que aquest 2019 se'n diagnostiquin 24.000 casos. La supervivència a cinc anys és alta, del 75% en homes i del 70% en dones, però el 2017 van morir 4.620 persones. A Catalunya, es van diagnosticar 2.535 casos el 2017 i van morir 821 malalts.
L'estudi, que també ha comptat amb la participació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, la Clínica Universitària de Navarra i l'Hospital General Universitari d'Elx, també mostra que els resultats es veuen reforçats en combinació amb altres tractaments. Segons els investigadors doncs, la descoberta d'aquest inhibidor obre unes expectatives ''més enllà del que s'esperava''.
El fàrmac inhibeix la proteïna clau en el desenvolupament i la disseminació dels tumors. Els experts han analitzat al laboratori la seva efectivitat, en línies cel·lulars de càncer de bufeta cultivades in vitro i implantades en ratolins. També s'ha treballat amb teixit fresc de tumors de pacients.
A banda, s'ha dissenyat l'assaig clínic en curs els resultats preliminars, del qual es publiquen a Molecular Cancer Research, i s'ha avaluat set pacients i ha mostrat com quatre d'ells tenien una resposta positiva al fàrmac, ja que s'ha frenat el creixement tumoral i s'ha evitat la seva progressió. Joaquim Bellmunt, director de l'IMIM i autor principal de l'estudi, ha dit que aquest tractament es pot convertir en una ''segona potencial diana terapèutica'' en pacients amb càncer de bufeta, ja que no és ni quimioteràpia, radioteràpia ni immunoteràpia, però en canvi, ''pot atacar'' alteracions genètiques específiques que es troben als tumors.
Possible diana terapèutica
Així, a més del mecanisme d'inhibició, els investigadors han pogut fixar que l'mTOR1/2 és actiu contra una diana molecular ja que han descobert que era més efectiu en un subgrup de tumors amb unes característiques determinades, unes alteracions que es poden utilitzar com a dianes terapèutiques. "És important perquè obre unes expectatives com a diana terapèutica amb pacients amb aquestes alteracions genètiques", afirma el doctor Bellmunt. Fins ara s'ha provat aquesta diana en càncer de pulmó escamós i s'està analitzant si els pacients amb càncer de bufeta que van respondre al tractament tenen aquesta alteració.
"En un futur, haurem d'utilitzar immunoteràpia per a un grup concret de tumors; dianes moleculars per a un altre i segurament seguirem utilitzant la quimioteràpia per a uns altres. És a dir, hem d'ajustar els tractaments en funció del perfil molecular dels tumors. I no d'un tumor específic, sinó que ara busquem alteracions genètiques que poden ser compartides per diferents tumors", assenyala el director de l'IMIM sobre les estratègies contra el càncer i l'avanç cap a una medicina cada vegada més personalitzada.
El càncer de bufeta és el desè més habitual. El 2018, se'n van diagnosticar 550.000 nous casos a tot el món. El 65% es registren en països desenvolupats. És més freqüent en homes que en dones i està molt vinculat al tabaquisme. Es detecta habitualment entre els 65 i els 70 anys.
A tot l'Estat, es calcula que aquest 2019 se'n diagnostiquin 24.000 casos. La supervivència a cinc anys és alta, del 75% en homes i del 70% en dones, però el 2017 van morir 4.620 persones. A Catalunya, es van diagnosticar 2.535 casos el 2017 i van morir 821 malalts.